Domènec Balmanya i Parera (Girona 1914- Barcelona 2001). Futbolista i seleccionador espanyol. La seva irrupció en el món del futbol va ser espectacular. Havia nascut el 29 de desembre del 1914 i als quinze anys ja jugava en el Girona. Dos anys més tard el va fitxar el FC Barcelona, que va pagar 20.000 pessetes al Girona i 10.000 al jugador, amb un sou mensual de 500. Hi va jugar durant deu temporades, en dues etapes, ja que durant la Guerra Civil es va exiliar a França, on va jugar amb el Seta, amb el qual va conquerir el campionat francès.
Jugador de futbol al FC Barcelona. Posteriorment fou un dels entrenadors amb més prestigi del futbol. Entrenà a onze clubs, destacant el FC Barcelona i l’Atlético de Madrid amb els quals guanyà tres títols importants. També fou seleccionador espanyol, on aconseguí classificar-se per l’Eurocopa de futbol d’Anglaterra de 1968. Retirat com entrenador fou secretari tècnic de l’Espanyol i del Barça i director de l’Escola Territorial Catalana d’Entrenadors de Futbol. També fou comentarista radiofònic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu José María García.
Categorías:CATALANS HISPANS
somatemps.me 
El gran MIngo Balmanya fue mi profesor durante dos años en la Escuela Catalana de Entrenadores de Fútbol. Una excelente y entrañable persona.
Tuvimos, al margen de las clases, muchas charlas acerca de muchas cosas. Y, entre ellas, me relató cómo tanto él como Josep Escolà (que eran las dos grandes figuras del Barça de la época) tuvieron que huir y exiliarse en Francia (como bien se dice en este post) al temer por su vida, dado que los milicianos que se habían hecho con el control efectivo del FC Barcelona nada más empezar la Guerra Civil les habían amenazado de muerte por ser «millonarios» (obviamente, les extorsionaron e intentaron cobrar el «impuesto revolucionario»). Cuando, acabada la guerra, Balmanya pudo regresar del exilio, obviamente adhirió feliz al nuevo régimen, llegando, como es sabido, a ser Seleccionador Nacional de España. De esto ahora no se dice nada, absolutamente nada…a pesar de la gravedad de los hechos (¿se imaginan Uds. a Messi o Neymar teniendo que huir de Catalunya porque los de ERC o los de la CUP les amenazasen de muerte por ser «capitalistes enemics del nostre poble»?). Ahí si que se acababa de verdad el «prusés».
En fin, así es esta (des) memoria histórica que nos toca padecer.
Me gustaMe gusta