20160622-636022274780523226_20160622214215-kje-u402770052564eg-992x558lavanguardia-web

Esquerra Republicana de Catalunya és un dels partits polítics que ha impulsat amb més contundència la denominada “Memòria Històrica”, curiós fenomen en nom del qual s’enderroquen monuments i s’arranquen plaques, és a dir, es fan desaparèixer els elements materials de la memòria.

ERC també s’ha caracteritzat per les seves repetides exigències de què l’Estat Espanyol “demani perdó” per l’afusellament de Lluís Companys, i l’anul·lació del seu judici. Curiosament ERC mai hi ha “demanant perdó” pels 9000 catalans assassinats durant la presidència d’en Companys. Però no és d’això del que vull parlar. Javier Barraycoa, en el seu magnifica llibre Los (des) controlados de Companys ja ha desemmascarat a aquest sinistre personatge, colpista (es va aixecar contra la República a 1934) i còmplice de milers d’assassinats de catalans inocents.

L’amnèsia històrica d’ERC no es limita a Companys. S’estén al passat terrorista d’alguns dels seus militants, alguns dels quals, com Xavier Vendrell, han ostentat càrrecs importants al partit (Secretari d’Organització), i han ocupat càrrecs de responsabilitat a la Generalitat (Vendrell va ser Conseller de Governació del Govern de Pasqual Maragall).

L’any 1991 es va dissoldre l’organització terrorista- separatista Terra Lliure, que va ser, juntament amb l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) un intent de crear una ETA catalana. Militants de Terra Lliure, com Pere Bascompte i el mateix Xavier Vendrell van ser admesos a ERC, encara que el partit coneixia perfectament el passat dels personatges. Altres antics membres de Terra Lliure és podem trobar a l’ANC o a la CUP, però d’això ja ens ocuparem un altre dia.

Terra Lliure comença les seves activitats terroristes l’any 1978. L’any 1979 es fusiona amb EPOCA, responsable dels assassinats de l’empresari català Josep Bultó l’any 1977 i de Joaquim Viola, exalcalde de Barcelona, i la seva esposa l’any 1978. Membres d’EPOCA que passen a Terra Lliure són Montserrat Tarragó i Carles Sastre, aquest últim condemnat pels assassinats abans esmentats, però que només va complir una mínima part de la seva condemna. Aquest sanguinari personatge ha tornat a sortir a la palestra política: entrevistat a la inefable TV3, en el programa de Grasset, se’l va definir com un dels “principals actius polítics de l’independentisme”. Sastre ha mostrat públicament en diverses ocasions el seu suport al projecte independentista, i se l’ha vist en actes oficials de la Generalitat.

terra-lliure-punt-final-_documental__d1980-64578

Encara que la majoria dels morts provocats per l’activitat terrorista de Terra Lliure van ser entre els seus propis militants, per incompetència en fer anar explosius (Felix Goñi, Quim Sánchez, Jordi Puig i altres son auto baixes de Terra Lliure, en explotar els explosius que manipulaven), les seves accions més significatives van ser:

• 21 de maig de 1981: atemptat contra el professor d’institut Federico Jiménez Losantos, que va ser segrestat i abandonat en un descampat amb un tret al genoll per haver firmat el Manifiesto de los 2300 contra la marginació del castellà a l’Administració i a les escoles de Catalunya. Després d’aquesta acció criminal, intel·lectuals com Amando de Miguel (també signant del manifest) i molts professors d’institut van abandonar Catalunya.

• 20 de maig de 1984: atemptat amb bomba contra el despatx del professor J. Lapeña de la Universitat de València, president de la Asociación de Escritores en Lengua Castellana, i promotor a València d’un manifest semblant al dels 2300.
• 10 de setembre de 1987: Atemptat amb explosius als jutjats de Les Borges Blanques, provocant la mort d’una veïna, Emília Aldomà i Sants.

Amb aquests antecedents, ens pot estranyar que a ERC tinguin a Companys com un heroi, o considerin a Arnaldo Otegui “home de pau”? Com diu una dita castellana “la cabra siempre tira al monte“.

Josep Alsina i Calvés

Relació completa dels atemptats del Terra Lliure

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Cronolog%C3%ADa_de_Terra_Lliure

 00001