Ramon d’Alòs-Moner i de Dou. (Barcelona, 1885 –1939). Erudit, bibliotecari historiador de la cultura. El 1906 organitzà l’exposició del llibre català al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des del 1907 va actuar com a secretari-redactor de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1914 fou nomenat adjunt de la Biblioteca de Catalunya, professor de bibliografia i paleografia. El 1918 va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans del qual en va ser secretari general i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Va centrar les seves investigacions en dos personatges catalans del segle XIII: el teòleg místic Ramon Llull, i el teòleg alquimista Arnau de Vilanova. Dos dels seus germans foren assassinats per milicians, en Manuel d’Alòs-Moner i de Dou (Barcelona 1869- Montcada i Reixac 1936, capellà de Sant Francesc de Paula) i en Josep Maria d’Alòs-Moner i de Dou (Barcelona 1873- Montcada i Reixac 1936. Doctor i catedràtic del seminari conciliar, heraldista i escriptor).

Categorías:CATALANS HISPANS