Fa poc publicàvem a la nostra pàgina un article titulat ‘Correcció política. La nova dictadura’, on parlàvem de la manca de llibertat per expressar certes opinions (polítiques, socials, religioses), llibertat amputada precisament pels que diuen, coses de la vida, defensar la mateixa. Deu ser una casualitat també que, carregats d’odi, arremetin contra les persones que no pensen com ells, mirin d’anul·lar els dissidents socialment i intentin intimidar, coaccionar o violentar les persones que gosen no callar. Utilitzen, per aconseguir-ho, tres eines fonamentals:

  • La perversió del llenguatge.
  • La persecució legal. Les autoritats locals, autonòmiques i nacionals han aprovat en els darrers anys, una sèrie de lleis per perseguir, diuen, els delictes d’odi.
  • Les forces de xoc del Sistema, és a dir, organitzacions i grupuscles d’extrema esquerra (nacionalistes, comunistes, anarquistes) que fan la feina bruta.
  1. LA PERVERSIÓ DEL LLENGUATGE

El llenguatge és una eina fonamental en el camp de les idees perquè permet establir els marcs mentals que marquen els límits entre les coses que són considerades lícites o il·lícites. Així, la seva manipulació i perversió servirà, en determinades situacions, per condemnar socialment les persones i organitzacions que defensin certes postures polítiques, socials o creences religioses.

Fa uns anys els ideòlegs de tots això, autèntics enginyers socials, van començar a difondre la paraula ‘xenofòbia’, definida com a ‘fòbia als estrangers’. Sent veritat que algunes persones puguin sentir això i cometin agressions o qualsevol acte reprovable, s’aplica també als que només s’oposen a la immigració il·legal i descontrolada. Els políticament correctes es despreocupen absolutament de que aquesta posició pugui ser raonada i defensada legítimament i amb respecte perquè, vet aquí, ells no estan d’acord.

man11.jpgMés recentment han tret del laboratori una altra parauleta, aquesta difícil fins i tot de pronunciar, la ‘LGTBfòbia’. Coses de l’enginyeria social, en fi. S’utilitza no ja per designar a aquells que insulten o menyspreen als homosexuals, no, sinó ja directament per estigmatitzar aquells que defensen la família, que no pensen que ser gai sigui desitjable ni natural, que estan contra la ideologia de gènere, s’oposen a la imposició de la mateixa i diuen a les coses pel seu nom o, senzillament, diuen alguna cosa que no és grata pels garants de la nova Inquisició Democràtica. Calli, en nom de la llibertat! Ni arguments ni sentit comú; no tenen res més que eslògans, propaganda i altaveus, pura cridòria buida.

man3.jpgI ara, després de l’atemptat gihadista del passat 17 d’agost no veiem cap altra paraula als mitjans que ‘islamofòbia’. Sincerament, fa goig veure a tots els progressistes, feministes i defensors de la tolerància donant suport a una religió que, si per alguna cosa no destaca, és per defensar tot això. El problema no és el gihadisme, no, el veritable problema i el perill és la islamofòbia!! De fet, ara, mentre un servidor escriu, s’està desenvolupant la manifestació de rebuig als atemptats a Barcelona. L’ANC, en un acte vomitiu, mira d’instrumentalitzar-la per defensar la secessió de Catalunya i està repartint, a més, cartells on es llegeix ‘No a la islamofòbia’. Però vet aquí que un mira les estadístiques de morts a causa de la islamofòbia a casa nostra i no en troba cap, mentre que els atemptats gihadistes arreu d’Europa són continus i les víctimes es compten per centenars. Que se sàpiga, la furgoneta la conduïa un gihadista. Les bombes les preparava a Alcanar un grup de gihadistes. Els abatuts a Cambrils, gihadistes. Els atemptats, però, són feixistes i no podem permetre la islamofòbia! Però escoltin, es pot ser més ruc?

Com deien abans, totes aquestes paraules no són fruit d’una evolució natural d’una llengua, sinó més aviat són el producte d’una propaganda ben estudiada que té per fi despullar de dignitat aquells que s’oposen a la correcció política, pas previ necessari a la coacció, repressió o violència contra aquestes persones o col·lectius. Això sí, en nom de la democràcia i de la llibertat.

  1. LA PERSECUCIÓ LEGAL

Establert ja mitjançant el llenguatge què està bé i què no, es pot legislar ja per perseguir la dissidència. Això no és nou, ha estat una constant històrica a molts llocs, però almenys no eren tan hipòcrites com ara. Aquestes lleis serveixen per perseguir i castigar els anomenats ‘delictes d’odi’.

homofobia.jpgL’odi és una malaltia de l’ànima i res de bo en pot sortir, una emoció negativa. Però, és facultat de l’Estat o de les autoritats perseguir l’odi? L’odi a qui i a què? El que estan perseguint, realment, és l’opinió. No es poden, per exemple, qüestionar certs fets històrics relacionats amb la Segona Guerra Mundial. No es pot dir que els nens tenen penis i les nenes vulva perquè et multen. Si un homosexual denuncia a algú per homofòbia, el denunciat és culpable fins que demostri el contrari, almenys a Catalunya, perquè s’ha invertit la càrrega de la prova. Val a dir que el concepte d’homofòbia pot arribar a ser molt ample i ambigu. Amb l’Islam, el mateix. En canvi, pot criticar vostè tranquil·lament el Cristianisme, assetjar mossens i xiular l’himne d’Espanya perquè això, que curiós, és llibertat d’expressió. Coses de la democràcia.

  1. LES FORCES DE XOC DEL SISTEMA

 De vegades, quan els mitjans de comunicació volen desacreditar o destacar la radicalitat d’algú, l’anomenen «antisistema». Altres vegades, però, són persones o bé organitzacions les que així es diuen a sí mateixes. Podríem posar com a exemples els anarquistes, les CUP o alguns grups integrants de Podemos i, a l’altre extrem, per exemple, el Front National de Le Pen. La pregunta es: Són «antisistema» els anomenats «antisistema»? Estaran convençuts de que sí, de ben segur.

cuerpo.jpgPerò, què defensen, per exemple, les CUP? Tenir fills «a la tribu», utilitzar esponges marines enlloc de compreses, enderrocar el monument a Colón, expropiar la Catedral de Barcelona, homosexualitat, internacionalisme, feminisme, anticlericalisme… Però si es tot New Age!! De veritat volen vendre’ns aquests paios que estan contra el Sistema si són un producte genuí? Poden estar, com a molt, en contra de l’ordre econòmic, el capitalisme, i prou. I en teoria, perquè en la pràctica alguns dels seus càrrecs no han estat pas un bon exemple…

Les CUP, com altres radicals d’esquerres, viuen instal·lats en el victimisme i l’odi, i fan continues campanyes intimidatòries i violentes. Desconnectats de la realitat, titllen els atemptats de «terrorisme feixista fruit del capitalisme» (tota la seva retòrica volta per aquí) i clamen contra el suposat odi dels «islamòfobs». Fills de famílies benestants i estudiants que no han fotut en sa vida un pal a l’aigua defensant la lluita de classes. Ignorants, hipòcrites. Però allà hi són, sempre disposats a arribar on el Sistema no es vol embrutar. El Sistema sempre ha creat els seus «antisistema». Sempre.

CONCLUSIÓ

L’enginyeria social és la nova arma contra la Civilització Cristiana. Gramsci en estat pur. El Sistema i els «antisistema» junts de la maneta. Uns donen la coartada, uns altres apunten, els tercers disparen. De moment, metafòricament parlant. Quant més parlen de llibertat, de tolerància i de democràcia, menys n’hi ha.