Catalunya en la batalla de Lepant (I)


Estandarte que sirvió como insignia de la armada de La Liga Santa
Estandarte que sirvió como insignia de la armada de La Liga Santa

La victòria de Lepant tingué un ressò important a Catalunya no sols per la destacable participació catalana ( En efecte, de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, hi ha constància que hi havia no menys de vuitanta oficials. Molts dels alls dirigents de l’armada eren, així mateix, catalans, començant pel lloctinent de Joan d’Àustria; Lluís de Requesens) sinó també pel que suposà d’esperança en relació amb l’alliberament dels atacs dels pirates barbarescos i turcs. Quan aquesta esperança s’esvaí —pel fet que va ser una victòria isolada i d’efectes reduïts— la seva ressonància es prolongà encara com a record de la derrota infligida a un enemic pertinaç. La batalla de Lepant es congrià arran dels importants progressos de l’imperi otomà i de l’augment de les accions piràtiques en la Mediterrània oriental. Aquests fets forçaren FelipII, el Papat, la república de Venècia i l’orde de l’Hospital de Sant Joan Jerusalem a forjar una aliança, o Lliga Santa, amb l’objectiu d’enfrontar-se amb l’estol turc. L’esquadra cristiana, formada per més de 280 vaixells i gairebé 30.000 homes, partí de Messina. La direcció requeia en Joan d’Àustria, capità general de l’armada, però la seva minoria d’edat convertí el seu lloctinent. Lluís de Requesens, en el veritable dirigent de l’estol. La batalla, que tingué lloc el 7 d’octubre de 1571, va durar prop de cinc hores i, tot i que les pèrdues cristianes foren considerables (15 galeres enfonsades i més de 7.000 morts), la derrota otomana fou clara (15 vaixells enfonsats, 190 de capturats i prop de 30.000 morts i 8.000 presoners). Aquest triomf inspirà innombrables manifestacions artístiques: balls parlats, falles en què el Gran Turc era el cremat, “moros i cristians”, peces de literatura popular, drames o poemes, com els del mallorquí Dionís Pont o del mataroní Joan Pujol. Cal destacar també les rajoles vidriades siscentistes en representació de la batalla de Lepant de la capella del Roser de Valls o les de l’ermita canarenca del Remei.

Una intervenció catalana tan important propicià que la major part dels trofeus de la victòria fossin portats a Catalunya: el pavelló de l’almirall turc Alí-paixà; el fanal de la galera capitana, conegut amb el nom de “llàntia del rei moro”, que fou portat a Montserrat; el Sant Crist de Lepant que, segons diuen, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria i és venerat a la catedral barcelonina, i la Verge de la Victòria del Convent de Monsió. Des del punt de vista de la pietat popular, s’incrementaren i difongueren les advocacions a la Mare de Déu, com és ara la del Remei de València o la del Roser.

 

La crònica de la batalla de Lepant en una acta del llibre de consells de Cervera

Miscet.lània Cerveriíui 12 (1998) 65-86

Maria Pilar Perea

Universitat de Barcelona

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s