El fet naval de la batalla de Lepant va tenir un important ressò a la societat de l’època. A tots nivells es varen fer actes i obres literàries sobre el tema. A part d’algunes representacions teatrals, a Catalunya es varen imprimir obres poètiques, la majoria, però, en castellà. En català se’n publicaren menys i de les que tenim constància, només la de Joan Pujol ens ha arribat íntegra. L’altra obra rellevant que ens ha pervingut és la de Dionís Pont, malauradament, però, només se’n conserven tres estrofes.
De totes les obres, la més important és el poema èpic de Joan Pujol imprès el 1573-1574. Aquesta obra, malgrat presentar certs trets medievalitzants imposats per la gran influència d’Ausiàs Marc, és molt propera a la sensibilitat renaixentista. Pujol va escriure aquest poema perquè es va sentir implicat en els fets, ja que va viure de prop les incursions turques a la costa catalana.
El 1571, segons Joaquim Maria Bover, es va imprimir a Barcelona l’obra Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto cuante els infaels. del poeta mallorquí i mestre de cant Dionís Pont Només se’n coneixen tres estrofes però segurament devia ser més extens i, junt a l’obra de Joan Pujol, són les més extenses i elaborades que ens han pervingut. Aquesta es la primera estrofa de l´obra de Dionís Pont:
Que illustre gent castellana
Aportaba Don Juan,
Gent tudesca, italiana,
Brava gent la catalana
Que hauran fet de tallar carn.
Finalment, el 1573 s’imprimia a Barcelona el poema èpic de Joan Pujol. La singular i admirable victorià que per la gràcia de Nostre Senyor Déu obtingué el serenissim senyor don Joan Daustria de la potentissima armada turquesca; una de les primeres obres cultes sobre el tema que va aparèixer a la península.
