Històries: Felip V i la prohibició del català


realaudiencia2

 

La “Història Oficial” que trobem als manuals de Secundària i Batxillerat, i els llibres divulgatius  (1) ensenyen que el castellà fou imposat a Catalunya, mitjançant un pla amb premeditada vocació de desnacionalització de Catalunya, i posen com inici i exemple el Decret de Nova Planta de 1716, de Felip V, qui prohibí l’ús del català.

Hem d´aclarir que en primer lloc, no es va prohibir pas l’ús del català, sinó del llatí, a l’Audiència. El procés de castellanització no arrenca ni s’enforteix el 1716, sinó que es tracta d’un procés gradual i no imposat que va començar molt abans, el 1400, coincidint amb l’entronització dels Tratàmara, i va continuar a poc a poc per altres motius.

Si  llegim el Decret de Nova Planta, només trobem un sol article que faci referència a la llengua, l’article 5è que estableix: “Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana”. I aquesta frase és l’ única al•lusió a la Llengua que trobem en tot el famós Decret de Felip V. (2) Fins aleshores, la llengua de la Reial Audiència era el llatí (no pas el català) (notes 3, 4 i 5), per la qual cosa, com bé apunta Marcelo Capdeferro: “tal disposición no es discriminatoria con la lengua catalana, por la sencilla razón de que, hasta entonces, las causas de la Real Audiencia se habían sustanciado en lengua latina. El latín se había mantenido como lengua oficial, diplomàtica, cancilleresca, jurídica y científica.” (4)

Cinquanta anys més tard, es van haver d’emetre Ordres novament prohibint expressament l’ús del llatí  a l’Audiència, com les Ordres de data 7 de juny de 1768 i 11 de gener de 1770 (5) la qual cosa demostra l’ús del llatí a la Audiència després de 1716 tot i el Decret de Felip V, i la manca de materialització de l’esmentat Decret (fent necessàries l’emissió d’aquestes ordres cinquanta anys després prohibint expressament el llatí). (5)

Com hem assenyalat, la introducció del castellà a Catalunya no comença l’any 1716, sinó que es tracta d’un procés gradual que va començar amb l’entronització dels Trastàmara molt abans, al segle XV, i va continuar amb l’absència de la seva Cort a Barcelona (Riquer apunta a aquesta absència com la causa principal de la castellanització) (6), i s’expandí amb l’ús de la impremta, la força del mercat literari (més gran en castellà que en català), etc… Riquer invoca també altres factors com ara: la conversió de l’empresa d’Itàlia en castellana, el medievalisme, la vida poc brillant de les Universitats catalanes, el propi caràcter intrínsec de l’humanisme català. A quest procés es va continuar, al mateix segle XV, amb el progressiu bilingüisme de molts escritors catalans (Guillem de Torroella, Enric de Villena, Frances Alegre, Romeu Llull, Narcís Vinyoles, Bernat Fonollar, Joan Ribelles, Francs moner, Joan Escriva), i la castellanització pràcticament total de Boscán, Timoneda, Ferrandis de Heredia, Milà, etc. (6)

La situació que ens trobem abans del Decret de 1716 és ja d’una forta presència del castellà, procés que no es va produir de manera uniforme, ni es va imposar des de l’exterior, sinó que s’explica per factors d’ordre intern català. (7) I es que, com bé conclou el professor Peña Díaz (UAB), durant els segles XVI i XVII no va existir cap projecte castellanitzador dirigit des de la monarquia, sinó que foren altres causes bàsicament internes, com ara: les motivacions econòmiques dels impressors de llibres (que imprimint en castellà venien més exemplars), el desig dels autors dels llibres d’arribar a més públic, i la facilitat administrativa. A més, tot considerant que el nivell de penetració lingüística va estar molt condicionat per la classe social (7).

Notes:

(1) Gran profusió de literatura “oficial”: P.e., “Història social i política de la llengua catalana, V.A. (València, 1996); etc.

(2) Decret de nova planta original, on-line: http://www.llibrevell.cat/nueva-planta/

(3) http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.htm?id=643

(4) “Otra Historia de Catalunya”, Marcelo Capdeferro, Editorial Acervo, 1990.

(5) http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4874/1/RHM_13-14_03.pdf

(6) http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6687.htm

(7) http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/02132397n15p149.pdf

 

3 pensamientos en “Històries: Felip V i la prohibició del català

  1. “La castellanización alcanzó parte de la escasa producción literaria catalana, pero no anuló el catalán en la vida cotidiana, familiar o institucional. La lengua del Principado no perdió posiciones en las instituciones politicas, y hasta la instauración de la Nueva Planta, ésta fue la lengua en que se redactaron y publicaron todas las acta y constituciones de corte.”

    Haz clic para acceder a 02132397n15p149.pdf

    M’expliqueu això? O és que ja ni us llegiu a fons les fonts en què sosteniu les vostres argumentacions?

    Me gusta

  2. Felicitar-vos, resulta molt interessant! tanmateix, no em veig capaç de transmetre aquesta informació a tercers, donada la mancança de fonts primeres que donin pes a les afirmacions. És a dir, el nucli fort del post és el fet que “Fins aleshores, la llengua de la Reial Audiència era el llatí (no pas el català) (notes 3, 4 i 5)”. La referència 3 no és consultable, és un link restringit, no una referència documental vàlida tal com està referenciada. La referència 5 no estableix en cap moment aquest ús exclusiu del llatí. I la font 4, a la que lamentablement no he tingut accés, no deixa de ser una font de informació secundària, no un origen documental. Prego solucioneu aquest problema per a donar força argumental al post.
    Salut!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s