Tomas-Alcoverro-Foto-Fundacion-Culturas_EDIIMA20161216_0596_19.jpg

Tomàs Alcoverro

 

A Vilaweb entrevisten a Tomàs Alcoverro qui era, fins al gener, el corresponsal que feia més temps que estava a l’Orient Mitjà. A causa de l’interès de l’entrevista reproduïm un extracte. Acaba de publicar: ‘¿Por qué Damasco?’ de la editorial Dièresi.

 

alco

Us heu mostrat escèptic amb les primaveres àrabs.
—No sols escèptic, sinó que em semblava una mica complicat. Però el coneixement que en tinc és parcial i fragmentat. No considero que pugui explicar gairebé res.

Us vau comprar un pis a Beirut amb la guerra començada.
—Quan vaig arribar a Beirut ja hi havia dues parts. A l’est, hi vivien els cristians, i a l’oest, els musulmans sunnites. Després es van constituir els xiïtes, que encara no havien tingut la força que els va donar la revolució de Khomeini el 1979. Aquestes zones cada vegada són més consolidades i homogeneïtzades.

Ara que l’exèrcit sirià ha conquerit Alep, el final del conflicte és més a prop?
—No. La guerra continuarà. I a Alep, vés a saber. El front tampoc no està definit, n’hi ha diversos i en canvi constant.

Síria és un banc de proves de l’equilibri de poder de les potències internacionals?
—Sí, es pot veure així. Sense Rússia, ni l’Iran ni els xiïtes de l’Hesbol·là, l’exèrcit de Síria no hauria pogut conquerir Alep.

Com la veieu, la qüestió dels refugiats?
—Malament. Em sembla que és totalment manipulada. Els polítics europeus han trobat un gran tema per a la seva propaganda. No veig gaire clar tot això de la solidaritat. Hi ha una cosa molt demagògica. Dir que vinguin però no amb quins recursos comptaran. Obrir les portes de bat a bat, però després hi haurà recursos per a poder mantenir aquesta gent? Se’ls podrà donar una atenció mínima? O potser només es diu perquè hem de ser humanitaris? És una cosa molt manipulada, en sembla podrida i em fa fàstic. Tothom vol fer-se la fotografia amb els refugiats sirians. Tothom se n’aprofita. Com aquells de les ONG que van a fer-se fotografies a l’Àfrica.

Què proposeu?
—Jo estic d’acord amb el que diu el govern de Damasc. No hi haurà solució fins que no s’armin i ja no es donin més diners als rebels. Si s’acabés la guerra, això es podria, si no resoldre, aturar. Vull aclarir una cosa: Síria és un país de vint-i-dos milions d’habitants i la majoria de sirians són a Síria.

Estat Islàmic va perdent terreny.

—Van perdent territori, però no en veig clar el final. Anem de sorpresa en sorpresa. Ningú no havia imaginat les primaveres àrabs. Ningú no havia imaginat que acabessin com han acabat. Ningú no havia imaginat que el govern d’al-Assad durés tant de temps. Els grups islàmics són finançats des del 1980 per l’Aràbia Saudita. Cada dia hi ha més totalitarisme.