Joan Baptista d´Aguilar-Amat i Banús
Joan Batista d’Aguilar-Amat i Banús. (Barcelona 1882 – 1936). Enginyer Industrial, escriptor científic i president el 1911 de la “Institució Catalana d´Història Natural”. Es dedicà principalment a l’estudi dels mol·luscs i fou un dels millors especialistes sobre la malacologia catalana. En col·laboració amb cl Dr. Fritz Haas, del Museu Senekenberg, de Frankfurt am Main, va revisar i ordenar la gran col·lecció Bofill, del qual Aguilar fou conservador constant. Militant de “Dreta de Catalunya” i de fortes conviccions religioses, fou perseguit per les esquerres, detingut el 17 de Setembre de 1936 i torturat a la presó de Sant Elies, fou assassinat junt amb el seu germà Enric d´Aguilar-Amat i Banús, i les seves despulles mai foren trobades.
Checa de San Elías, en Barcelona.
Va escriure “Contribució á la fauna malacològiques de Catalunya”, “Notes malacològiques XXI : Clarícies sobre la malacofauna de la Vall d’Aran”, “De Re Zoològica I: Tres Cirrípedes de Africà occidental”, “Algunes Localidades del Helix camprodunica Kob.”, “Algunos Quirópteros de Cataluña”, “Un Quiròpter nou per a la fauna catalana”.
Categorías:CATALANS HISPANS
somatemps.me 
Sóc neta de Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús i no em consta que formés part de Dreta de Catalunya. Si algú pot confirmar aquesta dada o dir-me on l’ha obtinguda, li agrairia. Tampoc no tinc cap informació sobre Enric d’Aguilar-Amat i Banús, notari a Tremp, pel que sé, i finat el 1936.
Me gustaMe gusta
El espíritu de la Transición muere cuando un sector no sabe estar satisfecho. Martín Villa contaba que cada vez que se encontraba con Jordi Pujol le preguntaba que cuál era la última competencia que reclamaría, y éste no le daba nunca respuesta. Tenga la Generalitat las competencias que tenga para un nacionalista siempre serán insuficientes. Si lo fueran los partidos nacionalistas se tendrían que disolver. Necesitan del conflicto para sobrevivir. Como el nacionalismo es una ideología narcisista (exaltación del ego colectivo, sobrevaloración de lo propio, infravaloración de lo ajeno), la culpa de su eterna insatisfación es de los demás. Todos los modelos de financiación se aprobaron a instancia de CiU y con los votos, tan catalanes como los de estos, de PPC y PSC. El nacionalismo es una solución equivocada para un problema inexistente. A no ser que pensemos que Madrid y Baleares están a punto de desaparecer si no tienen un anacrónico (y antieuropeo) concierto económico como el vasco.
Me gustaMe gusta
Trobo que aquesta secció, Catalans Hispànics,va en contra de la vostra tesi. Segons vosaltres, tots els catalans som «hispànics», per tant, jo també hauria de ser a aquesta secció. De fet, en no posar-m’hi, m’excloeu (encertadament) de la meva hispanitat.
El segon que trobo més graciós: quin criteri se segueix per determinar la seva «hispanitat»? Hi ha moltíssims personatges del noucentisme català, d’ideologia catalanista, que no dubtarien un moment en afirmar que ells eren catalans i espanyols. No entenc quina és la dèria de negar això o de voler-ho demostrar: l’independentisme creix principalment als anys 2000 quan mor definitivament «el espíritu de la Transición» i es fa palès que l’Estat espanyol no és el marc adient per al desenvolupament òptim de la nació catalana des de diverses òptiques, entre elles (i no la més important però sí vital), l’econòmica.
Abans d’això, però, excepte per a alguns intel·lectuals (com per exemple, Andreu Nin) i poca gent més, l’independentisme era més que una utopia, i el sentiment d’incompatibilitat entre català i espanyol era més que residual. Per tant trobo ridícul que es busquin personatges com a mostra de que catalans i espanyols eren compatibles… Ja ho sabem que ho eren, però el problema no és que abans sí ho fossin, sinó més bé el problema és que ara no ho són. I realment la clau de la destrucció de la independència com a opció viable rau en aquest punt. Però, és clar: si sabéssiu detectar ara el problema, el problema mai no s’hagués provocat. Delenda est Hispania.
Me gustaMe gusta
Amb la mort de Hispania, morirà Catalunya, de fet ja està agonitzant. Qualsevol avantpassat nostre quedaría esgarrifat veient en què s´ha convertit casa nostra.
Me gustaMe gusta