Curioso dibujo de Mozo de Escuadra, en 1950, con bandera franquista.

Banderín conmemorativo de los Mozos de Escuadra (1962), con la bandera española

La victòria de les tropes borbòniques sobre els austriacistes catalans el 1714, comportà l’ensorrament de totes les institucions catalanes (Consell de Cent, Diputació General, els braços, la cort i la «Coronela», entre d’altres) amb el decret de Nova Planta. Per evitar desoris a les zones rurals, els filipistes (o anomenats botiflers segons la terminologia austriacista) crearen un grup de vigilància, anomenat Mossos d’Esquadra, que fou dirigit pel batlle de Valls, Pere Anton Veciana i Vila (Sarral 1677 militar i felipista). La seva tasca principal era posar ordre a una Catalunya farcida d’emboscats i delinqüents i alhora perseguir a tots els austriacistes o Miquelets resistents que emboscats a la ruralia volien perseverar en la seva convicció idealista.

No hi ha dubte de l’origen borbònic del cos, tot i la negació que de la seva pròpia història s’intenta fer de forma oficial a través de la seva pàgina web, però la història es la que es, i Nuria Sales retrata al llibre “Història dels Mossos d’esquadra” qui foren i que va representar aquest cos: “L’origen de les esquadres és tan filipista com el seu fundador: a la guerra de successió s’anomenaven esquadres les partides de paisans armats filipistes.”

Els colors dels mossos (blau i vermell) pertanyen als de la corona francesa, que com relata Sales: “A traves de les èpoques, queden com a constant en l’uniforme dels mossos d’esquadra els colors blau i vermell –colors borbònics-, el gambeto i la curiosa barreja d’espardenyes i barret de copa”.

Mozos de Escuadra combatiendo bandoleros

Manuel Milà i Fontanals, personatge cabdal de la Renaixença, va recollir en el llibre “Romancer Català” una poesia popular titulada “Expedició a Portugal” en que parla de la vestimenta dels Mossos i la seva indiscutible vinculació hispana:

“Som soldats

Som soldats del Rei d’Espanya

Som soldats.

No serà tan mala, no, com el Rei l’ha cridada

A Barcelona anirem, minyons, a sentar-ne plaça,

uniforme portarem, per servir al rei d´Espanya:

espardenya blava al peu, veta fins a mitja cama,

el arret engalonat, com a mossos de l´esquadra.”

Els Mossos d’esquadra van existir fins a l’any 1868, en què el general Prim, català e hispanista, va decretar la dissolució de les Esquadres de Catalunya, basat en que la Guàrdia Civil era pagada per l’Estat mentre que els Mossos eren pagats pels ajuntaments i per les diputacions provincials, però principalment pel caràcter borbònic que des de sempre havia tingut el cos. Durant la Tercera Guerra carlina, els carlins van restaurà ells Mossos, per guarir l´ordre en la zona carlina.

Dibujo de la «Infantería Real» carlista. Los Mozos de Escuadra se incorporan como fuerzas carlistas

L’any 1876 retorna la monarquia borbònica amb Alfons XII, i el cos es reinstaura únicament a Barcelona, ja que les diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida no volen fer-se càrrec del seu manteniment. Depreciats pels catalanistes, especialment per la gent de la Mancomunitat encapçalats per en Prat de la Riba. Però amb la proclamació de la República, els mossos d’esquadra mostraren el seu rebuig degut a la seva històrica fidelitat monàrquica. Amb la restauració de la Generalitat Republicana, depengueren del Govern català.

El cos dels Mossos d’esquadra, fou una força de fidelitat exclusiva a la idea monàrquica i espanyola, probablement el cos militar més espanyol dels que existeixen arreu.

“Si voleu valents de mena

Anau ab los catalans,

Sobretot los de l´Esquadra

Sobre tot los xichs de Valls”.

Categorías:MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS