CATALANS HISPÀNICS: “ELS ABADAL”


COGNOM: ABADAL

 (Si conexeu més dades i teniu gràfics, podeu col.laborar enviant-les a secretaria@somatemps.com)

 

Ramon d´Abadal (Gurb, 1772 – Vic, 1855) Pagès, militar i hereu de la casa pairal a la mort del seu germà. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a la Guerra de la Independència, com a la resistència contra la invasió napoleònica.

Pere Abadal i Botanch (Lleida 1899 – Barcelona 1975). Metge Ginecòleg i polític. Militant de “Falange Española” des de 1934, va participà en l´aixecament militar del Juliol del 36 junt amb els seus companys i els militars. Va fugir a París per evitar ser assassinat, i fou cap de “Información e Investigación” dels sollevats a França, amb les seves connexions amb els falangistes catalans de Burgos. Posteriorment fou cap provincial de sanitat de “FET y JONS”, diputat provincial, director de la “Casa de Maternidad”, i director de la “Escola de Infermeria”.

Raimon d´Abdal i Calderó
Raimon d´Abdal i Calderó

Raimon d´Abadal i Calderó. (Vic, 1862 – Rupià, 1945). Polític i advocat. L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic. Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901). President de l’Ateneu Barcelonès (1902) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona (1903 i 1911). Fou elegit senador per Barcelona (1907-18). El 1917, a Barcelona, presidí l’Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936. El 1924 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926, el govern de Primo de Rivera el destituí, l’empresonà i el confinà a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Fou diputat a les corts de la República i al parlament de Catalunya, i en ambdós llocs presidí la minoria de la Lliga. Atacà el govern de la República per l’expulsió dels jesuïtes, i el de la Generalitat per la llei de Contractes de Conreu. En esclatar la guerra civil de 1936-39, fou perseguit per les esquerres i emigrà a Itàlia des de on va recolzar als militars sollevats, i d’on va tornar finalitzat el conflicte.

Manuel d´Abadal i Pedrals. (Vic 1904). Propietari agrícola i polític conservador. Es presentà a les eleccions municipals de 1931 pel grup catalanista conservador Catalunya Vella, quedant a nou vots del darrer candidat elegit pel districte tercer. Perseguit per les esquerres a l´inici de la guerra civil, va fugir de Catalunya i s´incorporà a l´exèrcit franquista com a Suboficial d’aviació. Regidor del terç corporatiu de l´ajuntament de Vic (1964-1971) i membre de FET JONS on fou delegat local de Educación y Descanso i conseller local del Movimiento. Fou vocal del Patronato de Estudios Ausonenses.

Ramon d´Abadal i de Vinyals
Ramon d´Abadal i de Vinyals

Ramon d’Abadal i de Vinyals, (Vic 1888- Barcelona 1970) Historiador i Polític. Va estudiar dret i fou membre de la Lliga Regionalista, de la qual va ser diputat per Vic (1917 i 1921). Va dirigir ‘‘La Veu de Catalunya’’. Els seus treballs històrics es van centrar en el període comtal català i els seus antecedents. L’any 1913 publicà amb Ferran Valls i Taberner els Usatges. L’any 1914 va dur a terme la tesi sobre Les Partides a Catalunya. De l’obra Catalunya carolíngia, publicà “Els diplomes carolingis a Catalunya” i “Els comtats de Pallars i Ribagorça” (1955) i deixà en curs de publicació avançada “El domini carolingi a Catalunya” (1971). Fugí a Roma durant la República i donà suport als revoltats i signà la carta de suport als militars. Després de la guerra del 1936-1939 formà part del consell privat de Joan de Borbó. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El seu germà Josep Maria d´Abadal i de Vinyals, enginyer, va lluitar com a voluntari de l´exèrcit nacional exercint la direcció de les telecomunicacions de l´exèrcit del Nord.

Jaume Abadal i Oller. (Barcelona, XVII –XVIII). Militar austriacista i ciutadà honrat. El seu pare posseïa un gran negoci de revenedoria. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona, durant el setge que sofrí la ciutat davant les tropes franceses del mariscal Vendôme. Secundà estretament la política austriacista dels Dalmau. El 1706 comandava la companyia de Confiters al nou setge de Barcelona establert pels borbònics. Guarnia la línia de comunicació amb el fort de Montjuïc el dia que els enemics, tot just arribats al pla de Barcelona, atacaren la muntanya i la fortalesa i foren rebutjats. Durant la guerra de Successió contribuí amb aportacions financeres de la família a favor del pretendent espanyol Carles. També lluità novament amb les armes a la mà. El 1709 fou capità comandant del nou regiment format a Barcelona per combatre l’amenaça francesa al front de Vic. En 1713, com a membre del Braç Popular, fou un dels principals defensors de la tesi de resistència a ultrança contra Felip V. Aquest any i el següent formà part de les juntes del govern provisional català i es destacà en l’organització de la defensa contra els borbònics.

Jaume Abadal i Vives. (Igualada 1893- Tavertet 1936). Sacerdot. A l´inici de la guerra civil l’església de Tavertet fou objecte d’una vandàlica destrucció per part dels militants antifeixistes, en què desaparegueren enmig del foc retaules barrocs, altars, imatges, objectes de culte i d’art, que es van perdre per sempre. Mossèn Abadal i Vives, ecònom de Tavertet, fou assassinat pels milicians en el camí del Gorgàs.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s