Santuari del Sant Dubte

Després d’una sinuosa carretera arribes a Ivorra, un petit poblet de la Segarra instal·lat al capdamunt d’un turó. El poble, de no més de 160 habitants. En aquest poble es produí el primer miracle documentat de Espanya: el Miracle del Sant Dubte.

En aquest lloc, a l’església de Santa Maria i l’any 1010, va succeir un fet sorprenent: “deia la missa el rector Bernat Oliver, fill de l’Aguda de Torà. Després de la consagració, el mossèn va començar a dubtar sobre la presència eucarística de Jesucrist en les espècies del pa i del vi”. Aquell fet, aquell ‘dubte’, va provocar, segueix dient Manteca, que el calze es convertís en una font d’on rajava sang que tacà els corporals de l’altar i el terra” i que, posteriorment, “unes dones que filaven prop de l’església recolliren la sang amb les estopes procedent dels seus filats”.

Goigs del Sant Dubte

La tradició esmenta com «Sant Ermengol, que va ser bisbe d’Urgell des del 1010 fins al 1035, es trobava a Guissona i el van avisar del que havia passat a Ivorra. Tot seguit s’hi va presentar, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma. El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una Butlla pontifícia certificant que es tractava d’un veritable miracle, es va quedar amb el calze i va donar a Ivorra una sèrie de relíquies, concedint al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d’Ivorra que Sant Ermengol hi havia fundat. Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l’altar major de l’església parroquial d’Ivorra dedicada a Sant Cugat, inaugurada l’any 1055 pel bisbe Guillem d’Urgell”.

El fet del Sant Dubte convé emmarcar-lo en dos contextos: el primer, la reconquesta territorial i espiritual promoguda del bisbe Ermengol d’Urgell i, en segon lloc, “convé situar-lo en un marc més ampli, caracteritzat per les doctrines de Berengari, arxidiaca d’Angers, que l’any 1004 va començar a estendre l’heretgia de negar la presència real de Crist en l’Eucaristia”.

reliquiari gòtic de l’any 1426, fruit d’aquella capta popular. Conté, a part d’un tros de tovalla tacada de sang

Curiosament, en una notícia apareguda al diari La Vanguardia (13 de maig de 2000, p. 7). s’explicava com es posava en mans de la ciència el fet d’Ivorra mitjançant l’anàlisi dels corporals. El periodista Pau Echauz relatava com: “Mil años después, la ciencia puede ayudar a despejar las dudas que aún puedan tener los más incrédulos. El resultado de unos análisis efectuados en una universidad norteamericana han certificado la auten- ticidad de la tela y de la sangre contenida en algunas de las reliquias que se conservan en el santuario de la Mare de Déu de Ivorra, donde se venera el Sant Dubte”.

El diumenge de Pasqüetes, el diumenge posterior a Pasqua, Ivorra celebra aplec. Ho indica el Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja de la Fundació Serveis de Cultura Popular. Esmenta que “sortint de missa hi ha repartiment de coca i mistela als assistents” i afegeix que “hi acudeixen gent dels pobles del voltant; en especial, per un antic vot de poble, els veïns de Torà”. El folklorista Joan Amades, per la seva banda, explica que els assistents de l’aplec d’Ivorra tenien costum de venerar el cabell de la Mare de Déu que s’hi guardava i que era “prim i subtil que gairebé era invisible” i afegeix que “el qui l’havia vist podia estar segur de no morir cec” i que tothom que s’ha apropava ho feia “per tal d’assegurar-se per sempre el do de la vista”. Conclou que “la virtut atribuïda a aquesta relíquia feia concórrer a l’aplec molts devots curts de vista o de vista defectuosa”.

Categorías:CULTURA / INDRETS (LUGARES)