Maria Àngels Anglada i d’Abadal. (Vic 1930 – Figueres 1999). Escriptora. Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). El 1936 la seva família va fugir de Catalunya per evitar la revolució i la mort, i es refugiaren a Sant Sebastià de 1936 al 1939, recolzant el franquisme. Va col·laborar assíduament a les revistes literàries El Pont, Reduccions i Canigó, i al setmanari comarcal 9 País, de Figueres, on va exercir molts anys la docència (com a professora de l’IES Ramon Muntaner i a les Escolàpies), tant en la seva especialitat com en la de literatura catalana.

Va escriure “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, “Viatge a Ítaca amb Josep Carner” , “Díptic”. Va guanyar el Premi Josep Pla amb Les closes (1978) i va publicar l’aplec de relats No em dic Laura (1981) i la novel·la Viola d’Amore (1983). Amb la novel·la Sandàlies d’escuma obtingué el 1985 el Premi Lletra d’Or i el Premi de la Crítica de narrativa catalana. Com a narradora va escriure “El violí d’Auschwitz” (1994), reconeguda amb el Premi Novel·la de l’Any 1995, i el nou recull La daurada Parmèlia i altres contes (1991). Va reunir tota la seva poesia, produïda des de 1965, a Columna d’hores (1990). Pel seu interès pel món clàssic va publicar també les obres divulgatives Relats de mitologia: els déus (1996), Relats de mitologia: els herois (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997).

Categorías:CATALANS HISPANS, CULTURA