Josep Cortils i Vieta (Blanes, 1839-1898): poeta, fol- klorista, narrador, historiador, autor d’una Ethologia de Blanes (1886) i de la Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) que va continuar amb la Història de Blanes des del segle XVI fins als nostres dies, que va deixar inacabada, entre una extensa producció.
Va guanyar, també, un accèssit del premi d’un lliri de plata amb una composició sobre la presència espanyola a l’illa de Cuba, en un concurs literari organitzat pel Centro Recreativo de Sant Feliu de Guíxols. Certamen Literario de 1884, creat aquell any. L’obra fou publicada en un volum col·lectiu que recollia els treballs del primer certamen, a Barcelona (Imprenta de Luís Tasso y Serra, 1885, pàgs. 193-195).
CUBA ESPANYOLA
Que la pàtria més s’estima
quan més lluny d’ella s’està.
De províncies ennoblides
per llegendàries hassanyes,
deixen los plans, les muntanyes
i les riberes florides,
a Cuba, fiant llurs vides
a l’albir dels huracans,
a establir-se van ufans
gallecs, asturs, lleonesos,
castellans, aragonesos,
biscaïns i catalans.
Allí lo deler los guia
de lograr millor estat
a força d’integritat
de treball i economia;
i provant llur porfia
lo resultat sorprendent,
la perla de l’occident
en comerç, agricultura,
indústries, arts i cultura,
avança notablement.
Vives en llurs cors guardant
les memòries sempre cares
d’aquells honrats i bons pares
que los estimaven tant;
de les mares que plorant
sens poder-se consolar,
d’Espanya les afliccions,
i guerres, inundacions
o semblants calamitats,
sempre els troben disposats
a fer generosos dons.
Quan un dia amb dura sanya,
ultratjant llur patriotisme,
l’hidra del separatisme
donà el crit de: «mori Espanya!»
iniciant una campanya
en què el punyal i el tió
en camps de desolació
los de Cuba convertiren,
a les armes acudiren
com uns braus, sens dilació.
Ni el sol del tròpic ardent,
ni les ires dels traïdors,
abatre llur gran esforç
lograren un sol moment;
a Espanya resoltament
juraren ésser lleials,
i amb obres propòsits tals
disposats a confirmar,
ja mai li varen negar
les vides ni los caudals.
Honor a la bisarria
dels que el triomf aconseguiren!
Pau als que lliurant moriren
entre els germans, que la impia
discòrdia separà un dia,
olvit de rancúnies totes!
!Aplausos als compatriotes
que serven pura en llur cor
la flama del patri amor
en les Antilles remotes!
Ells faran que sens igual
sia Cuba en benaurança;
llur valor és la fermança,
més segura i més formal.
De què, a pesar del letal
vòmit quina fosca gola
tantes víctimes immola,
no el veuran mai desmaiar
en l’empresa de guardar
a Cuba sempre espanyola.
Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS, CATALANS HISPANS, HÉROES MILITARES CATALANES, HISPANIDAD
somatemps.me 
Hoy una cubana que vivía en el Médano en Tenerife para Cuba, canarios y cubanos hemos tenido una buena relación desde hace siglos, cuando no existían los potentes aviones de ahora y los barcos paraban en Canarias.Mi abuelo paterno, estuvo en Cuba.
Recuerdo la frase que decían en mi barrio «Más
se perdió en Cuba y venían cantando».
Me gustaMe gusta