ARTUR-MAS-facebook.jpg

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat al Sr. Artur Mas, expresident de la Generalitat a dos anys d’inhabilitació per la seva participació, a títol de màxim responsable, del suposat “referèndum” del 9-N. Uns diuen que això demostra que l’Estat de Dret funciona. Altres (els separatistes) diuen que això es una victòria, ja que mostra el caràcter “antidemocràtic” de l’Estat Espanyol; si hagués estat absolt també dirien que és una victòria. Pel separatisme tot són victòries, i així van de victòria en victòria fins al ridícul final.

Jo no em penso pronunciar sobre aquesta sentència, només fer un parell de consideracions. La primera és que burlar-se de l’Estat Espanyol surt bé de preu, especialment quant té uns bons advocats (caríssims) que poden fer-li creure al Tribunal el que cap persona amb una intel·ligència mitjana és pot creure: que el Sr. Mas no sabia que estava desobeint. La segona és donar-li la raó al Sr. Mas: a Espanya la Justícia no és la mateixa per a tothom. A ell per burlar-se de l’Estat, per enganyar al Govern, per convocar un “referèndum” il·legal i per desobeir una sentència del Tribunal Constitucional li cauen dos anys d’inhabilitació. Als nois del cas Blanquerna, per interrompre un acte, donar unes quantes espentes i llençar crits “subversius” els cauen quatre anys de presó (es clar que no tenia advocats caríssims i a més eren “fatxes”). A la “senyora” Rita Maestre, per mostrar els seus encants femenins a l’interior d’una capella i cridar “¡ardereis como en el 36¡” l’absolen: diuen que es “llibertat d’expressió” i no adverteix el tribunal cap “delicte d’odi” (està clar que l’expressió “ardereis” està inspirada en l’amor).

Però la veritable inhabilitació del Sr. Mas i Cia no vindrà d’aquesta sentència. L’autèntica inhabilitació del Sr. Mas i de la casta separatista que representa vindrà (ja està vinent) del cas Palau, del cas Pretoria i del 4%. Perquè el pitjor no es que estigui sortint a la llum tota la corrupció que s’ha amagat durant anys sota el pujolisme i el postpujolisme, sinó que s’està demostrant que aquesta corrupció no és, ni tan sols, específicament catalana, sinó que té lligams importants amb la resta de xarxes de corrupció que corren per tota Espanya. El Sr. Millet, gran patriarca del nacionalisme català era, a la vegada, patró de la FAES. El cas Pretoria involucra a convergents i a membres del PSC. El Sr. Pujol amenaça de tirar de la manta (si moveu tant la branca fareu caure tot l’arbre).

L’ombra de la corrupció sistèmica plana sobre totes les institucions sorgides de la “modèlica transición”: partits, sindicats, autonomies, monarquia, i el nacionalisme català no ha estat cap excepció, perquè el pujolisme va ser part activa d’aquesta transició i del “pacte constitucional”, que tenia molts acords no escrits.

Espanya no ens roba. Ens roba la casta separatista. Però a més, aquesta casta separatista tenia, fins fa quatre dies, molt bones relacions amb la resta de la casta corrupta espanyola.

Josep Alsina i Calvés