Va haver-hi uns altres temps, que quan se sentien els noms, cognoms o noms de guerra com Savalls, Ros d’Eroles, Llarg de Copons, Tristany, Castells, Xic de Sallent, en Joanet, Vidal de Llobatera, etc., els enemics de Déu i la Pàtria tremolaven.

Mentre el poble els veia com a Cabdills-Guerrers en defensa del poble, de les llibertats concretes i de la Santa Religió, els enemics retrocedien i s’amagaven.

Però va haver-hi un d’aquests guerrillers i caps polític-militars que va brillar sobre els altres: Aquest era Francecs Savalls i Masot.

Durant molts anys en les masies catalanes de comarques com la Garrotxa, les Guilleries, Osona o el Berguedà era normal trobar-se el seu retrat en els salons o en les entrades d’aquestes Cases Pairals. Aquest fet ha durat fins a ben poc, fins i tot encara, es poden trobar els seus retrats en algunes cases.

Quan Savalls arribava als pobles i viles amb els seus homes, aquestes poblacions es detenien, homes i dones, nens i avis, tots corrien a veure al Gran General. Els botiguers tancaven les botigues, els mercats detenien la seva activitat i els treballadors dels gremis abandonaven el treball.

Als quinze anys participà en la Primer Guerra Carlina, juntament amb el seu pare i dos dels seus germans, assolint el grau de capità. El seu pare, Joan Savalls, coronel del batalló 23, va caure en combat l’11 d’abril de 1838 a la Batalla de Sant Quirze de Besora en l’assalt a l’Escala, prop, i va morir l’endemà a Vidrà.

El jove Savalls va exiliar a França a però en va tornar el 1842 per a unir-se a una Partida de trabucaires comandada per Ramon Vicens Felip, que pretenia continuar la guerra. Participà en el combat de l’Esparra i en l’assalt a Ripoll del 3 de juny de 1842. Pel govern d’Espanya, la guerra s’havia acabat el 1840 i considerava la de Felip com una partida de bandolers. En conseqüència, Savalls fou jutjat en absència a Puigcerdà i condemnat a deu anys de presó.

Participà a la Segona Guerra Carlina (1846-1849), anomenada Guerra dels Matiners. Les referències que es tenen sobre el seu paper al llarg d’aquest conflicte són escasses i confuses, però se sap que participà en diferents accions militars a Vidreres, Hostarich, Matadepera etc,. Detingut i empresonat a Puigcerda, d’on en va escapar, va ser detingut novament a Girona per la Guàrdia Civilel 14 de setembre de 1849. Poc després fou alliberat i marxà de Catalunya.

Durant la Tercera Guerra Carlina és on va tenir una frenètica activitat al front d’una partida, convertint-se en una figura llegendària per les altres partides carlines catalanes. Bon coneixedor del territori per on movia les seves tropes, feu sobretot de la Garrotxa el seu amagatall.

És aquí, sobre els anys 1872, quan apareix el veritable home-mite, trobem al Savalls guerriller trabucaire, implacable, valent, imprevisible, salvatge, però també festiu i amic de la gresca. Savalls entrava i sortia de les viles, de la Garrotxa, l’Empordà i de les Guilleries, sense gaires problemes com a gran coneixidor del territori i de les diferents contrades, recolçat pel pobre catòlic combatiu i mentre s’hi estava, rebia autoritats, polítics locals i comissions de dones que li regalaven banderes, casaques militars brodades amb motius religiosos o dolços i pastissos casolans.

Savalls fou l’home del poble, amb quinze anys participà en la Primera Guerra, assolint el grau de capità al final de la guerra, combatent en la Segona i Tercera Carlinada, trabucaire entre guerres, almogàver dels camperols i pagesos tradicionalistes de Catalunya, Senyor de la Guerra de les comarques gironines, braç armat del carlisme combatiu, terror dels enemics de Déu i la Pàtria, President de la Generalitat Autèntica, defensor de la llengua catalana i de la seva oficialitat, guerriller carlí entre guerres carlines, capità del Cos de Zuaus Pontificis que participà en la batalla de Castelfidardo contra els exèrcits italians que pretenien la unificació d’Itàlia, etc.

Va ser difamat per progressistes, per la premsa liberal que el tractà com un criminal, els serveis secrets espanyols va difondre mentides i propaganda perquè els seus dubtessin de la seva lleialtat a la Causa, però ell va continuar impassible lluitant com un tigre implacable i salvatge,  figura llegendària per altres combatents i exemple de sacrifici en el combat.

Si avui els esquerrans, progres i altres sipaios tenen la figura del Che Guevara com a símbol en les seves banderes, nosaltres, els patriotes tradicionalistes hem de tenir i portar la de Savalls. Hem de recuperar el mite i exaltar-lo fins al paroxisme.

I com diu aquella popular cançó carlina a ritme de vals:

És en Savalls, és en Savalls,

General de la Causa Carlina

És en Savalls, és en Savalls

L’almogàver que els fa tremolar.

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra, venjança i guerra

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra fins al final.

En un poble que es diu Alpens

va trobar-se amb un grup de sipaios

en un poble que es diu Alpens

van tronar els canons i els trabucs.

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra, venjança i guerra

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra fins al final.

Savalls vol la llibertat,

per això no vol fer mai presoners

Savalls és un bon cristià

i els envia a tots davant de Déu.

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra, venjança i guerra

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra fins al final.

Déu, Pàtria, furs i Rei

porta escrits a la seva bandera

Déu, Pàtria, Furs i Rei

que el trabuc és l’única llei.

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra, venjança i guerra

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra fins al final.

Déu, Pàtria, Tradició

són les seves banderes de guerra

Déu, Pàtria i Tradició

són les banderes que estimo jo.

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra, venjança i guerra

Guerra, guerra sempre vol guerra,

Venjança i guerra fins al final.

L’Occità

Categorías:CATALANS HISPANS, HÉROES MILITARES CATALANES, HISPANIDAD