“CUBA ESPANYOLA”, per Josep Cortils i Vieta (1884)


cuba

Josep Cortils i Vieta (Blanes, 1839-1898): poeta, fol- klorista, narrador, historiador, autor d’una Ethologia de Blanes (1886) i de la Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) que va continuar amb la Història de Blanes des del segle XVI fins als nostres dies, que va deixar inacabada, entre una extensa producció.

Va guanyar, també, un accèssit del premi d’un lliri de plata amb una composició sobre la presència espanyola a l’illa de Cuba, en un concurs literari organitzat pel Centro Recreativo de Sant Feliu de Guíxols. Certamen Literario de 1884, creat aquell any. L’obra fou publicada en un volum col·lectiu que recollia els treballs del primer certamen, a Barcelona (Imprenta de Luís Tasso y Serra, 1885, pàgs. 193-195).

 

CUBA ESPANYOLA

Que la pàtria més s’estima

quan més lluny d’ella s’està.

 

De províncies ennoblides

per llegendàries hassanyes,

deixen los plans, les muntanyes

i les riberes florides,

a Cuba, fiant llurs vides

a l’albir dels huracans,

a establir-se van ufans

gallecs, asturs, lleonesos,

castellans, aragonesos,

biscaïns i catalans.

Allí lo deler los guia

de lograr millor estat

a força d’integritat

de treball i economia;

i provant llur porfia

lo resultat sorprendent,

la perla de l’occident

en comerç, agricultura,

indústries, arts i cultura,

avança notablement.

Vives en llurs cors guardant

les memòries sempre cares

d’aquells honrats i bons pares

que los estimaven tant;

de les mares que plorant

sens poder-se consolar,

 d’Espanya les afliccions,

i guerres, inundacions

o semblants calamitats,

sempre els troben disposats

a fer generosos dons.

 

Quan un dia amb dura sanya,

ultratjant llur patriotisme,

l’hidra del separatisme

donà el crit de: «mori Espanya!»

iniciant una campanya

en què el punyal i el tió

en camps de desolació

los de Cuba convertiren,

a les armes acudiren

com uns braus, sens dilació.

Ni el sol del tròpic ardent,

ni les ires dels traïdors,

abatre llur gran esforç

lograren un sol moment;

a Espanya resoltament

juraren ésser lleials,

i amb obres propòsits tals

disposats a confirmar,

ja mai li varen negar

les vides ni los caudals.

 

Honor a la bisarria

dels que el triomf aconseguiren!

Pau als que lliurant moriren

entre els germans, que la impia

discòrdia separà un dia,

olvit de rancúnies totes!

!Aplausos als compatriotes

que serven pura en llur cor

la flama del patri amor

en les Antilles remotes!

Ells faran que sens igual

sia Cuba en benaurança;

llur valor és la fermança,

més segura i més formal.

De què, a pesar del letal

vòmit quina fosca gola

tantes víctimes immola,

no el veuran mai desmaiar

en l’empresa de guardar

a Cuba sempre espanyola.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s