El escultor de figures George W. Erik, un apasionado de la fiesta taurina, vino a España por invitación de Reamsa con la que estuvo trabajando con su estudio Taurus. Su aportación fue decisiva para catapultarla a primera línea. Cambiando la… Leer más ›
HISTORIA
El catalanismo radical y el nazismo (y V)
Evidentemente, los catalanistas radicales se equivocaban en varios de sus planteamientos «estratégicos» y en sus previsiones: entre ellas, en algo tan sencillo como que la baza más segura para los intereses de las potencias fascistas a la altura de… Leer más ›
Tagamanent i Aiguafreda: viles felipistes
Després d’un intent de travessar el Congost l’any 1705, quan van ser derrotades pel general Moragues a la Garriga, el 28 d’agost de 1713 les tropes borbòniques del duc de Bracamonte van enfilar una altra vegada el camí. Aquesta vegada… Leer más ›
El catalanismo radical y el nazismo (IV)
Al final de El memorándum de mayo de 1936, pasan los separatistas catalanes a detallar su actuación: ya que sólo les mueve la «libertad total y absoluta de Cataluña», procuran hacer labor de proselitismo de modo más o menos… Leer más ›
Peregrinació a Pont de Molins, en record del martiri del Bisbe Polanco
PONT DE MOLINS, 2014 75 ANIVERSARI! Dissabte 25 d’Octubre de 2014 Els amics del Beat Anselmo Polanco, Bisbe de Terol, us conviden a peregrinar de nou per recordar el seu immolación i implorar la intercessió dels millors amics de Crist… Leer más ›
El catalanismo radical y el nazismo (III)
El memorándum de mayo de 1936 es el documento -de presumible autoría de Manuel Blasi y/o Baldomer Palazón, máximos representantes del «pro-fascismo» en Nosaltres Sols!, contra la línea democrática y antifascista encamada por Daniel Cardona consta de dos partes: una… Leer más ›
El catalanismo radical y el nazismo (II)
Los nacionalsocialistas, a principios de los 30 del siglo XX, tanteaban todas las posibilidades de apoyo en el exterior, siendo los catalanistas radicales una opción que entraría en juego sólo en el caso de que las circunstancias así lo aconsejasen…. Leer más ›
Diumenge 26 d’octubre: homenatge als catalans del Terç de Nª Sª de Montserrat
Aquest diumenge, 26 d’octubre, amics i simpatitzants de Somatemps, ens unirem a l’homenatge que se celebrarà pels catalans que van morir en combat pels ideals de la tradició catalana. Se celebrarà una Missa, a les 12 h., en el Mausoleu… Leer más ›
Manlleu: vila felipista
El viatger Francisco de Zamora (1787), es referia en aquests termes al paper de Manlleu durant la guerra de Successió (1705-1714): «fue pueblo muy afecto a Felipe Quinto, de modo que dicen: «Bon dia a tot lo món, menos a… Leer más ›
Les altres senyeres: la Bandera de Ultonia
La bandera de Ultonia aparece en al forma dispuesta por las Ordenanzas reales que regularon la formación y el uso de las banderas. No es propio de este lugar describir la parte activa que tomó el Regimiento de Ultonia en… Leer más ›
Les altres senyeres: Estandarte de la Marina de Aragón
Cuatro bastones en gules sobre fondo en oro. Anteriormente en Aragón, desde el año 1096 bajo el reinado de Pedro I, se utilizó un estandarte en plata con la cruz de San Jorge. En cada espacio libre, una cabeza negra… Leer más ›
Cómo se liberó menorca de los ingleses en 1781 y el origen de la Pascua Militar
La isla de Menorca sufrió varias dominaciones extranjeras hasta su recuperación definitiva por el reino de España. La primera de ellas, inglesa, de 1713 a 1756. La segunda, francesa, de 1756 a 1764; y la tercera, nuevamente británica, de 1764… Leer más ›
¿Qué pensaba Sabino Arana de los catalanes?: que «Cataluña es española por su origen»
A finales del siglo XIX el nacionalismo catalán buscaba aliados en otras regiones, especialmente en Vasconia y Galicia. Pero topó con el rechazo de Arana y los suyos: “Dice La veu de Catalunya que los catalanes son hermanos nuestros… Leer más ›
Les altres Senyeres: Regiment de cavalleria nº 2 «La Fe»
Regiment de cavalleria nº2 «La Fe» («Regimient d’En Sebastià Dalmau») («Regimiento de Don Sebastian Dalmau») (1713-1714) Regiment de cavalleria de l’Exèrcit de Catalunya alçat a començaments de juliol-1713 a Barcelona després de la Traïció Anglesa (Pau d’Utrecht). Sota l’advocació de… Leer más ›
També eren feixistes?
Hem arribat a tal bogeria a Catalunya que usar el nom d’Espanya és motiu perquè et titllin de feixista. També ho eren els anarquistes el 1936?
Acabar la Pedrera: lo que le falta al edificio
Hace ya algo más de una semana escribimos un post sobre la Pedrera y la Virgen del Rosario, dando cuenta del fallido intento de culminar la obra. Como ya dijimos, el edificio incorpora visiblemente en la fachada el Ave… Leer más ›
Breve historia del Tercio de catalanes de Queralt
El tercio de Queralt llegó a los Países Bajos desde Milán, el 7 de diciembre de 1587. Había partido desde Lombardía el día 7 de octubre, justamente dos meses antes. Contaba con unos 1900 hombres en 17 compañías. Fue… Leer más ›
El tarragoní Lleó Alasà i Rovira: capità general a les Filipines
LLEÓ ALASÀ ROVIRA, (Tarragona 1842 – Vilallonga del Camp 1916). Militar. Fill de Maurici Alasà i Antònia Rovira, fusters al carrer de Civaderia. Es graduà com a oficial d’intendència a l’Escola Militar d’Àvila el 1860. El 1868 fou ascendit… Leer más ›
La «Apología de la hispanidad», por el Cardenal Gomà, catalán de pro.
Apología de la Hispanidad Por Isidro Gomá Tomas Discurso pronunciado en el Teatro «Colón», de Buenos Aires, el día 12 de octubre de 1934, en la velada conmemorativa del «Día de la Raza» Publicado en Acción Española, Madrid, 1… Leer más ›
La Bandera de la Hispanidad
La Bandera de la Hispanidad, o Bandera de la Raza Hispánica, es una enseña representativa de todos los países hispanos. Fue creada por Ángel Camblor, capitán del Ejército Nacional (Uruguay), que ganó un concurso continental organizado por Juana de Ibarbourou… Leer más ›
Dites: Pierre Villar y la «colonització» d´Amèrica
“Podem veure, darrera d’aquesta estructura [la de la colonització espanyola d’Amèrica], una concepció política i moral de la colonització? Entrem, amb això, en el tema d’una famosa controvèrsia, entre una “llegenda negra” de les “tiranies i crueltats perpetrades pels… Leer más ›
Catalans oblidats: els altres «internacionals»
Llistat de catalans morts en el front de Rússia, voluntaris la Divisió Blava. Per molt que els dolgui a alguns, també eren catalans amb ideals i valor. Vicente Alegre Seco Benito Amor Fernández Amadeo Arenas Tena Benidel Atienza Vizcaya Antonio… Leer más ›
Exposición en Barcelona: «El Camino español»; los tercios de Flandes
EL CAMINO ESPAÑOL UNA CREMALLERA EN LA PIEL DE EUROPA Barcelona, del 10 al 19 de octubre de 2014 EXPOSICIÓN 10 al 19 de octubre de 2014 De lunes a viernes de 11 a 14h y de 17 a 20h. Sábados… Leer más ›
La Virgen del Rosario y la Pedrera (Casa Milà) de Gaudí
¿Qué relación hay entre la famosa Pedrera de Gaudí, o Casa MIlà, y el rosario? Hoy, festividad de Nuestra Señora del Rosario, ofrecemos este curioso post a nuestros lectores. Pere Milá i Camps, entusiasmado por el efecto de la Casa… Leer más ›
La Batalla de Lepanto y Cataluña, según Ferran Soldevila
«Se estableció una coalición entre el Papa, el rey de España y la república de Venecia, y los turcos fueron completamente derrotados en Lepanto (el 7 de Octubre de 1571), Catalunya, que había comprendido la posible trascendencia de aquel supremo… Leer más ›
Terços catalans al servei de Felip IV
La fecha de integración de los catalanes completamente en el Ejército de los Habsburgo fue a partir de 1635. Antes de esta fecha no hubo una participación generalizada de los catalanes en los ejércitos habsbúrguicos (generalizada, conste). A pesar… Leer más ›
Manresa 1939: ocupació o alliberament?
El 25 de Gener de 1939 es celebrà una missa de campanya a la plaça de l’Institut de Manresa, l’endemà de l’entrada de les tropes nacionals. L’acte, multitudinari, representava el restabliment oficial del culte religiós, prohibit durant pràcticament tota la… Leer más ›
Les altres senyeres: Regimiento de Girona, Guerra del Francés
Debemos empezar el presente capítulo, consignando que el Capitán General de Cataluña ordenó la realización de la quinta de cuarenta mil hombres, acordada desde el principio de la guerra. Para la realización de dicha orden se circuló el siguiente… Leer más ›
¿Qué relación hay entre Ripoll y El Cid?
El Carmen Campidoctoris o Poema latino del Cid, es un himno panegírico neolatino escrito hacia 1190 que celebra las hazañas Rodrigo Díaz el Campeador en poco más de un centenar de versos sáficos y adónicos. Pudo componerse en Roda de… Leer más ›
Goigs de Mare de Déu de la Merced: la incorrecció política de Verdaguer
TORNADA: Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu nostre ciutat _____________ Els reis moros tenen plenes ses masmorres de captius que el remor de les cadenes ploren llàgrimes a rius. Jesucrist… Leer más ›
1936: el primer assassinat a Sant Cugat era de la Lliga
Els de CiU governen a Sant Cugat, el seu cada vegada més descarat independentisme els hauria de portar a reflexionar. El 22 de juliol de 1936 es produeixen els primers assassinats polítics de la guerra a la ciutat. Una de les… Leer más ›
Otro mito sobre el 11 de septiembre: Barcelona no fue saqueada.
Uno de los mitos del nacionalismo es el «saqueo a sangre y fuego de Barcelona». En realidad, pudo ser así, pero en realidad no lo fue. El propio Duque de Berwick lo impidió, dando órdenes estrictas al respecto. El… Leer más ›
Visca la tolerància: Destrucció de Temples a Vilafranca del Penedès 1936
VILAFRANCA DEL PENEDÈS, SANTA MARIA (BASÍLICA) A Vilafranca, el 5 d’octubre del 1934 tots els temples de la vila, menys el de Sant Joan i el de l’hospital, foren incendiats Abans el “Front d’Ordre” constituït per la Lliga, CEDA i… Leer más ›
Cuando el Condado de Urgell dependía del Reino de León
La historia del Condado de Urgell es muy desconocida para los propios catalanes. La capital histórica fue primero Seo de Urgel (La Seu d’Urgell ,capital eclesiástica del condado y residencia de su obispo) y más tarde Balaguer. Aunque la… Leer más ›
Alfonso I de Aragón en su testamento entregó su reino a …
… El santo Sepulcro de Jereusalém y a los que lo custodiaban: los templarios. El 7 de septiembre de 1134 moría Alfonso I el Batallador a causa de las heridas recibidas en combate. El gran caudillo aragonés había arrebatado Zaragoza… Leer más ›
El Regimiento de Infantería ligera “Voluntarios de Tarragona” en la Gran Guerra (1793-1795)
Saint-Laurent-de-Cerdans en la actualidad El Regimiento de “Voluntarios de Tarragona”, durante la Gran Guerra contra Francia, jugó un importante papel militar en los diferentes combates con los que se enfrentó. Su gran coraje y firmeza ante el enemigo le… Leer más ›
La veritable bandera austracista: La Coronela de Carles III amb la Immaculada concepción
La Bandera Coronela dels exèrcits del s.XVIII representava l’autoritat reial i havia de ser igual per a tots els regiments de l’exèrcit. La descripció de la Bandera Coronela de l‘Exèrcit Reial de Carles III s’especifica en les Reials Ordenances Militars… Leer más ›
Ban de Guerra a Ultrança, 1713. El signarien els de ERC i els de les CUP?
Aquest Ban va ser publicat a Barcelona el 1713. Aquest era l´esperit dels barcelonins d´anduvi. Es fa saber, de part de l’Excelólentíssim i Fidelíssim Consistori, dels Excelólentíssims i Fidelíssims Diputats i Oïdors de Comptes de l’Excelólentíssim i Fidelíssim… Leer más ›
Guerra de Succesió: On era l´estalada?
Entre les banderes més importants en el bàndol *austracista, a Catalunya, les banderes més importants van ser les següents Banderes i Escuts de les Institucions de Catalunya (Els Tres Comuns) 1er Comú: Escut de la Diputació del General… Leer más ›
Historia de la familia Pujol
La dignidad del apellido Pujol se manchó cuando Jordi tenía 28 años, nueve meses y un día. Florenci, su padre, humillado, había decidido delegar en su primogénito el poder. Él ya no podría liderar nada. Salir en el Boletín… Leer más ›