Pompeu Fabra va escriure el 1912 aquesta Gramática de la lengua catalana, en castellà, considerada el primer pas per fer del català una llengua moderna seguint criteris científics. El més curiós, es que la signaba como a «POMPEYO» i no pas «POMPEU». És una obra de referència pel caràcter descriptiu de la llengua i per les abundants referències a les varietats dialectals, que inicia la trajectòria de Pompeyo Fabra com a gramàtic i a la vegada enceta el camí de renovació i modernització de la llengua. Aquesta gramàtica té com a precedents l’Ensayo de gramática del catalán moderno (també en llengua castellana) que va publicar l’editorial de L’Avenç el 1891, i la Contribució a la gramàtica de la llengua catalana publicada al 1898.
Categorías:HISTÒRIA I RELATS
Deja un comentario