Archivos de autor
-
Recolocando que es gerundio: el antiguo cap dels Mossos pasa a la cadena separatista Bonpreu
El 27 de mayo de 2014, el entonces director de los Mossos d’Esquadra, Manel Prat, anunciaba su dimisión «por motivos estrictamente personales», después de la polémica generada por la desastrosa gestión de la policía autonómica, que dio hasta siete versiones… Leer más ›
-
Fortí del Maurici en Balsareny (Bages)
Enfront del castell de Balsareny i situades al Serrat del Maurici trobem unes runes. Es tracta d’una construcció militar d’època carlina (1838) de planta pràcticament quadrada, amb tres torres de secció circular als vèrtexs, excepte pel cantó de llevant on… Leer más ›
-
Contribució a una biografia de Gaspar de Portolá
CONTRIBUCIÓ A UNA BIOGRAFIA DE GASPAR DE PORTOLÀ de Josep Carner-Ribalta, edit. Dalmau. El trabajo de Carner-Ribalta tuvo por objetivo dar a conocer el diario de Gaspar de Portolà, de manera tal que constituye el hilo conductor de sus pesquisas… Leer más ›
-
La història de l’Àngel Custodi del Portal de l’Àngel de Barcelona (i Hostafrancs)
El Portal de l’Àngel no sempre s’havia anomenat així, i fou després d’un miracle succeït en aquell indret que es va decidir rebatejar-ho. Al segle XIII, en època de Jaume I la ciutat de Barcelona ja feia un temps que… Leer más ›
-
Artur Mas dinamita la sanidad pública: Valle Hebrón, colapso total.
Los pasillos de los centros hospitalarios de la Ciutat Sanitaria del Valle de Hebrón ya no existen. Se han convertido en unidades de espera y tratamiento de los pacientes que llegan de urgencia. Algunos se pasan dos o… Leer más ›
-
Catalans hispans: Joan Alegret i Mora.
Joan Alegret i Mora. (Canet de Mar 1864- Barcelona 1936). Comerciant i polític. Membre i dirigent de la Lliga Regionalista i posteriorment d´Acció Ciutadana i de la CEDA. Fou nomenat alcalde de Canet de Mar durant el Bienni negre… Leer más ›
-
Pablo Iglesias, Podemos y el «derecho de autodeterminación»
No, no vamos a ser nosotros los que defendamos a los grandes partidos, léase PP y PSOE; ellos solitos se han ganado su propio desprestigio a base de mentiras y corruptelas. Pero ante este descontento social más que justificado, sí… Leer más ›
-
Jaime Balmes sobre Hernán Cortés
Todos ustedes conocerán, seguro, a Jaime Balmes, el gran filósofo y político catalán. Muchos conocerán su obra ‘El criterio’, aunque quizá no la hayan leído, cosa que les recomendamos encarecidamente. Pues bien, en este mismo libro encontramos la siguiente referencia… Leer más ›
-
Joaquín Vila y su «Cataluña Taurina», de 1932.
Un opúsculo —editado en 1932— redactado por un gerundense de pro, Joaquín Vila, nos ofrecen datos más que interesantes. Por él sabemos que las primeras corridas celebradas en la Ciudad Condal se fechan entre 1554 y 1560. También el siglo XVII fue pródigo en… Leer más ›
-
Hacienda ya ha dibujado el mapa de los paraísos fiscales de los Pujol.
Las ubicaciones de las cuentas y empresas que el benjamín de la familia Pujol Ferrusola, Oleguer, tenía en cinco paraísos fiscales han sido revelados por El Periódico justo antes de su comparecencia, este lunes, ante la comisión de investigación… Leer más ›
-
El nacionalismo según De Gaulle
-
Francesc de Paula Fargas i Torras: de catalanista a alcalde franquista de Castellterçol
Francesc de Paula Fargas i Torras va ser Farmacèutic i propietari rural. Fou militant de la Lliga Regionalista. El juny de 1931, poc després de la proclamació de la Segona República, fou nomenat jutge municipal suplent de Castellterçol i… Leer más ›
-
Visca la cultura: Església Catedral del San Esperit de Terrassa (1936)
Amb la revolució de 1936 a Terrassa hi havia un ambient molt tens. Es prohibia que les campanes toquessin. Les eleccions del 1936 les havia guanyat l’esquerra, i una terrible i sanguinària patrulla de control, juntament amb el comitè local, assassinaren moltes… Leer más ›
-
La opinió d´un socialista revolucionari, Josep Recasens, sobre Companys
Josep Recasens i Mercadé, un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, escrivia al seu diari, desde la pressó, la seva opinió de la mort de Companys, arran del seu afusellament. El diari diu així: «Perquè en… Leer más ›
-
Salvador Prat i Pou: de Republicà a batlle franquista de Llinars
Salvador Prat i Pou, conegut popularment com a Salvador fuster continuà l’ofici del seu pare. Casat amb una filla de Josep Sanfeliu, important constructor de Llinars, i cunyat de Joan Casellas, que fou alcalde de Llinars (1930-1931, 1935-1936). Amb Casellas… Leer más ›
-
Dos edificios emblemáticos de Madrid, diseñados por un catalán
José Grases Riera (Barcelona, 25 de abril de 1850 –Madrid, 12 de febrero de 1919), se formó en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (1871-1874) y en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona (1874-1877), donde obtuvo el título en… Leer más ›
-
La Broma del Torín: La primera bullanga barcelonina l’any 1835
El dia 23 de juliol del 1835, en plena guerra contra els carlins, la diligència que enllaçava Barcelona amb Reus, principals bastions liberals, va arribar amb notícies del sud: El 19 de juliol, membres liberals de la Milícia Urbana de… Leer más ›
-
Alguns dels primers clubs de fútbol a Catalunya: CF Espanya, el Madrid de Barcelona, Hispano…
El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny de 1907 com a conseqüència de la fusió de dos clubs modestos de la ciutat, el Provençal i el més que sorprenent Club Madrid de Barcelona. L’Europa va formar… Leer más ›
-
Marc Taxonera i Comas, arxiver de Montserrat: de requeté a organitzador de l´Assemblea de Catalunya. Però fins i tot ara diu coses interessants.
Entrevistat a la revista Lligall, aquest monjo de Montserrat ja difunt, Marc Taxonera i Comas, historiador, bibliotecari i arxiver, repasa la història que va viure en persona i realitza judicis interessants. Durant la Guerra Civil la seva familia va… Leer más ›
-
Biblioteca: La «Nacionalització» de la Sardana.
LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera, Ed. Dalmau. La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880… Leer más ›
-
Visca la cultura: com va quedar al 1936 l´Església de Santa Maria de Badalona
Aquest temple parroquial, del segle XVIII d’estil neoclàssic, fou saquejat el 19 de juliol del 1936 i incendiat en diverses ocasions durant el mateix any. El temple quedà sense coberta, els seus murs esquerdats i l’edifici gairebé completament destruït…. Leer más ›
-
El nacionalisme és mes fals que el Barri Gòtic
Cada dia milers de turistes vénen a visitar el Barri Gòtic de Barcelona. És, sens dubte, un dels llocs més bonics i suggerents de la nostra ciutat. Dins aquesta àrea hi ha racons que són especialment fotografiats per turistes… Leer más ›
-
Alfons Maseras, un dels pares del Pancatalanisme
Pancatalanisme. Tesi per a servir de fonament a una doctrina de Alfons Maseras, Imp. Catalonia. Primera edició de 1915. Alfons Maseras i Galtés neix el 23 de febrer de 1884 a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Va ser un dels primer teórics… Leer más ›
-
Agustina Raimunda María Saragossa i Domènech o Agustina de Aragón
Agustina Raimunda María Saragossa i Domènech, conocida de adulta como “La Artillera”, nació en Barcelona el 4 de marzo de 1786 en la calle dels Sombrerers. Calle dels Sombrerers Fueron sus padres Francesc Ramón Saragossa i Labastida y Raimunda Domènech i… Leer más ›
-
Citas: el nacionalismo según Francisco Canals
El nacionalismo es al amor patrio lo que es un egocentrismo desordenado en lo afectivo, pretendidamente auto justificado por una falsa filosofía, a aquel recto amor de sí mismo que se presupone incluso en el deseo de felicidad y… Leer más ›
-
Quan la revolució va passar per Santa Maria de Sants
Durant el fets de l’estiu de 1909, coneguts com la Setmana Tràgica, els revoltats van intentar incendiar la parròquia sense èxit. El seu emplaçament al mig d’un barri obrer per excel·lència, poblat de classes proletàries que patien mancances, suposava… Leer más ›
-
Cuando Barcelona tenía su Teatro España
Situat al número 380 del carrer Corts (avui Gran Via de les Corts Catalanes), just davant de la plaça de toros de Les Arenes i tocant a Plaça Espanya, el Teatro España va obrir portes l’any 1909. S’havia edificat sobre… Leer más ›
-
Las tres ‘perlas’ de Oriol en la comisión Pujol
El expresidente del grupo parlamentario de CiU, Oriol Pujol, ha negado tener dinero en el extranjero y ha rechazado haber regularizar ni un euro. En la comisión que investiga el fraude y la corrupción, el exdiputado ha evitado este lunes… Leer más ›
-
La primera edición de «Mi lucha» de Hitler, se editó en Barcelona, por la editorial Araluce
L´edifici de la foto, es tracta de l’Editorial Araluce, bastida en aquell indret cap a 1915 segons un projecte de l’arquitecte Guillem Busquets. El seu propietari Ramon de San Nicolás Araluce (1865-1941) fou un editor nat a Santander, que… Leer más ›
-
La masonería en el callejero del barrio de Gracia
A principios de siglo, cuando las calles recibieron sus nombres, la clase política de Barcelona estaba muy influenciada por la masonería, a la que muchos de ellos pertenecían. Libertad, igualdad y fraternidad es el lema de la Gran Logia de Francia,… Leer más ›
-
Vidal Gavilán y la prohibición del castellano
El filólogo y escritor Pau Vidal Gavilán (como dirían los amigos de Dolça Catalunya, si us plau, passi pel catalanitzador de cognoms), colaborador de Catalunya Ràdio y El País, ha publicado un nuevo libro titulado ‘El bilingüismo mata’, sin duda… Leer más ›
-
Unos trabajadores sanitarios, cachondos, organizan una recogida de alimentos para la familia Pujol, tras la declaración de la matriarca de que no tenían ni un céntimo
Trabajadores del CAP Sant Pere de Reus han empezado a recoger alimentos de marca blanca, mantas, ropa y dinero para la familia Pujol Ferrusola como respuesta a las declaraciones de Marta Ferrusola ante la comisión sobre el fraude y la… Leer más ›
-
El Fort fuseller de Ferriols en Corbera d’Ebre
El Fort fuseller de Ferriols, se trata de una torre del ramal a Gandesa de la línea principal de telegrafia óptica que recorría la parte baja del Ebro, que se construyó en 1875 por orden del General Salamanca, militar que dio… Leer más ›
-
¿Cómo era el colegio alemán cuando estudiaba Jordi Pujol?
Los padres de Jordi Pujol, cuando éste tenía cinco años, buscando una escuela de calidad y no religiosa, decidieron apuntarle al Colegio Alemán de Barcelona. Al estallar la guerra en 1936, la escuela cerró y la familia Pujol Soley se volvió a… Leer más ›
-
Antoni Griera, primer rector del Sant Cugat de la postguerra, expert en català i tradicionalista
El primer rector que es va fer càrrec de la parròquia de Sant Pere d’Octavià després de l’entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat va ser mossèn Antoni Griera Gaja, que havia demanat aquesta parròquia a les jerarquies… Leer más ›
-
Vergonya a la Copa del Rei d’hoquei
En un país normal, quan en una competició esportiva dos equips es juguen un títol, el guanyador recull el seu trofeu i ho celebra amb el seu públic amb la lògica alegria i, moltes vegades, els mateixos jugadors llueixen la… Leer más ›
-
Els «conqueridors» de 1939 … eran catalans
És més que significatiu que els primers batlles després de la Guerra Civil a Cataluña, van ser gairabé tots catalans. Veieu un exemple. El franquisme va trovar prou catalans per governar els ajuntaments. Anys – Alcaldes – Municipis 1939 –… Leer más ›
-
El padre del Ensanche barcelonés, Ildefonso Cerdà, fue menospreciado por la burguesía catalanista y murió en la ruina.
Hasta 1970 sus restos mortales de Ildefonso Cerdà estuvieron olvidados en Las Caldas de Besaya (Cantabria) donde solo y arruinado había fallecido mientras descansaba en un balneario. Durante mucho tiempo, incluso en vida, Cerdá fue menospreciado y su obra muy… Leer más ›
-
El origen del nombre de la Avenida de Roma, de Barcelona
El 9 de abril de 1940 se vivió una jornada intensa. En Barcelona, como en todo el mundo, la noticia del día era la invasión alemana de Dinamarca y Noruega. Las fuerzas militares de Adolf Hitler apenas necesitaron unas… Leer más ›
-
Hermenegild Almirall i Romeu: de catalanista a falangista
Hermenegild Almirall i Romeu. (Gelida 1904 -1969). Propietari i polític dretà. Hereu de la masia «cal Duran». Empresari agrícola i ramader, fou un innovador a Catalunya al construí les primeres granges intensives de gallines i posteriorment de porcs. Finalment, impulsarà… Leer más ›
