Des d’una perspectiva narrativa, hi ha constància d’aquest esdeveniment en el Dietari del Consell barceloní. En la mateixa línia, el document que es presenta a continuació, l’acta del deu de desembre de 1571 (volum 76, anys 1561-1609) del Llibre de Consells de la Comunitat de Preveres de l’Església Parroquial de Santa Maria de Cervera, que es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Cervera, recull també la crònica d’aquesta victòria. El text. Relació ho memòria de la victòria que Nostre Senyor Déu és estat cerviz donar a la Sancta Ligua y armada de mar dels fels cristians y contra la armada del gran turch, que comprèn els folis 191 i 192, narra amb detall el combat naval que va tenir lloc al golf de Lepant, les causes que el motivaren, els participants i les pèrdues humanes i materials que se n’esdevingueren (…)

(El text comença així , i ens dóna una visió de com el poble català va viure aquesta Creuada)

Per la gràcia de Nostre Senyor Déu inspiris los prínceps cristians, ço és/ lo

Sanctíssim Pare Nostre, Papa Pic Quint, de bona memòria, y lo ca- / -tòlich rey

Philip, rey de Spanya, et etc. y la senyoria de Venècia, / considerant qua/ít danyave

la supèrbia del gran turch y ab quanta / supèrbia devastava moltes terres, en la part

de levant, ab gran arma- / -da de mar, com ere en lo regne de Cipre y altres terres de

la senyoria / ‘de Venècia, considerant, com dit és, los prínceps sobredits, lo gran /

dany que la crislianitat patia, feren una Sancta Ligua entre los prín- / -ceps

susdits y elegiren per a capità general de dita Ligua al sereníssim / senyor don

Joan de Àustria y Araguó, fill del < > tríssim Cardos V, empe- / -rador, lo qual

intra que tingue gran armada de mar que eren / ‘^ en número de galeres, ço és, dotze

del Papa, vint-y-sis del Rey catòlich / de Spanya, cent y nou de la senyoria de

Venècia, tres de la religió de / ‘Sant Joan y vint eren de prínceps y senyors

partículas, ço és, del príncep / del Piamont y altres que prenen suma de dos-centes

y sis galeres ultra / de les quals y avie sis galeres, vexels imperials de la sensoria

(…)

Alexandria, port de la dita senyoria, los darrcs dies de setembre / a hont lo

Sumo Pontífice envià tres cardenals qui portaren / lo standart general ab les armes

de la Sancta Ligua, que / eren un crucillci y la ymage de la Verge Maria y les

armes / del Papa y del Rey Catòlich y de la senyoria, y dits cardenals, / per part

del Sumo Pontífice, lo donaren al dit Sen)’or don Joan / com a capità general y

més avant concediren Jubileu / pleníssim per part del Papa a tots los que anaven en

aquella / armada contra la del turch, partint-se dita armada de / dita vall camí

del regne de Cipre per a socorro de Fama- / -gusta, la qual ciutat avie any y mig

que lo turch tenie / asetiada.

(…)

Tant valcrosament batalaren los cristians que

resta- / -ren vencedós y prengueren dels turchs cent-selanla gualeres / reals,

entre les quals n’i avie trenta que portaven fanal, / més foren preses vint galeotes y

vint-y-sinch de sfondra- / -des y altres remades. Oxalí, rey de Alger, fogí ab

setanta / » ‘ velles. Foren morts vint mília turchs, presos sis mília, liber- /-lats

calius cristians, de quinze fins en vint mília, / prengueren-se moltes municions de

guerra y altres coses / y vàlues importants. Les dos galeres capitanes dels turchs /

foren preses y morts los capitans Alí-baixà y Parlat- / baxà. Foren preses per

les capitanes delís cristians. Moriren / nomenats vint-y-vuyt capitans del turch y

presos quatre, / y molla altra gent de valor y slimada per lo lurch. Dels cristians /

moriren alguns capitans y cávales spanyons y catalans, ytali- /-ans. Lo número deis cristians morts y nafráis foren deu mflia. / És estat cervit Noiíre

Senyor Déu donar aquesta victoria a la arma- / -da deis cristians, regida y

governada per lo sereníssim dit senyor / don Joan de Àustria, lo qual, aprés de la

dita jornada féu/ gràsies a Déu de tant gran benefici y envià la nova al Papa / per

embaixadós, lo compte de Plegio y a don Joan de Figuerola, / al rey Philip, ab lo

standart de la armada turquesqua, al / emperador, a don Dieguo de Mendosa y a

la senyoria de Ve- / -necia, a don Pedro Çapata. En aprés a remunerat als /

capitans y soldats que en tal jornada se trobaren. Plà- / -eia a Nostre Senyor Déu

persevere la victòria contra del turch / y sie lo sant nom de Déu exalsat y la

sancta fe catòlicha / augmentada. Amén.

Miscet.lània Cerveriíui 12 (1998) 65-86

Maria Pilar Perea

Universitat de Barcelona

Categorías:HISTÒRIA I RELATS