CATALANS HISPANS: líders del reialisme hispà a Catalunya


galdocc81s-un-voluntario-realista-dscn3816.jpg

Eudald Basagaña i Vilella (Sant Joan de les Abadesses XVIII) Prevere  i mestre, encapçalà una partida dels “Reialistes” al Ripollès l’estiu de 1822, i sovint actuà a les ordres de mossèn Anton. Amb aquesta partida es mantingué pel Ripollès, el Berguedà i el Bages des de l’estiu de 1822 a l’hivern de 1823. Participà en l’ocupació reialista de Santpedor l’agost de 1822. Milers de catalans participaren en les revoltes en contra del “Trienni Liberal” i en favor de la contrarevolució, que tindria la seva extensió durant la Guerra dels Malcontents i inici de les guerres carlines, a partir del març i abril de 1827, van aparèixer algunes partides en diverses zones de Catalunya, arribant fins els 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa, on el 29 d’agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

Alguns dels líders realistes foren en Ignasi Borralba (Lleida XVIII, Hisendat, pertanyent a una família de rics propietaris de Lleida, donaren suport a la contrarevolució reialista des del primer moment, el pare Antoni de Borralba hi aportà diners, i els dos fills Ignasi i Josep dirigiren partides reialistes. Ignasi que a més era militar s’aixecà junt al Trapense a les terres de la Segarra i el Segrià i mantingué a les seves expenses una partida al llarg de 1822, sent nomenat governador reialista del corregiment de Lleida. A finals de 1822 tota la família es refugià a Franca);

Rafael Bosch i Ballester (Vic 1800- Girona 1827,  dirigent reialista de l’Osona i el Vallès, comptà amb una partida d’uns 400 homes amb els que mantingué constants enfrontaments amb els constitucional els anys 1822 i 1823. Un cop finalitzat el Trienni fou declarat oficial il·limitat, fins l’any 1827 que es convertí en el cap dels Malcontents del Maresme i el Gironès, sent executat el 13 de novembre d’aquest any. Va escriure “Arreglament secret. Per arruïnar la España, en lo any 1820”);

Josep Bru i Calanda (Mora d’Ebre 1797, pagès. Participà a la guerra de la Independència, en la qual fou fet presoner i traslladat a França. S’aixeca el 15 de juliol a Mora d’Ebre i formà part de la divisió reialista de Mora encapçalada per Montagut amb el qual participà a la guerra civil, fins que el gener de 1823 es refugià a França, d’on tornà el mes de juliol. Durant la primera guerra carlina fou governador del corregiment de Tortosa per ordre de Cabrera);

Josep Bruguera (Tordera XVIII- Pineda 1822. Cap reialista de la Selva que actuà sovint per la Selva i el Maresme en companyia de les partides de Sauri i mossèn Anton, conegut com “Cuti”. Participà en diferents entrades a pobles i viles de la costa del Maresme, fins que fou apressat i afusellat per Milans a Pineda el 16 de setembre de 1822);

Josep Campanera (Marmellà 1783. Pagès i batlle de la seva fila,  el 6 de maig de 1822 aixecà una partida de 40 homes del seu poble que ell mateix armà i municiona, e ingressà a la partida de Joan Romagosa el juliol del mateix any i en fou nomenat capità. Amb aquesta partida pati el setge de la Seu d’Urgell per Mina, i el febrer de 1823 s’internaren a França on Eroles reorganitzà les files reialistes i li concedí el grau de sots-tinent);

Narcís Carrió (Salt 1774, pagès. Participà en les conspiracions reialistes de la ciutat de Girona de l’any 1821, i fou un dels organitzadors i participants en l’atac reialista. Ingressà a les files reialistes el desembre de 1821, com a capità del primer batalló de Voluntaris Reialistes de Catalunya a les ordres de Malavila. Amb aquesta partida atacà Cardona l’estiu de 1822, i voltà pel Bages i Berguedà durant la guerra reialista. Al finalitzar el Trienni se li reconegué el grau de tinent, i l’any 1825 se li concedí llicència il·limitada. Participà en l’aixecament dels Malcontents i l’any 1827 fou desterrat a Ceuta);

Antoni Casals (La Pobla de Lillet XVIII, pagès que organitzà una partida reialista al Berguedà la primavera de 1822 que posà sota les ordres de Montaner que el nomenà capità. Participà en la guerra reialista pel Berguedà i el Solsonès fins la tardor que mori a la Poble de Lillet);

Josep Costas i Boada (Vilabella 1798, pagès. S’enrolà a les files reialistes de Joan Romagosa la primavera de 1822, i es mantingué en aquesta columna al llarg de tota la guerra reialista i posterior invasió francesa. Al finalitzar el Trienni continuà a l’exèrcit aconseguint la graduació d’Alferes l’any 1829. L’any 1833 s’incorporà a les files reialistes amb el grau de capità i després de comandant. Al finalitzar la guerra s’exilià a França, d’on tornà al cap d’uns anys, però la seva participació en la revolta dels Matiners el portà de nou a l’exili fins l’any 1860 que tornà a Catalunya, però fou jutjat i condemnat a mort, per la qual cosa tomà a fugir);

Agustí Dachs, “Agustí de Vilada” (Vilada XVII, pagès i guerriller carlí, fou un dels promotors i cap de la partida que s’aixecà al Berguedà el novembre de 1821, juntament amb Montaner);  Jaume Dalmases (Sant Martí Sesgueioles XVII,  pagès i guerriller, encapçalà i finançà una partida reialista a la Segarra amb els sometents locals de diversos petits pobles d’aquesta zona. A partir de l’estiu de 1822 aconseguí mantenir de forma permanent una partida d’un centenar d’homes que es movia per l’Anoia);

Ventura Fuster (Manresa 1786, frare llec mínim, dirigent de la revolta reialista a Manresa del 4 de juliol de 1821. Posteriorment encapçalà una partida reialista que voltà pel Bages i el Vallès, i col·laborà amb Bossoms i Navarro pel Berguedà i el Solsonès); Ramon Gorgas conegut com “el paisà” (Berga XVII,  teixidor de cotó que va dirigir amb Montaner l’aixecament del Berguedà de novembre de 1822);

Mauro Gras (Sant Feliu de Guíxols XVII, benedictí. Des de l’inici de l’aixecament reialista a les terres de Girona es posà a les ordres de Misses i encapçalà alguna de les seves columnes durant la guerra reialista la primavera i l’estiu de 1822 per la Selva, el Gironès i el Baix Empordà); Josep Jové (Les Piles XVII- Altafulla XIX,  sacerdot i rector d’Altafulla, participà a la guerra del francès des del primer moment encapçalant una partida de guerrillers, i ‘any 1812 ja es negà a jurar la Constitució. Absolutista radical, l’any 1820 es tornà a negar a jurar la Constitució a Altafulla on exercia de rector amb el suport del veïns que votaren a ma alçada amb el resultat de 126 vots a favor i 6 en contra, per aquest fet i per les seves activitats contrarevolucionàries fou empresonat vuit mesos a Montblanc. Un cop en llibertat s’afegí a la columna de Joan Romagosa i amb ell es dirigí cap a la Seu, on fou nomenat Comandant de la tercera Divisió reialista de Catalunya l’any 1822);

Jaume Junqué (La Bisbal del Penedès 1794, pagès i militar, fou guerriller durant la “Guerra de la Independència”, i el 1820 fou voluntari  a la partida reialista de Joan Romagosa amb la graduació de tinent el 1823. Al finalitzar el Trienni estigué dos anys al dipòsit d’oficials reialistes, el 1834 s’uní a les tropes carlines amb el grau de Capità de cavalleria el 1836); Salvador Mala Vila (Cassà de la Selva, 1794, hisendat. Participà en les conspiracions reialistes el 1821, i aixecà una partida de 2.000. Al llarg del Trienni passà de comandant a Brigadier, i més tard fou nomenat Brigadier de l’armada reial de Catalunya i cap de la seva divisió. Participà en la primera guerra carlina a favor de Don Carlos a Andalusia);



Categorías:CATALANS HISPANS, Héroes militares catalanes

1 respuesta

Trackbacks

  1. Ciudadanos: La Guerra de los Agraviados desmiente que “los catalanes no tenemos Rey”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: