“SOBREQUÈS, NO MENTEIXIS MÉS” (Bilingüe)


Tocado con una 'kufiya' o pañuelo palestino, Jaume Sobrequés explica un viaje que realizó a Oriente Próximo, durante la tertulia de 'La Porteria', de BTV.
Tocado con una ‘kufiya’ o pañuelo palestino, Jaume Sobrequés explica un viaje que realizó a Oriente Próximo, durante la tertulia de ‘La Porteria’, de BTV.

 

CARTA AL DIRECTOR DEL SIMPOSI

” ESPANYA CONTRA CATALUNYA “

14 de desembre de 2013

“Qualsevol pot fer història;

però només un gran home pot escriure-la”.

(Oscar Wilde)

A l’atenció del Sr. Jaume Sobrequès i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana i responsable del Simposi: Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), celebrat el 12, 13 i 14 de desembre de 2013 a l’Institut d’ Estudis Catalans (Barcelona).

Benvolgut senyor,

Som molts els catalans, tant historiadors, professors com gent senzilla, les que ens ha escandalitzat la seva proposta de Simposi, no només en els continguts sinó en el seu provocador títol. Com historiadors podem entendre que es presenti l’enfrontament entre la Corona de Castella i la d’Aragó, però equiparar conceptualment dos subjectes històrics com Espanya i Catalunya no es pot sostenir en cap paradigma històric.

Som molts els que teníem admiració pel seu avi, genial músic, i pel seu pare, Santiago Sobrequès, que en pau descansi, un dels millors historiadors de Catalunya durant el franquisme (Règim en què va ocupar càrrecs oficials, com a conservador de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona), gran deixeble de Jaume Vicens Vives. Recordem la seva última obra Hispània: història política i cultural d’Espanya (1985), on no apareixien les tesis nacionalistes que ara vostè insisteix a defensar. També ens sorprèn als que hem seguit la seva pròpia trajectòria des de els seus primers escrits, especialment la notable obra Cap al copncepte modern de Pàtria. La Revolució catalana del segle XV; llibre escrit amb el seu pare i que va ser publicat durant el franquisme en català, per Edicions 62. Llavors defensava que el concepte de Pàtria espanyola a Catalunya veu la llum després del compromís de Casp amb l’arribada dels Trastàmara, en 1412. Per això ens estranya que ara defensi la tesi d’un conflicte entre Espanya i Catalunya, a partir de 1714.

Amb tot respecte, hem de dir-li que creiem que el seu canvi de paradigma històric, es deu més a motivacions polítiques que a la investigació històrica. La seva elecció com a senador per l’Entesa dels Catalans ( amb el PSUC i ERC ), el seu pas pel PSC i els seus últims suports a CiU, expliquen la seva versatilitat ideològica. En cap moment pretenem jutjar en les seves idees polítiques, però sí constatar la parcialitat d’un Simposi que es pretén científic. No acceptem que es consideri un acte acadèmic un espai en què no es puguin debatre idees des d’una pluralitat. Tampoc és de rebut que bona part dels participants s’hagin caracteritzat per pertànyer a fundacions o organitzacions regades amb suculentes subvencions des de la Generalitat de Catalunya. Exemple d’això és la participació Agustí Colomines i Companys que ha prosperat mediàtica i econòmicament gràcies a TV3 ia fundacions com CatDem, mitjançant la qual es finança il·legalment (com tots els partits) la coalició de CiU. Colomines, declarat independentista, intenta explicar la construcció de l’Estat liberal al segle XIX com un atemptat a Catalunya. Evidentment calla que els principis jacobins que van inspirar aquell projecte són exactament els mateixos que inspiren els nacionalistes actuals i al seu futurible Estat independent. És capaç de negar que un futur Estat català no seria jacobí i centralista? L’única reacció davant aquest Estat liberal va ser el carlisme i els republicans federals, que no era precisament antiespanyolistes, sinó que acceptaven sense el menor dubte que Espanya era una nació.

També sorprenen les ponències dedicades a la repressió econòmica. Les ponències propostes no només es contradiuen sinó que són rocambolesques. La d´Joaquim Nadal intenta argumentar l’espoli econòmic de Catalunya al segle XVIII (encara que s’oblida que governant amb el tripartit, ens va deixar arruïnats als catalans). Paradoxalment la següent ponència, a càrrec de Jordi Maluquer, s’encarrega de defensar que la indústria catalana va ser el motor econòmic d’Espanya. I aquí sorgeix la pregunta que cap historiador nacionalista vol resoldre: Per què Espanya voldria arruïnar al seu motor econòmic? Seria bastant ximple no? Per què no es reconeix l’autoritat de Pierre Vilar quan va caracteritzar el segle XVIII, com el ” període feliç” de Catalunya. Durant el segle XVIII no només no hi va haver espoli sinó que Catalunya mai va créixer econòmicament com fins a llavors.

També ens molesta que la polseguera que ha aixecat el Simposi ha motivat que la cadena SER organitzés un debat entre l’historiador Joaquim Coll i qualsevol dels catedràtics i professors universitaris que participen en el simposi. Curiosament tots ells han denegat participar en el debat Des de quan el món acadèmic ha tingut por a debatre amb respecte les idees d’altres? Ens ha sorprès la conferència de Joan Bada i Elias sobre l’Església catalana durant el franquisme. Evidentment l’accent l’ha posat en què la “veritable” església catalana era a la “resistència”. Només aquest personatge ja dona per a una pel·lícula: cura nacionalista, que amb motiu de la Llei d’Educació de Zapatero, va recomanar la supressió de la classe de religió per la de la Història de les mentalitats, o després de la mort de Joan Pau II, el va deixar verd per no haver parlat en català. Bada és conegut en els ambients eclesials per la seva falta de serietat històrica i la seva presència en aquest simposi només queda justificada per complicitat ideològica.

També sorprèn la presència del Catedràtic d’Història del Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Tomàs de Montagut Estragués. La seva ponència es titula “Uniformització legislativa espanyola contra el dret propi català”. Això és xocant doncs en alguns dels seus estudis havia conclòs, citem literalment: “és el marc de la constitució i dels Estatuts d’autonomia on es pot realitzar l’actualització i els canvis necessaris dels drets històrics per tal d’atendre les necessitats de la comunitat en qüestió, en aquest cas Catalunya” (Ius Fugit, 15, 2007-8). Ara sembla que ha oblidat les seves pròpies reflexions de fa set anys. Ens preocupa que estudiosos i juristes siguin capaços de transmutar les seves idees per afalacs i regalies econòmiques.

Un altre dels ponents dignes de ser esmentats és Salomó Marquès Sureda, que disserta sobre “L´espanyolització del món educatiu”. La seva trajectòria vital, li sonarà a més d’un, sacerdot durant el franquisme, va acabar secularitzant-se, però es va mantenir en el col·laboracionisme de l’església progressista. La seva especialitat no és tant la pedagogia (per la que li fan passar com a expert), sinó els mestres exiliats pel franquisme, és a dir, pel règim que va donar suport a la seva família. La curiosa ponència que presenta “La falsificació de la història”, no té res a veure amb la seva especialitat que és història de l’estructura econòmica de Catalunya.

El tercer dia del Simposi, ens ha semblat més equànime, encara que sense cap relació amb el títol del Simposi. L’última Jornada se centra en el “exili”: el dels austriacistes al segle XVIII, el dels carlins i republicans al XIX, o en el de la Guerra Civil del XX. No hi ha novetat ni discussió, el tema és més que obvi: les guerres causen exiliats. El sorprenent seria descobrir el contrari. Els exilis són durs i deixen profundes cicatrius, però és part inevitable de les Guerres. Entre els exiliats austriacistes no només va haver-hi catalans sinó també castellans. Molts carlins van haver d’abandonar la Pàtria després de tres Guerres civils al XIX. I, evidentment, no es parla dels catalans que es van haver d’exiliar durant la repressió republicana entre el 36 i el 39. Només es parla dels exiliats després de l’entrada de les forces nacionals. Som conscients del dolor dels homes de totes les creences que han patit exilis i persecucions, però no volem que s’oblidin a uns per exaltar als altres.

Per finalitzar, l’acte de tancament a càrrec del sociòleg Salvador Cardús, de reconegut prestigi a Catalunya, ens sembla poc apropiat. Com a curiositat, direm d’ell que va començar com a estudiós del suïcidi i temes que res tenien a veure amb el nacionalisme. Només a partir de l’any 2000 es va iniciar en els estudis sobre nacionalisme decantant-se per les tesis catalanistes, precisament coincidint amb el seu ascens a importants càrrecs acadèmics com el de Degà de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per això la seva última obra porta el significatiu títol de “El camí de la independència” (2010). Res a veure amb el seu primer estudi sobre el suïcidi , o una curiosa coincidència? Serà la independència el suïcidi de Catalunya? El títol del seu excurs no té preu: “La humiliació com a desencadenant de l’eclosió independentista”. En fi, la seva actitud confirma la tesi de Max Scheller que afirma que el ressentiment és un generador d’actituds autodestructives. El ressentiment és la subjectivació de la realitat davant la falta de capacitat per acceptar-la. Perquè, podríem preguntar-nos, ¿qui ha humiliat a Catalunya, la qual ha estat la regió més pròspera d’Espanya (fins que la va governar el nacionalisme aquests últims 30 anys)? Evidentment aquest tancament d’un penós i polititzat Simposi, només pot encoratjar l’al·lucinació col·lectiva que vol provocar el nacionalisme català. Tot aquest esdeveniment només ha tingut una finalitat provocar a l’opinió pública amb un títol explosiu, però sense continguts rellevants.

Per això, reconeixent el nostre respecte, i per la memòria del seu pare, home honest intel·lectual i moralment, li preguem recapaciti sobre aquest acte tan poc afortunat. És de savis rectificar i la societat catalana l’hi agrairà profundament. Reconèixer els errors honren l’ànima dels homes.

Amb tot el nostre estima, rebi una cordial salutació.

Junta Provisional Somaptemps

 

* * *

 

CARTA AL DIRECTOR DEL SIMPOSIO

“ESPANYA CONTRA CATALUNYA”

14 de diciembre de 2013

“Cualquiera puede hacer historia;

pero sólo un gran hombre puede escribirla”.

(Oscar Wilde)

A la atención del Sr. Jaume Sobrequès i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana i responsable del Simposi: Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), celebrado el 12, 13 i 14 de desembre de 2013 en el Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).

Apreciado señor,

Somos muchos los catalanes, tanto historiadores, profesores como gentes sencillas, las que nos ha escandalizado su propuesta de Simposio, no sólo en los contenidos sino en su provocador título. Como historiadores podemos entender que se presente el enfrentamiento entre la Corona de Castilla y la de Aragón, pero equiparar conceptualmente dos sujetos históricos como España y Cataluña no se puede sostener bajo ningún paradigma histórico.

Somos muchos los que teníamos admiración por su abuelo, genial músico, y por su padre, Santiago Sobrequès, que en paz descanse, uno de los mejores historiadores de Cataluña durante el franquismo (Régimen en el que ocupó cargos oficiales, como conservador del Instituto Municipal de Historia de Barcelona), gran discípulo de Jaume Vicens Vives. Recordamos su última obra Hispania: historia política y cultural de España (1985), donde no aparecían las tesis nacionalistas que ahora Usted insiste en defender. También nos sorprende a los que hemos seguido su propia trayectoria de sus primeros escritos. Especialmente la notable obra Cap al copncepte modern de Pàtria. La Revolució catalana del segle XV. Libro escrito junto a su padre y que fue publicado durante el franquismo en catalán, por Edicions 62. Ahí defendía que el concepto de Patria española en Cataluña se alumbra tras el compromiso de Caspe con la llegada de los Trastámara, en 1412. Por eso nos extraña que ahora defienda la tesis de un conflicto entre España y Cataluña, a partir de 1714.

Con todo respeto, hemos de decirle que creemos que su cambio de paradigma histórico, se debe más a motivaciones políticas que a la investigación histórica. Su elección como senador por la Entesa dels Catalans (con el PSUC y ERC), su paso por el PSC y sus últimos apoyos a CiU, explican su versatilidad ideológica. En ningún momento pretendemos juzgarle en sus ideas políticas, pero sí constatar la parcialidad de un Simposio que se pretende científico. No aceptamos que se considere un acto académico un espacio en el que no se puedan debatir ideas desde una pluralidad. Tampoco es de recibo que buena parte de los participantes se hayan caracterizado por pertenecer a fundaciones u organizaciones regadas con suculentas subvenciones desde la Generalitat de Cataluña. Ejemplo de ello es la participación Agustín Colomines y Companys que ha prosperado mediática y económicamente gracias a TV3 y a fundaciones como CatDem, a través de la que se financia ilegalmente (como todos los partidos) la coalición de CiU. Colomines, declarado independentista, intenta explicar la construcción del Estado liberal en el siglo XIX como un atentado a Cataluña. Evidentemente calla que los principios jacobinos que inspiraron aquél proyecto son exactamente los mismos que inspiran a los nacionalistas actuales y a su futurible Estado independiente. ¿Es capaz de negar que un futuro Estado catalán no sería jacobino y centralista? La única reacción frente a ese Estado liberal fue el carlismo y los republicanos federales, que no era precisamente antiespañolistas, sino que aceptaban sin la menor duda que España era una nación.

También sorprenden las ponencias dedicadas a la represión económica. Las ponencias propuestas no sólo se contradicen sino que son rocambolescas. La de Joaquín Nadal intenta argumentar el expolio económico de Cataluña en el siglo XVIII (aunque se olvida que gobernando con el tripartito, nos dejó arruinados a los catalanes). Paradójicamente la siguiente ponencia, a cargo de Jordi Maluquer, se encarga de defender que la industria catalana fue el motor económico de España. Y aquí surge la pregunta que ningún historiador nacionalista quiere resolver: ¿Por qué España querría arruinar a su motor económico? Sería bastante tonta ¿no? Por qué no se reconoce la autoridad de Pierre Vilar cuando caracterizó el siglo XVIII, como el “periodo feliz” de Cataluña. Durante el siglo XVIII no sólo no hubo expolio sino que Cataluña creció económicamente como hasta nunca entonces.

También nos molesta que la polvareda que ha levantado el Simposio ha motivado que la cadena SER organizara un debate entre el historiador Joaquim Coll y cualquiera de los catedráticos y profesores universitarios que participan en el simposio. Curiosamente todos ellos han denegado participar en el debate ¿Desde cuándo el mundo académico ha tenido miedo a debatir con respeto las ideas de otros? Nos ha sorprendido la conferencia de Joan Bada i Elias sobre la Iglesia catalana durante el franquismo. Evidentemente el acento lo ha puesto en que la “verdadera” iglesia catalana estaba en la “resistencia”. Sólo este personaje ya da para una película: cura nacionalista, que con motivo de la Ley de Educación de Zapatero, recomendó la supresión de la clase de religión por la de la Historia de las mentalidades, o tras la muerte de Juan Pablo II, lo dejó verde por no haber hablado en catalán. Bada es conocido en los ambientes eclesiales por su falta de seriedad histórica y su presencia en este simposio sólo queda justificada por complicidad ideológica.

También sorprende la presencia del Catedrático de Historia del Derecho de la Universidad Pompeu Fabra, Tomás de Montagut Estragués. Su ponencia se titula “Uniformización legislativa española contra el derecho propio catalán”. Esto es chocante pues en algunos de sus estudios había concluido, citamos literalmente: “es el marco de la constitución y de los Estatutos de autonomía donde se puede realizar la actualización y los cambios necesarios de los derechos históricos con tal de atender las necesidades de la comunidad en cuestión, en este caso Cataluña” (Ius Fugit, 15, 2007-8). Ahora parece que ha olvidado sus propias reflexiones de hace siete años. Nos preocupa que estudiosos y juristas sean capaces de transmutar sus ideas por halagos y regalías económicas.

Otro de los ponentes dignos de ser mencionados es Salomón Marqués Sureda, que diserta sobre “La españolización del mundo educativo”. Su trayectoria vital, le sonará a más de uno, sacerdote durante el franquismo, acabó secularizándose. No por ello se mantuvo en el colaboracionismo de la iglesia progresista. Su especialidad no es tanto la pedagogía (por la que le hacen pasar como experto), sino los maestros exiliados por el franquismo, esto es, por el régimen que apoyó su familia. La curiosa ponencia que presenta “La falsificación de la historia”, nada tiene que ver con su especialidad que es historia de la estructura económica de Cataluña.

El tercer día del Simposio, nos ha parecido más ecuánime, aunque sin ninguna relación con el título del Simposio. La última Jornada se centra en el “exilio”: el de los austracistas en el siglo XVIII, el de los carlistas y republicanos en el XIX, o en el de la Guerra Civil del XX. No hay novedad ni discusión, el tema es más que obvio: las guerras causan exiliados. Lo sorprendente sería descubrir lo contrario. Los exilios son duros y dejan profundas cicatrices, pero es parte inevitable de las Guerras. Entre los exiliados austracistas no sólo hubo catalanes sino también castellanos. Muchos carlistas debieron abandonar la Patria tras tres Guerras civiles en el XIX. Y, evidentemente, no se habla de los catalanes que se tuvieron que exiliar durante la represión republicana entre el 36 y el 39. Sólo se habla de los exiliados tras la entrada de las fuerzas nacionales. Somos conscientes del dolor de los hombres de todas las creencias que han sufrido exilios y persecuciones, pero no queremos que se olviden a unos para exaltar a otros.

Para finalizar, el acto de cierre a cargo del sociólogo Salvador Cardús, de reconocido prestigio en Cataluña, nos parece poco apropiado. Como curiosidad, diremos de él que empezó como estudioso del suicidio y temas que nada tenían que ver con el nacionalismo. Sólo a partir del año 2000 se inició en los estudios sobre nacionalismo decantándose por las tesis catalanistas, precisamente coincidiendo con su ascenso a importantes cargos académicos como el de Decano de la Universidad Autónoma de Barcelona. Por eso su última obra lleva el significativo título de “El camino de la independencia” (2010). ¿Nada que ver con su primer estudio sobre el suicidio, o una curiosa coincidencia? ¿Será la independencia el suicidio de Cataluña? El título de su excurso no tiene precio: “La humillación como desencadenante de la eclosión independentista”. En fin, su actitud confirma la tesis de Max Scheler que afirma que el resentimiento es un generador de actitudes autodestructivas. El resentimiento es la subjetivación de la realidad ante la falta de capacidad para aceptarla. Porque, podríamos preguntarnos, ¿quién ha humillado a Cataluña, la que ha sido la región más próspera de España (hasta que la gobernó el nacionalismo estos últimos 30 años)? Evidentemente este cierre de un penoso y politizado Simposio, sólo puede alentar la alucinación colectiva que quiere provocar el nacionalismo catalán. Todo este evento sólo ha tenido una finalidad provocar a la opinión pública con un título explosivo, pero sin contenidos relevantes.

Por eso, reconociéndole nuestro respeto, y por la memoria de su padre, hombre honesto intelectual y moralmente, le rogamos recapacite sobre este acto tan poco afortunado. Es de sabios rectificar y la sociedad catalana se lo agradecerá profundamente. Reconocer los errores honran el alma de los hombres.

Con todo nuestro aprecio, reciba un cordial saludo

Junta Provisional Somaptemps

 

 

3 comments

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s