“Sardana carlina” Versus “Sardana republicana”: Contrapaso contra sardana larga


contrapas sarda

Sardana Contrapàs. La tradicional

 

sardana-torroella

La Sardana llaga, inventada pels republicans

L’Empordà era un dels feus republicans federals més destacats no només de Catalunya sinó també de tot l’Estat. De la ciutat de Figueres en sortiren grans polítics republicans, el pioner i més destacat, Abdó Terrades. Els figuerencs Narcís Monturiol, Joan Tutau i Vergés i Francesc Suñer i Capdevila també van tenir un paper important en la política del país, sobretot entre La Gloriosa i la Primera República Espanyola, el període anomenat Sexenni Revolucionari (1868-1874). L’ideari dels republicans federals, seguidors de Pi i Margall, recollida la separació definitiva de l’església i l’Estat, i defensava el lliure examen i la lliure actuació de l’home –una concepció oposada frontalment al catolicisme-, així com la divisió de poders i el dret a l’armament del poble per a la revolució. 

Per als republicans federals d’aquella època, la sardana llarga significà el ball de la nova societat contemporània, sense privilegis ni distincions de classe. La llibertat que prometia el nou règim es traduïa en una perfecta metàfora a la plaça de la vila: controlar el ball i destacar entre la resta dels balladors ja no era una qüestió de diners o de posició social; només qui per mèrits propis podia resoldre-la, dominant la tècnica de <<comptar i repartir>> aconseguia sobresortir entre la resta.

El contrapàs, però, no va desaparèixer a tot arreu. El continuà ballant un grup social i polític molt ben definit: els carlins. És aquest el motiu pel qual es conservà més temps a les zones interiors i de muntanya, les zones tradicionalment carlines, i va desaparèixer ràpidament de l’Empordà republicà federal. La hipòtesi de la desaparició del contrapàs per temes polítics i no pas estètics o d’altra mena, es palesa també en una altra carta de resposta per a Salvador Raurich, escrita per Pere Costa l’any 1921:

 

 “[…] se vivía entonces en una época política tal vez nunca vista en España, la revolución del 98, la guerra Carlista, la República. todo el mundo era político y las luchas de aquellos tiempos casi puede decirse que [no] consistíanen otra cosa que en la conquista de la Libertad contra la Religión representada por los Carlistas, y como la letra del Contrapás com es sabido és un fragmento de la Pasión de Jesucristo, representaba la reacción, i la Sardana Larga representaba la tan luchada Libertad, por esta causa al pueblo le parece tan simpática la Sardana Larga”

Fins i tot a les viles empordaneses que eren governades per ajuntaments carlins, s’arribaren a celebrar festes majors dividides, ja que els republicans reivindicaren la sardana, mentre que els carlins s’hi oposaven:

“En el vecino pueblo de Vilanant habrán celebrado su fiesta mayor el dia 15 del corriente […] Como en dicha localidad preponderan los carlistas, y el ayuntamiento tiene el mismo color político, estos llevan la batuta de la fiesta. Los republicanos han pretendido hacer la fiesta aparte, dando bailes en una sala particular para divertirse en familia, y tal vez hacer ejecutar su orquesta en público para el baile de las populares sardanas. El alcalde de aquella localidad ha impuesto su veto a los que querían doblar la fiesta y estos han acudido a la autoridad superior de la provincia para obtener el permiso.”

 

sardana-contra

llibre aparegut durant el franquisme denunciant la falsificació de la nova sardana.



Categorías:CULTURA / INDRETS (LUGARES), MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS

1 respuesta

  1. Algú em sabria dir on es troba el misteriós país que l´autor del post anomena l´Estat? Cal cercar-lo a la Patagònia? O potser prop de la Iacútia? Es troba a la vora de la Terra de Baffin? O pels voltants de la Mongòlia Exterior? L´he cercat curosament en un munt d´atles i no he aconseguit localitzar-lo……Em temo, però, que l´ús del substantiu “Estat” precedit de l´article “el” apostrofat (“l´Estat”), no sigui altra cosa que el recurs eufemístic utilitzat per tots aquells, i són molts, que consideren ignominiós i infame escriure el mot ESPANYA.

    Tanmateix l´autor del post palesa tenir quatre idees tòpiques i falses sobre la ideologia republicana-federal. És evident que no ha llegit l´obra cabdal de Francesc Pi i Margall, “Las nacionalidades” (1877), llibre on es compendia i s´explica raonadament tota la doctrina federalista. No està de més recordar ací que Pi i Margall concep CATALUNYA com un futur ESTAT dins la indissoluble NACIÓ ESPANOLA. Pi sempre s´oposà fermament a tota vel.leïtat secessionista; per a ell el separatisme és una opció reaccionària , puix representa un pas enrere en el procés històric cap a formes federatives més universals i complexes.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: