xirinacs2.jpg

 

Ahir van fer 10 anys del suïcidi de Lluís Maria  Xirinachs. L’ex religiós, exfranquista i extot, havia pres la lluita per la independència com alguna cosa personal, gairebé malaltís. Tots reien d’ell, fins als separatistes. Sobretot quan va acampar llargues temporades a la plaça Sant Jaume.

En morir va deixar una nota veritablement delirant, on identificava la seva mort amb la independència de Catalunya. I és que somni de la raó produeix monstres. Aquí va la nota:

 

‘He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs
6 d’agost del 2007’