Professors purgats de la Universitat de Barcelona per Companys


 

Bosch_Gimpora_[i_e_Bosch_[...]Agence_de_btv1b90393659.jpg
Bosch Gimpera, el responsable de las purgas y asesinatos

Josep Banqué i Feliu. (Barcelona 1870-1940). Filòleg clàssic, alcalde de Barcelona el 1923. Fou catedràtic de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona, i destituït per Bosch i Gimpera el 1936 i readmès el Juny de 1939 per les autoritats franquistes. L’estament universitari el va nomenar Vocal Associat representant d’aquesta institució a l’Ajuntament de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona durant uns dies nomenat pe dictador Miguel Primo de Rivera. Molts altres professors foren expulsats pels comissaris de la generalitat de la Universitat per tenir una ideologia allunyada d´ERC.

Entre molts d´altres foren expulsats Miquel Barrera i Alsina (Professor de Química de la “Facultat de Ciències” de la Universitat de Barcelona i propietari del “Laboratorio Químico Industrial” del carrer Balmes. Fou readmès el 15 de Juny de 1939); Marià Bassols i de Climent. (Figueres, 1903 – Barcelona, 1973. Llatinista. Des del 1932 fou Catedràtic de Filologia Clàssica en la Universitat de Barcelona, cessat de la Universitat pels comissaris polítics de la Generalitat per desafecte al règim, i rehabilitat amb la victòria franquista); Lluís Maria Callís i Farriols. (Barcelona XX. Metge Forense, anatomopatòleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. Militant tradicionalista i oficial de Sanitat, va participar a la guerra civil com voluntari a l´exèrcit franquista i fou conseller i cap de districte de “FET y JONS” a Barcelona des de 1946. Fou el forense nomenat per certificà la defunció de Lluís Companys i d´embalsamar el cos de Francesc Macià el Nadal de 1933).

Carles Cardenal i de Salas. (Barcelona, 1906 – 1959. Metge. Va exercir com a professor ajudant de Farmacologia des de 1934 a la Universitat de Barcelona Autònoma. El 1937 fou expulsat per les autoritats republicanes d´esquerres juntament amb d’altres ajudants de Medicina. Quan acabà la Guerra Civil va treballar a l’Hospital del Sagrat Cor i al servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic. El 1948 es va reincorporar com ajudant de Dermatologia i malalties venèries a la Universitat); Tomàs Carreras i Artau (Girona, 1879 – Barcelona 1954. Filòsof, etnòleg, folklorista i polític. Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1912 i fins el 1949. El 1937 fou expulsat de la Universitat per Bosch Gimpera); Lluís Carulla i Minguell (Metge i professor adjunt de la Universitat de medicina); Vicenç Carulla i Riera. (Barcelona, 1896-1971. Metge radiòleg i dirigent polític dretà. Fou professor ajudant de la càtedra de Terapèutica del seu oncle Valentí Carulla, fou cessat pel comissari polític Bosch-Gimpera Entre 1939 i 1941 fou president del Col·legi de Metges de Barcelona).

Ferran Casadesús i Castells. (Barcelona, 1881-1972. Otorinolaringòleg. El 1926 va obtenir la càtedra de Otorinolaringologia a Barcelona, expulsat per Bosch i Gimpera i fou rehabilitat per les autoritats franquistes); Ramon Casamada i Mauri. (Terrassa, 1874 – Barcelona, 1936. Farmacèutic. Catedràtic de Tècnica Física i Anàlisi Química de la facultat de Farmàcia, i degà de la facultat. Destituït del seu càrrec pel comissari-rector de la Universitat de Barcelona, el tristament famós Bosch-Gimpera, nomenat per la Generalitat de Catalunya, va desaparèixer a l´Octubre de 1936 a mans de milicians i assassinat); Manuel Corachan i Garcia, (Xiva, 1881 – Barcelona 1942. Cirurgià. El 1933 fou nomenat professor de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborà en la revista Monografies Mèdiques i col·laborà en la realització d’un diccionari de terminologia mèdica en català amb Humbert Torres i Barberà. El 1936 fou nomenat Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, però en començar la guerra civil espanyola fou separat del seu càrrec per la Generalitat i el 1937 s’exilià primer a França i recolzar l´aixecament militar d´en Franco).

Ángel Antoni Ferrer i Cajigal. (Santander, 1886- Burgos, 1936. Metge i professor Universitari, de familia originària de El Papiol. El 1923 fou nomenat catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de Barcelona, El 1929 fou nomenat degà de la facultat de Barcelona. El 17 d’agost de 1936 fou cessat per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri com a professor de la universitat); Josep Fuset i Tubià (Sueca 1871- Barcelona 1952. Ornitòleg. Autor del primer catàleg d’ocells a Catalunya. Fou catedràtic de Zoologia General de la Universitat de Barcelona des del 21 de maig de 1913 i deu anys més tard també de Biologia General y Zoografia de Vertebrades (1923) fins a la seva expulsió de la Universitat dictada per la República el 23 de juny del 1937); Martí Garriga i Roca. (Barcelona, 1900 – 1979. Metge toco-ginecòleg i endocrinòleg. Va ser professor ajudant de Farmacologia de la Universitat de Barcelona des de 1934. El 1937 fou expulsat pel comissari polític republicà en Bosch-Gimpera, per desafecte al règim republicà); Salvador Gil i Vernet (Vandellòs 1892 – Barcelona 1987. Metge uròleg i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona. L’any 1933, Gil Vernet fou nomenat catedràtic d’Urologia amb l’arribada de la Universitat Autònoma de Barcelona i Catedràtic d´Anatomia descriptiva i d´Embriologia.

Expulsat per Bosch Gimpera). També foren expulsats de la Universitat catalana per ordre de Bosch i Gimpera en Luis Garcia de Valdeavellano (Catedràtic d’Història del Dret de Barcelona); Diego Ferrer Fernández de la Riba (Metge i professor de la facultat de Medicina de Barcelona); Antonio de la Torre y del Cerro (Còrdova, 1878 – Madrid 1966. Historiador i catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València el 1911 i a la Universitat de Barcelona del 1918 al 1939, on fou mestre de Jaume Vicens i Vives i Vice-rector de la Universitat de Barcelona); Gonzalo del Castillo Alonso (Catedràtic de Dret Polític); Eusebio Díaz González (catedràtic de Dret Romà); Benito Fernández Riofrio (Catedràtic de Fitografia i Geografia Botànica de la Universitat de Ciències de Barcelona); Emilio Jimeno Gil (Calatayud 1886- 1976. Catedràtic de Química inorgànica i rector de la Universitat de Barcelona); Martiniano Martínez Ramírez (Catedràtic d´Història Universal des de 1903 i expulsat pel comissari Bosch Gimpera);

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s