CATALANS HISPANS – Pau Bosch i Barrau: “va dona la seva col.lecció d´art al Museu de El Prado”


Pablo-Bosch-y-Barrau-En-Galeria-de-Coleccionistas-Coleccionismo-Organo-de-la

Pau Bosch i Barrau. (Barcelona, ​​1862- Caldetes ​​1915). Col·leccionista, mecenes i vocal del Reial Patronat del Museu del Prado. La seva mare Teresa Barrau i Esplugues, que pertanyia a la família gironina dels Barrau, propietaris de la primera fàbrica de gas de Girona, es va casar en segones noces amb Laureà Figuerola i Ballester, qui seria el seu padrastre i mantindria una excel·lent relació. El seu net fou l´historiador falangista Xavier de Salas i Bosch (Barcelona, 1907 – Madrid, 1982, historiador de l’art, llicenciat en filosofia i director del Museu del Prado). Home dedicat a les finances, va destinar gran part de la seva quantiosa fortuna a l’adquisició d’obres d’art, que va ser reunint basant-se en el seu propi criteri artístic i assessorat en ocasions pel seu cosí, el pintor Laureà Barrau.

Especialista en medalles, va participar en nombrosos congressos i publicar articles sobre aquest tema en revistes com el Butlletí de la Societat Espanyola d’Excursions. Les seves col·leccions foren llegades al “Museo del Prado”. El Patronat de “El Museo del Prado” va acceptar el llegat i disposar la seva exposició en dues sales de la planta baixa, al cos sud de l’edifici, que es van inaugurar el 13 de desembre de 1916. La col·lecció Bosch, reunida a la casa de Madrid, constava de tres-centes pintures, entre les quals el Patronat va seleccionar per al Museu prop de noranta. Es tracta d’obres italianes, franceses, flamenques i espanyoles dels segles XV al XVIII, gairebé totes de tema religiós.

Part de la importància del llegat Bosch rau en la pintura gòtica espanyola, de la qual no abundaven els exemples al Museu; figuren obres de Luis Borrassà, de Jaume Huguet o de Fernando Gallego, i algunes que van ser seleccionades més pel seu interès documental que per la seva qualitat. Especial rellevància té l’aportació del llegat als fons de pintura flamenca, amb obres com La Sagrada Família, de Van Orley, una Crucifixión que Bosch atribuïa a Roger van der Weyden, un Sant Jeroni, de Marinus Claeszon van Reymerswaele, o la Verge amb el Nen, de Jan Provost. Completen el conjunt destacades obres espanyoles, com la Verge amb el Nen, de Luis de Morales, La Coronació de la Verge i Fraile trinitari o dominic, d’El Greco, Crist mort sostingut per un àngel, d’Alonso Cano, o l’esbós per a Santa Justa i santa Rufina, de la catedral de Sevilla realitzat per Goya

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s