Trinitat Aldrich i de Pagès. (Forallac 1863- La Bisbal d´Empordà 1939). Poetessa catòlica. Profundament religiosa i de tarannà romàntic, comença escrivint en castellà, però va decantant-se pel català influïda per Mossèn Cinto Verdaguer. Va ser escollida reina de la festa… Leer más ›
CATALANS HISPANS
Montserrat Romeu: una enfermera catalana en la División Azul
María Montserrat Romeu Fernández nació en San Sadurní de Noya, Barcelona, el 14 de octubre de 1915, en la hacienda de Can Romeu de los Borrull. Hija mayor de Pedro Romeu Bolet, propietario agrícola, que fue Alcalde, como ya lo había… Leer más ›
Alfredo Mayo, protagonista de «Raza»: L’actor més estimat del franquisme era català
Alfredo Fernández Martínez, conocido artísticamente como Alfredo Mayo, nació en Barcelona, el 17 de mayo de 1911. Hijo de Felipe Fernández Mansilla y de Emilia Martínez y Porcillo, quienes se habían casado en Barcelona en 1910. Posteriormente, se trasladaron a… Leer más ›
L´Arcadia de la Catalunya Nord: Partido Españolista del Rosellón
En 2011 se fundó el Partido Españolista del Rosellón (PER) para defender la españolidad del Rosellón, un territorio que lleva siglos ocupado por los franceses. Este partido pretende concurrir en un futuro a las elecciones del estado francés, para eso… Leer más ›
Hay otra Cataluña: Celebración en Barcelona de la festividad de los “Santos y beatos mártires del siglo XX en España»
La celebración en Barcelona de la festividad de los “Santos y beatos mártires del siglo XX en España«, convocada por la Asociación Hispania Martyr y la Fundación Regina Martyrum, tuvo lugar en la fecha dispuesta por la Conferencia Episcopal… Leer más ›
1936: una família assassinada: els Aldoma
Jaume Aldomà i Riera. (Torregrossa 1878 – Lleida 1936). Propietari agrícola de “Cal Cortada”, pagès i polític dretà. Alcalde de la vila i diputat provincial per la Lliga Regionalista. Els seus fills, en Ramón Aldomà i Vidal (Torregrossa 1914-… Leer más ›
Un català que va esculpir una estatueta d’en Franco
Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945), conegut com Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com escultor, pintor i dissenyador de joies. Era un amic respectat de… Leer más ›
Xavier Cugat, un gerundense universal y franquista
Xavier Cugat nació en Gerona el 1 de enero de 1900. Fue músico, difusor incansable de la música cubana de Ernesto Lecuona y de la música afrocubana y latinoamericana, en este caso bien utilizada la expresión y no como… Leer más ›
El máximo goleador de la historia del Barcelona fue franquista: Paulino Alcántara Riestra.
Paulino Alcántara Riestra nació en Iloílo, Filipinas, el 7 de octubre de 1896. Hijo de una filipina y de un Militar español, Comandante destinado allí. En 1899 se trasladó a Barcelona con sus padres. Futbolista conocido como “Alcántara”. Fue fichado como jugador del Fútbol Club… Leer más ›
La familia del independentista Xavier Trias (II): un tío mártir
Mientras Xavier Trías se ha dedicado a homenajear a los fusilados por Franco en Montjuic, ha ocultado la suerte de su tío Ignacio, que murió fusilado en el mismo Castillo por orden de la Generalitat. He aquí su hagiografía resumida… Leer más ›
La familia del independentista Xavier Trias (I): un tío falangista con plaza en Madrid
Carlos Trías Bertrán Esto del urbanismo a le viene a Xavier Trías de familia. Su tío, falangista de pro, acabó siendo uno de los organizadores urbanísticos del Madrid de los 60. Hoy cuenta con una plaza con su nombre en… Leer más ›
Catalans al «Desastre d´Annual»
Antoni Albert i Amat. (Barcelona XIX- Mont Arruit 1921). Oficial de l´exèrcit expedicionari mort durant el conegut “Desastre d’Annual”. El 2 d’agost de 1921 els rifenys van ocupar Nador, el que deixava al seu abast Zeluán i Monte Arruit. Zeluán… Leer más ›
Montserrat hispà (V): un Abat de Montserrat, gran Inquisidor d´Espanya
Benet de Sala i de Caramany, (Girona, 16 d’abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) als dotze anys va ingressar al monestir de Montserrat, i més tard es va traslladar a la ciutat de Salamanca, en el… Leer más ›
Pintors taurins catalans: Joaquim Terruella
Joquim Terruella i Matilla (Barcelona 1891-1956). Nebot i deixeble de Segundo Matilla. Fou també deixeble de Santiago Rusiñol, amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez. Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona (1916), ciutat on… Leer más ›
Catalans hispans: Marià d’Alegre i d’Aparici.
Marià d’Alegre i d’Aparici. (Barcelona, 1756 -1831). Baró de Castellet, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya. El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de… Leer más ›
El Club taurino de Londres se fundó en Barcelona
El escultor de figures George W. Erik, un apasionado de la fiesta taurina, vino a España por invitación de Reamsa con la que estuvo trabajando con su estudio Taurus. Su aportación fue decisiva para catapultarla a primera línea. Cambiando la… Leer más ›
Catalans hispans: Maria Àngels Anglada i d’Abadal.
Maria Àngels Anglada i d’Abadal. (Vic 1930 – Figueres 1999). Escriptora. Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis… Leer más ›
El origen del nombre de las islas de Mayorga.
El Reino de Tonga es un pequeño país ubicado al este de Australia y al noreste de Nueva Zelanda, al sur del Océano Pacífico. Las islas Tonga fueron colonizadas por seres humanos hacia el siglo XIII a.C., tras la gran… Leer más ›
El primer catalanismo visto por un uruguayo
A principios del siglo XX, el intelectual Uruguayo José Enrique Rodó, visitó Cataluña, la tierra de sus padres. Escribió tres opúsculos sobre el nacionalismo catalán, que tanto le llamó la atención. Recogemos una acertadísima visión del «problema» catalán: “De tal… Leer más ›
¿Qué pensaba Sabino Arana de los catalanes?: que «Cataluña es española por su origen»
A finales del siglo XIX el nacionalismo catalán buscaba aliados en otras regiones, especialmente en Vasconia y Galicia. Pero topó con el rechazo de Arana y los suyos: “Dice La veu de Catalunya que los catalanes son hermanos nuestros… Leer más ›
Assassinen a un català per ser el president de la patronal espanyola (va ocórrer en 1936)
L’assassinat de Fèlix Graupera Lleonart, President de la Patronal Espanyola. Arenys de Munt 1 d’agost de 1936. Fèlix Graupera Lleonart va néixer a Barcelona l’any 1873 i va morir assassinat a Arenys de Munt l’1 d’agost de 1936. Era… Leer más ›
Acabar la Pedrera: lo que le falta al edificio
Hace ya algo más de una semana escribimos un post sobre la Pedrera y la Virgen del Rosario, dando cuenta del fallido intento de culminar la obra. Como ya dijimos, el edificio incorpora visiblemente en la fachada el Ave… Leer más ›
Catalans hispans: Joan Bardina, carlí i pedagog
Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat 1877- Valparaíso 1960). Polític carlista, pedagog i escriptor. Col·laborà al setmanari carlí «Lo Mestre Titas» (1897-1900), sovint amb el pseudònim de “Valcarlos”. Publicà Catalunya i els carlins (1900) i Orígenes históricos del… Leer más ›
El tarragoní Lleó Alasà i Rovira: capità general a les Filipines
LLEÓ ALASÀ ROVIRA, (Tarragona 1842 – Vilallonga del Camp 1916). Militar. Fill de Maurici Alasà i Antònia Rovira, fusters al carrer de Civaderia. Es graduà com a oficial d’intendència a l’Escola Militar d’Àvila el 1860. El 1868 fou ascendit… Leer más ›
La «Apología de la hispanidad», por el Cardenal Gomà, catalán de pro.
Apología de la Hispanidad Por Isidro Gomá Tomas Discurso pronunciado en el Teatro «Colón», de Buenos Aires, el día 12 de octubre de 1934, en la velada conmemorativa del «Día de la Raza» Publicado en Acción Española, Madrid, 1… Leer más ›
Dites: Pierre Villar y la «colonització» d´Amèrica
“Podem veure, darrera d’aquesta estructura [la de la colonització espanyola d’Amèrica], una concepció política i moral de la colonització? Entrem, amb això, en el tema d’una famosa controvèrsia, entre una “llegenda negra” de les “tiranies i crueltats perpetrades pels… Leer más ›
Catalans hispans: Miquel de Ballester, acompanyant de Colom
Miquel de Ballester (Tarragona segle XV – segle XVI). Militar i Navegant. El setembre de 1493 acompanyà Cistòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. Colom el nomenà alcaid de la fortalesa de Concepción de la Vega, a… Leer más ›
Catalans oblidats: els altres «internacionals»
Llistat de catalans morts en el front de Rússia, voluntaris la Divisió Blava. Per molt que els dolgui a alguns, també eren catalans amb ideals i valor. Vicente Alegre Seco Benito Amor Fernández Amadeo Arenas Tena Benidel Atienza Vizcaya Antonio… Leer más ›
La Batalla de Lepanto y Cataluña, según Ferran Soldevila
«Se estableció una coalición entre el Papa, el rey de España y la república de Venecia, y los turcos fueron completamente derrotados en Lepanto (el 7 de Octubre de 1571), Catalunya, que había comprendido la posible trascendencia de aquel supremo… Leer más ›
Catalanes por la Castellana: frontispicio de la Biblioteca Nacional
Agustín Querol fue hijo de un panadero originario de la localidad de Ulldecona.
Catalans hispans: catalans als Terços espanyols
Francesc d’Alentorn. (Catalunya segle XVI- XVII). Militar al servei de la causa hispana. Va ingressar a l´exèrcit el 1613, i el 1623 era Capità d´Infanteria dels terços espanyols. Centenars de catalans serviren als terços hispans durant el segle XVII, com… Leer más ›
Catalanes por la Castellana: Monumento a Isabel la Católica
“La apoteosis de Isabel la Católica marchando a la realización de nuestra unidad nacional” El monumento fue inaugurado en 1883 y realizado por el escultor catalán Manuel Oms y Canet. El bello grupo escultórico se encuadra en el romanticismo épico… Leer más ›
Catalanes por la Castellana: pedestal del monumento a Colón
Arturo Mélida, un experto escultor catalán del neogótico La estatua de Colón en la castellana está sostenida por un pedestal realizado por el catalán Arturo Mélida. El largo pedestal sobre el que asienta la estatua es de estilo neo-gótico isabelino… Leer más ›
Catalanes por la Castellana: estatua del monumento a Colón
Jerónimo Suñol y Pujol, un escultor del hispanismo El Monumento a Cristóbal Colón de Madrid se encuentra en la plaza del mismo nombre formando una isleta en el Paseo de la Castellana, desde que fuera trasladada en 2009 de… Leer más ›
Catalans hispans: Santiago Alcobé i Noguer
Santiago Alcobé i Noguer. (Barcelona, 1903 – 1977). Antropòleg. El 1936 va fugir amb tota la seva família a Itàlia per la persecució a la que foren sotmesos, i voluntari franquista. Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del… Leer más ›
1936: el primer assassinat a Sant Cugat era de la Lliga
Els de CiU governen a Sant Cugat, el seu cada vegada més descarat independentisme els hauria de portar a reflexionar. El 22 de juliol de 1936 es produeixen els primers assassinats polítics de la guerra a la ciutat. Una de les… Leer más ›
Catalans hispans: Jaume Albareda i Camprubí, polític i pagès
Jaume Albareda i Camprubí (Sant Joan Despí 1875 –Barcelona 1955). Polític i dirigent pagès. Propietari de cal Jaume Bo, president de la Mútua Regional Agropecuària i també, durant molts anys, de l’Ateneu Santfeliuenc. Alcalde de Sant Feliu de Llobregat des… Leer más ›
Catalans hispans: Isidre Alabern i Vinyals, un metge manresà assassinat en 1936
Isidre Alabern i Vinyals (Manresa 1888- 1936). Metge. President de l’Associació Catòlica de Pares de Família. L’estiu del 1936 el batlle de Manresa d´ERC, Francesc Marcet el cessà de la seva tasca com a metge del dipòsit municipal i el… Leer más ›
Antoni de Villarroel: el gran oblidat del nacionalisme català
Antoni de Villarroel y Peláez (1656-1742). Va lluitar en defensa de Villaviciosa durant la Guerra de Successió espanyola i després, durant la mateixa, organitzà la defensa de Barcelona. Durant l’últim setge de les tropes felipistes a la ciutat comtal,… Leer más ›
Galcerà Albanell: un català tutor del futur Felip IV
Galcerà Albanell. (Barcelona, 1561 – Madrid, 1626). Mestre del futur Felip IV. Fou un dels pocs de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals. Arran del seu nomenament com a tutor… Leer más ›