Poema de Nadal de Mn. Jaume Garcia Estragués (1946)


sagrada familia barcelona (10)

Tot Betlem somriu
quan al món veniu,
Jesuset amable;
s’endiumenja el cel,
regalima mel
l’esfondrat estable.

Es tempera el fred
quan us veu nuet
a la menjadora;
fuig la negra nit
del Portal, ungit
de claror d’aurora.

Canta el rossinyol
vostra eixida, Sol
que animeu les coses;
el roser reviu
i us exorna el niu
d’enfilall de roses.

Mula i bou mercè
fan de llur alè,
dolça escalforeta,
i la palla bla
llit per Vós es fa:
reposeu, Videta!

Mentre us vetlla el son
canta la non-non
vostra pia Mare,
i al murmuri grat
resta extasiat
el qui us fa de pare.

Chors angelicals
diuen als mortals
la naixença vostra,
i l’humil pastor,
ple d’emoció,
davant Vós es prostra.

Un estel fulgent
des de l’Orient
fa a tres Reis de guia:
encens, mirra i or
us daran, i el cor,
que l’Amor feria.

Vostre plor d’infant
crida —fort imant—
tota criatura…
Jesuset xamós,
em voleu amb Vós
en la Nit més pura?

(any 1946)



Categorías:Religión

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: