Recent Posts - page 437
-
Francesc Gorina i Graells: d´anarquista a batlle franquista de Parets del Vallès
Francesc Gorina i Graells, amb 12 anys va marxar de casa i va anar a treballar a peu a Sabadell, on va viure alguns anys i s’afilià a la CNT. En els primers mesos de la Guerra Civil, la presentació… Leer más ›
-
Quan la República assassinava a catalans: Afusellaments al Prat del Triai
A Olot i els pobles de la comarca hi havia una Fossa comuna amb tots els cossos dels assassinats al Prat del Triai (1936) i a d’altres indrets, així com combatents de L´Exèrcit nacional. Un monument ho commemora. 36 assassinats; tenim dades de 30 d´ells:… Leer más ›
-
La «rauxa» de la veritable Catalunya endins: els catalans hispans
A principios del siglo XX, cuando nacía el catalanismo, todavía quedaba una sociedad tradicional de catalanes hispanos, capaces de defender la unidad de España a machamartillo. Y, lo más evidente, es que nadie podría duda de su catalanidad. En… Leer más ›
-
Santa Madrona, la patrona oblidadíssima i els espiadimonis
Diuen que fa molt i molt de temps al segle III dC, en l’època en què l’emperador Dioclecià perseguia els cristians arreu, va néixer a Barcelona una noia anomenada Madrona, que de ben jove va anar a viure a Salònica… Leer más ›
-
Més brutícia: Els alcaldes de Tarragona i Cornellà, entre els nous imputats pels sobresous a la FMC
Una vintena de regidors i alcaldes han estat imputats per la jutgessa que investiga el cobrament de sobresous per part de membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), una derivada del cas Mercuri. Entre els nous… Leer más ›
-
Catalans hispans: Felip Bertran i Güell.
Felip Bertran i Güell, fill de Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López, fou president d’Asland i escriví en plena Guerra civil dues obres que reflectien perfectament la seva posició como català: «Preparación y desarrollo del… Leer más ›
-
Quan el catalanisme de Sant Sadurní es va fer franquista: història d´una cinta espanyola
El desenllaç de la Guerra Civil espanyola va provocar que una gran nombre de militants i simpatitzants catalanistes de la Lliga Regionalista abracessin la causa franquista i s’hi comprometessin públicament. Aquest fenomen també va esdevenir a Sant Sadurní d’Anoia… Leer más ›
-
La participació dels sometents d’Igualada a la batalla del Bruch
Pel que fa a la participació dels sometents d’Igualada al Bruch, cal assenyalar la partida d’igualadins que, sota el comandament dels germans Llimona, va partir el dia 5 de juny i una altra que sortí el dia 6 amb la… Leer más ›
-
Sense escrúpols: L’alcaldessa convergent de Sant Sadurní s’apropia de Càritas
L’alcaldessa convergent de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, ha provocat la indignació de Càritas Diocesana de Sant Feliu en utilitzar el nom d’aquesta entitat en la seva campanya preelectoral. CiU ha repartit per la vila uns pamflets de propaganda… Leer más ›
-
Sense vergonya: CiU manté el diputat imputat Crespo en una situació insostenible
La denúncia del Tresor dels Estats Units contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) per la suposada participació activa d’aquesta entitat en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals esquitxa dues figures de la vida pública catalana i qüestiona la… Leer más ›
-
La desmemoria de Codorniu: las izquierdas casi liquidan la empresa en 1931
En iniciar-se la dècada dels trenta, Codorníu, S.A. era de lluny l’empresa més important del municipi de Sant Sadurní. El seu propietari, Manuel Raventós Doménech (1866 – 1930), havia constituït el 1926 la societat anònima amb un capital de cinc… Leer más ›
-
Principio de autodeterminación, menos para los negros (el esclavismo y la burguesía catalana)
Está documentada la participación de embarcaciones catalanas en el tráfico negrero desde 1789 hasta mediados del siglo XIX. El comercio de esclavos pasó por un periodo legal (1789-1820) y otro ilegal (1821-1845). La causa más importante del comercio de esclavos… Leer más ›
-
Les accions del Bruc: Catalunya canta a Espanya
El dia 5 de juny de 1808 havia plogut molt i la columna d’uns 3.800 homes comandada pel general Schwartz, que es dirigia cap a Lleida i Saragossa, es va detenir a Martorell. Això va donar temps als pobles del… Leer más ›
-
«Sardana carlina» Versus «Sardana republicana»: Contrapaso contra sardana larga
L’Empordà era un dels feus republicans federals més destacats no només de Catalunya sinó també de tot l’Estat. De la ciutat de Figueres en sortiren grans polítics republicans, el pioner i més destacat, Abdó Terrades. Els figuerencs Narcís Monturiol,… Leer más ›
-
Lo que debería recordar el padre Abad de Montserrat
Exhumació de les despulles d’onze dels monjos assassinats per ser enterrades a la cripta de la basílica. «Aquell dia els residents, pressentint quelcom, l’havien dedicat especialment a la pregària. Vers les onze de la nit uns milicians armats que perseguien… Leer más ›
-
Leceístas contra Cruzados: revolución o tradición
El Teatro Principal de la Rambla es el más antiguo de Barcelona. La historia de este teatro se remonta hasta el 1597 cuando tuvieron lugar las primeras representaciones en la llamada Casa de Comedias, una sala cubierta que se… Leer más ›
-
Hay otra Cataluña: domingo 22 de marzo, procesión de San José hasta la Sagrada Familia.
-
El otro 6 de Octubre de 1934: un masón encabezó la reacción españolista contra Companys
Barcelona, 6 de octubre de 1934. A las 8 de la tarde, desde el balcón de la Generalitat, el president Lluís Companys proclama el Estado Catalán dentro de la República Federal Española. Escamots de Estat Català y militantes de… Leer más ›
-
Diferencias y parecido entre dos esculturas
Las diferencias y semblanzas serían las siguientes: 1) Ninguna tenía o tiene ningún símbolo específico ni del fascismo ni del comunismo. 2) La de la Victoria, que conmemoraba la Victoria de las fuerzas nacionales sobre las republicanas,… Leer más ›
-
Recolocando que es gerundio: el antiguo cap dels Mossos pasa a la cadena separatista Bonpreu
El 27 de mayo de 2014, el entonces director de los Mossos d’Esquadra, Manel Prat, anunciaba su dimisión «por motivos estrictamente personales», después de la polémica generada por la desastrosa gestión de la policía autonómica, que dio hasta siete versiones… Leer más ›
-
Fortí del Maurici en Balsareny (Bages)
Enfront del castell de Balsareny i situades al Serrat del Maurici trobem unes runes. Es tracta d’una construcció militar d’època carlina (1838) de planta pràcticament quadrada, amb tres torres de secció circular als vèrtexs, excepte pel cantó de llevant on… Leer más ›
-
Contribució a una biografia de Gaspar de Portolá
CONTRIBUCIÓ A UNA BIOGRAFIA DE GASPAR DE PORTOLÀ de Josep Carner-Ribalta, edit. Dalmau. El trabajo de Carner-Ribalta tuvo por objetivo dar a conocer el diario de Gaspar de Portolà, de manera tal que constituye el hilo conductor de sus pesquisas… Leer más ›
-
La història de l’Àngel Custodi del Portal de l’Àngel de Barcelona (i Hostafrancs)
El Portal de l’Àngel no sempre s’havia anomenat així, i fou després d’un miracle succeït en aquell indret que es va decidir rebatejar-ho. Al segle XIII, en època de Jaume I la ciutat de Barcelona ja feia un temps que… Leer más ›
-
Artur Mas dinamita la sanidad pública: Valle Hebrón, colapso total.
Los pasillos de los centros hospitalarios de la Ciutat Sanitaria del Valle de Hebrón ya no existen. Se han convertido en unidades de espera y tratamiento de los pacientes que llegan de urgencia. Algunos se pasan dos o… Leer más ›
-
Catalans hispans: Joan Alegret i Mora.
Joan Alegret i Mora. (Canet de Mar 1864- Barcelona 1936). Comerciant i polític. Membre i dirigent de la Lliga Regionalista i posteriorment d´Acció Ciutadana i de la CEDA. Fou nomenat alcalde de Canet de Mar durant el Bienni negre… Leer más ›
-
Pablo Iglesias, Podemos y el «derecho de autodeterminación»
No, no vamos a ser nosotros los que defendamos a los grandes partidos, léase PP y PSOE; ellos solitos se han ganado su propio desprestigio a base de mentiras y corruptelas. Pero ante este descontento social más que justificado, sí… Leer más ›
-
Jaime Balmes sobre Hernán Cortés
Todos ustedes conocerán, seguro, a Jaime Balmes, el gran filósofo y político catalán. Muchos conocerán su obra ‘El criterio’, aunque quizá no la hayan leído, cosa que les recomendamos encarecidamente. Pues bien, en este mismo libro encontramos la siguiente referencia… Leer más ›
-
Joaquín Vila y su «Cataluña Taurina», de 1932.
Un opúsculo —editado en 1932— redactado por un gerundense de pro, Joaquín Vila, nos ofrecen datos más que interesantes. Por él sabemos que las primeras corridas celebradas en la Ciudad Condal se fechan entre 1554 y 1560. También el siglo XVII fue pródigo en… Leer más ›
-
Hacienda ya ha dibujado el mapa de los paraísos fiscales de los Pujol.
Las ubicaciones de las cuentas y empresas que el benjamín de la familia Pujol Ferrusola, Oleguer, tenía en cinco paraísos fiscales han sido revelados por El Periódico justo antes de su comparecencia, este lunes, ante la comisión de investigación… Leer más ›
-
El nacionalismo según De Gaulle
-
Francesc de Paula Fargas i Torras: de catalanista a alcalde franquista de Castellterçol
Francesc de Paula Fargas i Torras va ser Farmacèutic i propietari rural. Fou militant de la Lliga Regionalista. El juny de 1931, poc després de la proclamació de la Segona República, fou nomenat jutge municipal suplent de Castellterçol i… Leer más ›
-
Visca la cultura: Església Catedral del San Esperit de Terrassa (1936)
Amb la revolució de 1936 a Terrassa hi havia un ambient molt tens. Es prohibia que les campanes toquessin. Les eleccions del 1936 les havia guanyat l’esquerra, i una terrible i sanguinària patrulla de control, juntament amb el comitè local, assassinaren moltes… Leer más ›
-
La opinió d´un socialista revolucionari, Josep Recasens, sobre Companys
Josep Recasens i Mercadé, un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, escrivia al seu diari, desde la pressó, la seva opinió de la mort de Companys, arran del seu afusellament. El diari diu així: «Perquè en… Leer más ›
-
Salvador Prat i Pou: de Republicà a batlle franquista de Llinars
Salvador Prat i Pou, conegut popularment com a Salvador fuster continuà l’ofici del seu pare. Casat amb una filla de Josep Sanfeliu, important constructor de Llinars, i cunyat de Joan Casellas, que fou alcalde de Llinars (1930-1931, 1935-1936). Amb Casellas… Leer más ›
-
Dos edificios emblemáticos de Madrid, diseñados por un catalán
José Grases Riera (Barcelona, 25 de abril de 1850 –Madrid, 12 de febrero de 1919), se formó en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (1871-1874) y en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona (1874-1877), donde obtuvo el título en… Leer más ›
-
La Broma del Torín: La primera bullanga barcelonina l’any 1835
El dia 23 de juliol del 1835, en plena guerra contra els carlins, la diligència que enllaçava Barcelona amb Reus, principals bastions liberals, va arribar amb notícies del sud: El 19 de juliol, membres liberals de la Milícia Urbana de… Leer más ›
-
Alguns dels primers clubs de fútbol a Catalunya: CF Espanya, el Madrid de Barcelona, Hispano…
El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny de 1907 com a conseqüència de la fusió de dos clubs modestos de la ciutat, el Provençal i el més que sorprenent Club Madrid de Barcelona. L’Europa va formar… Leer más ›
-
Marc Taxonera i Comas, arxiver de Montserrat: de requeté a organitzador de l´Assemblea de Catalunya. Però fins i tot ara diu coses interessants.
Entrevistat a la revista Lligall, aquest monjo de Montserrat ja difunt, Marc Taxonera i Comas, historiador, bibliotecari i arxiver, repasa la història que va viure en persona i realitza judicis interessants. Durant la Guerra Civil la seva familia va… Leer más ›
-
Biblioteca: La «Nacionalització» de la Sardana.
LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera, Ed. Dalmau. La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880… Leer más ›
-
Visca la cultura: com va quedar al 1936 l´Església de Santa Maria de Badalona
Aquest temple parroquial, del segle XVIII d’estil neoclàssic, fou saquejat el 19 de juliol del 1936 i incendiat en diverses ocasions durant el mateix any. El temple quedà sense coberta, els seus murs esquerdats i l’edifici gairebé completament destruït…. Leer más ›
somatemps.me 