Archivos de autor
-
La revolucionaria Rahola continúa su peloteo a la burguesía catalanista: la pela es la pela
Durant el programa 8 al día, la periodista Pilar Rahola ha manifestar que el president de la Generalitat, Artur Mas, «ha estat grandiós perquè ha respost a tot” durant la seva compareixença al la comissió d’investigacó del cas Pujol al Parlament»…. Leer más ›
-
Toda una curiosidad bibliográfica
En 1917 aparecíá en al colección «Españoles ilustres», la biografía de Prat de la Riba. La obra fue escrita por Alberto y Arturo García Garrafa y con prólogo de Francesc Cambó. La Imprenta era Hijos de Domingo Casanovas. Con toda… Leer más ›
-
Senyor Mas: escolti a Menéndez y Pelayo
«un pueblo nuevo puede improvisarlo todo menos la cultura intelectual. Un pueblo viejo no puede renunciar a la suya sin extinguir la parte más noble de su vida y caer en una segunda infancia, muy próxima a la imbecilidad senil»… Leer más ›
-
Comença la veritable guerra CDC-UDC: les llistes per les municipals
(De e-notícies) CDC i Unió han topat en la confecció d’algunes llistes per a les properes eleccions municipals del 24 de maig. El cas important és Vic (Osona) perquè, tradicionalment, el cap de llista ha correspost a Unió. El… Leer más ›
-
Senyor Mas: escolti a Pere el Ceremoniós (IV d´Aragó)
«mai més no podrien separarse de la Corona ni dels regnes d´Aragó i de Valencia i del Comtat de Barcelona, i que en cap ocasió ni en cap pretexte, ni el propi Rei, ni els seus sucesors, s´en podrien desixir… Leer más ›
-
Miquel Salgot i Morell: de catalanista a franquista
Miquel Salgot i Morell era Comerciant. Membre de la Lliga Regionalista, va ser alcalde d’Aiguafreda des del gener de 1914 fins al primer de gener de 1916, i més tard entre 1941 i 1942, com a alcalde franquista. Va estar… Leer más ›
-
¿Por qué el diario «EL País» salva la cara a Oleguer Pujol Ferrusola?
El diario El País ha decidido lavar la cara de Oleguer Pujol, el hijo pequeño del expresidente de la Generalitat y personaje clave del entramado financiero familiar. En una insólita entrevista de «guante blanco», publicada el pasado 27 de enero,… Leer más ›
-
Mil·lenari de la Proclamació d’Oliba com Abat del Monestir de Ripoll. 1008-2008. (y 4)
tercer període Correspon al segle XIII, anomenat també «època clàssica» medieval. Aquest període vindria caracteritzat pels següent elements: La importància de les ciutats es consolida en front del mon rural i feudal. Els monestirs iniciaran ja la decadència, i les… Leer más ›
-
Lluís Maria Andriani: defensor de Tudela i Sagunto
Lluís Maria Andriani. (Barcelona, 1773 – 1856). Militar. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra de la Independència, li valgué el grau de coronel; l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt. Assetjat… Leer más ›
-
El Centenario de la Confederación Patronal Española. El Papel de los Catalanes (y 2)
El acta de la sesión de clausura del Primer Congreso Patronal fue abierta por el ministro de Fomento, el conservador Javier Ugarte. A continuación, tomó la palabra un representante de la Unión Gremial de Barcelona José Pintó, portavoz de… Leer más ›
-
Mil·lenari de la Proclamació d’Oliba com Abat del Monestir de Ripoll. 1008-2008. (3)
ETAPES HISTÒRIQUES DEL PENSAMENT MEDIEVAL Amb totes les limitacions d’una classificació que no va deixar de ser convencional, podem distingir quatre etapes en el pensament cristià medieval: Una primera etapa abraçaria del segle VI al IX, i culmina amb l’Imperi… Leer más ›
-
El Centenario de la Confederación Patronal Española. El Papel de los Catalanes (1)
Se ha cumplido, el 2014, el primer centenario de la fundación de la Confederación Patronal Española, que desde entonces, y habiendo cambiado ligeramente el nombre, tiene su sede central en Madrid. Como puede observarse en las pequeñas biografías situadas al… Leer más ›
-
Mil·lenari de la Proclamació d’Oliba com Abat del Monestir de Ripoll. 1008-2008. (2)
ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT CRISTIÁ MEDIEVAL I LA SEVA RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA NATURAL. Abans de començar la nostra anàlisi hi ha una qüestió important a ressaltar: la societat medieval (a la Europa llatina) és una societat cristiana. Qualsevol… Leer más ›
-
Santuaris: Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut, Mirador de la Garrotxa
En ple Collsacabra a 1.030 metres d’altitud, dominant la vall del riu Brugent i amb unes vistes grandioses sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, trobem el santuari de Nostra Senyora de la Font de la… Leer más ›
-
De mica en mica … Quatre centres més començaran a impartir el 25% més de classes en castellà
Quatre centre més, a part dels quatre que ja ho fan, han de donar classes en castellà per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha donat així empara a algunes famílies que havien demanat el canvi… Leer más ›
-
Joaquim Trullàs i Cunillera: de catalanista a franquista
Joaquim Trullàs i Cunillera va ser industrial. Va dirigir l’empresa familiar, una important foneria fundada a Granollers el 1880, en la qual durant molts anys (fins que va fer fallida en la dècada de 1970) es construí i reparà maquinària… Leer más ›
-
La reina Maria Cristina passant revista a les tropes, pintura de Marià Fortuny
El sentit de paisatge es troba concretat en aquest quadre amb gran sobrietat, en primer pla es troba la reina Maria Cristina sobre una calessa i acompanyada per la seva filla la futura reina Isabel II, passant revista. La part… Leer más ›
-
Mil·lenari de la Proclamació d’Oliba com Abat del Monestir de Ripoll. 1008-2008. (1)
CIÈNCIA I ESGLÉSIA CATÒLICA EN L’ÈPOCA MEDIEVAL Article de Josep Alsina Calvés publicat en el Butlletí de Filosofia, n. 2. tret de la conferècia pronunciada amb motiu de les Jornades Acadèmiques Ripoll, 26 y 27 d´abril de 2008. Senyors……. Leer más ›
-
Cuando Gerona celebraba la Independencia (la de verdad)
El 22 de enero de 1958 el diario Los Sitios abría portada recordando el 148 aniversario de la muerte de Álvarez de Castro. La guarnición de Figueres celebró diferentes actos en recuerdo del personaje. En este año España estaba decididamente… Leer más ›
-
Sábado 14 de febrero: I Edición del Premio «Catalanes por España»
-
Aquí tothom pot opinar sobre la independència, fins i tot els del Senegal, menys els catalans hispànics
El pivot del FIATC Joventut, Sitapha Savané, està a favor que Catalunya pugui decidir el seu futur polític i ha lamentat que “em diuen independentista perquè defenso el dret a decidir”. El jugador d’origen senegalès troba a faltar un debat… Leer más ›
-
Monforte de Moyuela a la reconquesta catalana
Montforte de Moyuela és una petita localitat de la província de Terol, pertanyent a la comarca de la Jiloca. La seva proximitat a la capital d’Aragó la fa estar sota influència de Saragossa, més que no pas de Terol. El… Leer más ›
-
Un catalán adoptivo inventó la «camisa azul» de Falange
Luys Gutiérrez Santamarina nació en Colindres en 1898, y junto con Rafael García Serrano y Agustín de Foxá, se le considera parte del trío principal de poetas falangistas. Durante la Guerra de África perteneció a la Legión y combatió en… Leer más ›
-
«Llum als ulls i força al braç» de Joan Maragall
Aquesta antologia integra els materials necessaris perquè el lector d´avui pugui dur a terme l´operació de reconeixement d´ell mateix com a català. El llibre recopila, bàsicament, articles que abasten els vint anys de la seva activitat periodística. S´inclouen textos que… Leer más ›
-
«Saqueos de los `Rojos´ abandonados en la huida», por Josep Plà
Reproducimos un inolvidable artículo de Josep Pla, describiendo la Gerona del final de la Guerra Civil. Un simpático matrimonio, en misión de «Auxilio Social», ha tenido la amabilidad de devolver, por unas horas, a un catalán a su país,… Leer más ›
-
4 de febrero, entrada de las fuerzas nacionales en Gerona
El avance del bando nacional, una vez tomada Barcelona el 26 de enero del 39, seguía su ritmo casi sin hallar resistencia, al punto que las avanzadas del general Yagüe el 4 de febrero tomaron Gerona, forzando al gobierno republicano… Leer más ›
-
Manel Fuxà esculpió en Madrid la escultura de Lope de Vega.
Manel Fuxà i Leal (Barcelona, Cataluña, 1850 –1927) cursó estudios en la escuela Llotja de su ciudad natal con el maestro Rossend Nobas, y continuó su aprendizaje en París con Carrier-Belleuse, y después pasó una temporada en Italia. A… Leer más ›
-
No es pot contentar a tots: els pro-occitans es queixen de Santi Vidal
L’entitat Iniciativa per Occitània ha mostrat el seu desacord amb part del text de la nova Constitució catalana, redactada pel jutge Santiago Vidal, perquè fomenta “el secessionisme” lingüístic en canviar el terme “occità” per “aranès”. Gerard J.Barceló, portantveu d’aquesta entitat… Leer más ›
-
Una estranya roca a les afores de Granollers
A prop de Granollers trobem el Bosc de Can Ferran, lluny de passos naturistes. Podem trobar el roure martinenc més gran d’aquestes latituds, de genolls. I a tocar la Roca dels Carlins, amb una creu. No sabem perquè és dels… Leer más ›
-
Ramon Gaya Massot: de catalanista a franquista
Ramon Gaya Massot fou Industrial fonedor i propietari de diverses finques urbanes. Milità a la Lliga Regionalista i a l’Acció Catolica. Excaptiu de la Guerra Civil gaudí de les simapies del nou règim. Fou cessat en considerar-lo responsable d’un cas… Leer más ›
-
El tic-tac de Artur Mas
Editorial de Jaume Reixach en El Triangle El tic-tac, tic-tac, tic-tac de Artur Mas El próximo lunes, 9 de febrero, a las 13 horas, el presidente Artur Mas tenía previsto dar una conferencia en el Círculo de Economía, que figuraba… Leer más ›
-
Marià Fortuny: «Brindis de l’espasa»
El Brindis de l’espasa de Marià Fortuny és un oli sobre tela de 61 × 50,2 i és a la National Gallery de Londres. En aquesta obra a l’oli es mostra el pintor molt més just en captar la imatge… Leer más ›
-
Josep Dalmau Carles: l´editor gironí que va vendre llibres en castellà arreu del món.
Josep Dalmau Carles va néixer a Sant Cebrià dels Alls, un poble abandonat al mig de les Gavarres; va estudiar magisteri, que era la seva vertadera vocació, va fer classes nocturnes a les obreres de Palamós i va ser un… Leer más ›
-
Barcelona (Pelynt), Cornwall, Gran Bretanya
La Barcelona anglesa està a prop de la costa de Cornualles. Sembla que el fundador anglès, un tal Jonathan Trelawny, arribà navegant fins Barcelona, va quedar bocabadat d’ella y la bautitzà amb el mateix nom a la seva fundació. Encara que… Leer más ›
-
L´efecte del nacionalisme
Un repartidor d’Andalusia repartia espumós valencià amb un rètol amb la bandera espanyola on proclamava: «No catalán». L’empresa, Pago de Tharsys, ha manifestat que és «absolutament aliena» a l’acció d’aquest comercial. També ha comunicat que, lluny de buscar cap mena confrontació,… Leer más ›
-
Cuando la»Acció Catalana» imitaba a la»Action Française»
Cuando en junio de 1922 se materializó la escisión de la Lliga que condujo a la aparición de «Acció Catalana», Josep Vicens Foix y Josep Carbonell se convirtieron, aunque por poco tiempo, en miembros significativos del nuevo partido. Para ambos,… Leer más ›
-
Argentina: Asociación Catalana de Socorros Mutuos Montepío de Montserrat
La Asociación Catalana de Socorros Mutuos Montepío de Montserrat es una asociación mutual fundada el 1 de enero de 1857, siendo actualmente la entidad catalana más antigua de la Argentina, y la segunda en el exterior de Cataluña detrás de… Leer más ›
-
Santuaris: La Sagrada Imatge del Vilar, el mirador de Blanes
El turó del Vilar, amb 269 metres d’altitud, és un del cims més destacats de Blanes (Selva). En el seu punt més alt s’aixeca el santuari de la Sagrada Imatge del Vilar, un important centre de pelegrinatge i punt de… Leer más ›
-
El nacionalismo vasco se gestó en Barcelona y … en Galicia
Más adelante, dedicaremos algún post a las visitas de Sabino Arana y su hermano Luis, donde bebieron del nacionalismo. Pero en este post nos centraremos en una historia poco conocida, pero no por ello menos importante. El origen del… Leer más ›
-
El primero en comparar Escocia y Cataluña fue el «primer fascista español»: Ernesto Giménez Caballero
Ernesto Giménez Caballero, conocido como “GeCé”, considerado por estudiosos como Ucelay-Da Cal como el primer fascista español, pronunció en la Barcelona de 1953 una conferencia titulada “Cataluña y Escocia». Curiosamente, fue el primero en comparar -favorablemente- Escocia y Cataluña…. Leer más ›
somatemps.me 