A veces en «todo colección» uno encuentra las más dispares cosas. Algunas nos ayudan a entender nuestro pasado reciente. Este es el caso de esta bandera que se ofrecía al público. Fue realizada en Tarragona a partir de una bandera… Leer más ›
HISTORIA
Catalunya i la batalla de Lepant (V)
A la Corona d’Aragó al final del Cinc-cents i els primers decennis del siscents, haurem d’esmentar productes literaris d’índole molt diversa adreçats a públics ben diferents, des dels papers de més elevada ambició i destinatari, com el poema èpic de… Leer más ›
Les altres senyeres: «La bandera de la I República federal catalana»
Baldomero Lostau Prats, nacido en Barcelona en 1946, es uno de esos personajes que ha fagocitado la Historia. Fue un revolucionario integral de esos decimonónicos. En las elecciones generales de 1871 el Partido Federal de Gracia le nombró su… Leer más ›
Les altres senyeres: Bandera de Voluntaris Catalans en Cuba
Durante la Guerra de Cuba, la Diputación de Barcelona, movilizó a miles de voluntarios. Los Cazadores de Barcelona llevaban, como parte de su uniforme, «faja del país de distintos colores, gorro catalán encamado, polainas también del país y alpargatas». Y… Leer más ›
«Un català a les Navas de Tolosa»
El passat 16 de juliol celebràvem l´aniversari de la batalla de les Naves de Tolos, gesta hispànica per excel.lència. Segons la Història General de Catalunya, “Després de la desfeta d’Alarcos Alfons VIII de Castella es preparava per a contenir… Leer más ›
Xavier Trias y la «desmemoria histórica»: Su tío, Companys y Montjuïch
Con motivo del 73.º aniversario del fusilamiento del presidente Companys, el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, participó en 2013 en la ofrenda floral en la tumba del presidente en la Fosa de la Pedrera, en el Cementerio de Montjuïc. El… Leer más ›
El feixisme independentista modern (y III)
No fou fins a finals dels anys noranta quan revifà de la mà de diversos adolescents que s’agruparen al voltant d’un pancatalanisme primari. Aquests rengueren com a element identificador l’acrònim 33 (“Catalunya Catalana”), que d’aleshores ençà s’usa per referir-se… Leer más ›
Les altres senyeres: «La primera bandera bicolor se enarboló (posiblemente) en Gerona»
Para los expertos, no está claro el momento en que por primera vez se enarboló en tierra la bandera de la Armada (la bandera bicolor de España que ahora conocemos), lo cual, en todo caso, se habría hecho espontáneamente (la… Leer más ›
La batalla de Lepant i Catalunya (IV)
En la ciudad de Cardona, en 1971 se colocó esta placa en honor a todos los paisanos de la villa que acudieron a la batalla, con motivo del IV Centenario de la batalla.
El feixisme independentista modern (II)
A recer de la irrupció de Nosaltres Sols! NS!, el 1984 emergí una altra formació ultranacionalista, el Partit Nacional Socialista Català (PNSC), que aplegà una desena de membres i no s’ha de confondre amb la formació homònima encapçalada per… Leer más ›
La batalla de Lepant i Catalunya (III)
El fet naval de la batalla de Lepant va tenir un important ressò a la societat de l’època. A tots nivells es varen fer actes i obres literàries sobre el tema. A part d’algunes representacions teatrals, a Catalunya es… Leer más ›
Historias: la batalla de Alpens
LA BATALLA DE ALPENS El 8 de julio de 1873, tras año y medio de guerra en Cataluña, de duros combates, de marchas y contramarchas, la fuerza carlista que manda el antiguo zuavo pontificio, infante D. Alfonso –hermano del… Leer más ›
El feixisme independentiste modern (I)
La primera expressió ultradretana de signe separatista fou la constitució el 1980 del grupuscle Nosaltres Sols! (NS!). Els seus impulsors foren joves ex militants d’Independentistes dels Països Catalans (IPC) i d’Estat Català (EC). El col·lectiu, que emprà com a… Leer más ›
Cuando los catalanes del Obispado de Vich eran españoles (sin complejos)
Festa en honor del patró Sant Vicenç que es benerava a l’antiga església romànica del castell de Castellolí citada a la documentació com a parròquia des de l’any 1025. Al segle XVIII, concretament l’any 1705 el culte es va desplaçar… Leer más ›
Les altres senyeres:
Bandera coronela perteneciente al 4º Batallón Ligero Peninsular de Barcelona de Cuba. (1835). Esta Unidad se reorganizó en ese año sobre la base del Regimiento Peninsular de la Unión, creado en 1823. Mantiene esta Bandera hasta fecha imprecisa del 1840-1850, que… Leer más ›
Històries: Chantaje y asesinato de 172 maristas
El historiador Miquel Mir considera que el entonces conseller en cap, Josep Tarradellas, sabía del asesinato de 172 maristas a manos de la FAI. Mir y Mariano Santamaría, según escriben en el libro “El precio de la traición” (Pórtico), el… Leer más ›
La Batalla de Lepant i Catalunya (II)
Des d’una perspectiva narrativa, hi ha constància d’aquest esdeveniment en el Dietari del Consell barceloní. En la mateixa línia, el document que es presenta a continuació, l’acta del deu de desembre de 1571 (volum 76, anys 1561-1609) del… Leer más ›
Les altres Senyeres: Banderín de los Voluntarios catalanes (Guerra de África)
BATALLÓN DE VOLUNTARIOS CATALANES Esta unidad fue creada el 24 de diciembre de 1859, mientras el ejército español intentaba avanzar hacía Tetuán. Estas cuatro compañías a pesar de que su reclutamiento y tutela eran estrictamente militar, tenían un marcado componente… Leer más ›
Historias: La imprenta de Montserrat
Coincidiendo con el 500 aniversario de la instalación de la primera imprenta en el monasterio de Santa María de Montserrat, la filatelia emitió un sello conmemorativo que rememora este acontecimiento. La idea de crear un imprenta en el… Leer más ›
Històries: Felip V i la prohibició del català
La “Història Oficial” que trobem als manuals de Secundària i Batxillerat, i els llibres divulgatius (1) ensenyen que el castellà fou imposat a Catalunya, mitjançant un pla amb premeditada vocació de desnacionalització de Catalunya, i posen com inici i… Leer más ›
Històries: «Pompeu o Pompeyo Fabra?»
Pompeu Fabra va escriure el 1912 aquesta Gramática de la lengua catalana, en castellà, considerada el primer pas per fer del català una llengua moderna seguint criteris científics. El més curiós, es que la signaba como a «POMPEYO» i no… Leer más ›
Catalunya en la batalla de Lepant (I)
La victòria de Lepant tingué un ressò important a Catalunya no sols per la destacable participació catalana ( En efecte, de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, hi ha constància que hi havia no menys de vuitanta oficials. Molts dels… Leer más ›