Josep María Vidal i Casas (Pineda de Mar 1918, jutge de pau i dretà, va fugir de Catalunya i fou voluntari al “Terç de Requetès Nostra Senyora de Montserrat”); Salvador Trullols i Buergo (Barcelona 1915-1993, industrial i polític de… Leer más ›
CATALANS HISPANS
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (VI)
Agustí Sandoval i Panasachs. (Tarragona 1905- Camp de Tarragona 1948, empresari d´esparteria, polític de dretes, pèrit industrial, procurador a les Corts espanyoles el 1940 i alcalde de Tarragona del 1940 al 1948, propietari de “Sandoval Import”. Fou director de la… Leer más ›
Don Miguel de Ribas, fundador de la ciudad de Odesa
Hace 215 años falleció en San Petersburgo el catalán y español don José Pascual Domingo de Ribas y Boyons, que llegó a ser almirante de la flota rusa en tiempo de Catalina II, y nada menos que fundador de la ciudad… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (V)
Famosa biografía de Carles María Rey-Stolle, escrita por su hermano jesuita con el pseudónimo de Adro Xavier Carles María Rey-Stolle i Pedrosa. (Barcelona, 1916 – Logroño, 1939, advocat, alféres aviador, pertanyent a la burguesia barcelonina, es va allistar volunatri… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (IV)
Pere Fusté i Salvatella (Vilanova i la Geltrú 1912, advocat, era membre de la FJCC i va fugir de Catalunya i com a voluntari s´incorporà a la “IV de Navarra”); Isidre Roca i Folch (Barcelona 1915-1998, voluntari als terços navarresos,… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (III)
Pere Barbeito i Zapata (Barcelona 1918-2006, Enginyer, oficial de l´exèrcit i president de la “Hermandad de Sargentos Provisionales”); Joan Torra-Balari i Llavallol (Barcelona 1912-1987, empresari, enginyer, químic, pèrit mercantil i gerent de la fàbrica de teixits “Torra-Balari S.A.”, fou oficial… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (II)
Joaquím Lichart i Ragull (Oficial de marina i president de l’ “Hermandad de Marineros Voluntarios de la Cruzada, de Barcelona); Lluis Costa i Camps (Barcelona 1915, membre del Requetè, va lluitar en els Terços aragonesos i fou regidor de Barcelona);… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (I)
Joaquim Amat i Llopart. (Terrassa 1907). Industrial tèxtil. Vocal de l’Institut Industrial. Fou alcalde de Terrassa des de 1940 fins 1945. En temps de la República havia militat a “Renovación Española”; durant la Guerra fugí de Catalunya per evitar ser assassinat… Leer más ›
L´evolució de la familia Avilès: de defensors de «feixistes» a socialistes.
Gabriel Avilès i Cucurella. (Barcelona 1900- 1959). Advocat. Fou un reconegut advocat dretà i defensor dels “feixistes” detinguts per la República. Va escriure “Tribunales Rojos. Vistos por un abogado defensor” (llibre sobre les seves terribles experiències viscudes durant la República,… Leer más ›
Catalans hispans: Felip Bertran i Güell.
Felip Bertran i Güell, fill de Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López, fou president d’Asland i escriví en plena Guerra civil dues obres que reflectien perfectament la seva posició como català: «Preparación y desarrollo del… Leer más ›
Catalans hispans: Joan Alegret i Mora.
Joan Alegret i Mora. (Canet de Mar 1864- Barcelona 1936). Comerciant i polític. Membre i dirigent de la Lliga Regionalista i posteriorment d´Acció Ciutadana i de la CEDA. Fou nomenat alcalde de Canet de Mar durant el Bienni negre… Leer más ›
Dos edificios emblemáticos de Madrid, diseñados por un catalán
José Grases Riera (Barcelona, 25 de abril de 1850 –Madrid, 12 de febrero de 1919), se formó en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (1871-1874) y en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona (1874-1877), donde obtuvo el título en… Leer más ›
Biblioteca: La «Nacionalització» de la Sardana.
LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera, Ed. Dalmau. La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880… Leer más ›
Josep Maria Albert i Arnau, organista i compositor gironí i de germà falangista
Josep Maria Albert i Arnau. (Cistella 1897- Figueres 1987). Sacerdot, músic i compositor. El seu pare fou el secretari del poble i creador del sindicat agrícola. Va estudiar al seminari de “El Colell”. Organista des de 1922 del Sagrat Cor… Leer más ›
Lluís Pericot Garcia, un gironí que va dirigir «La Historia de España»
Prehistoriador i arqueòleg, Lluís Pericot i Garcia va néixer a Girona, però no renunciava a les arrels andaluses de la seva mare, tal com ho demostra la seva frase: «No us negaré que un cert mestissatge té el seu… Leer más ›
José Llovera y Bofill: «La peça Ball flamenc»
José Llovera y Bofill (Reus 1846-1896). Josep Llovera y Bofill , pintor y dibujante Catalán, se inició en el género de la caricatura y el dibujo humorístico en publicaciones de Madrid y Barcelona: Álbum humorístico, Lo Tros de Paper,… Leer más ›
Obituario: Fallece Mariano Ganduxer
Tras una larga trayectoria de empresario y hombre comprometido con el destino de Cataluña, ha fallecido Mariano Ganduxer. En la última etapa de su vida, ante la locura separatista, había fundado «Fem Pinya», una asociación que puso en marcha espectaculares… Leer más ›
Las primeras tertulias falangistas en Barcelona (y 2)
Durante la guerra civil, Xavier de Salas publicó en el Destino burgalés dos artículos sobre esta tertulia, firmándolos como J. Valdesantoro, en los que evita mencionar nombres propios sin duda para no referirse a Santa Marina, que por… Leer más ›
Las primeras tertulias falangistas en Barcelona (I)
En el Lyon d´Or de la Plaza del Teatro, al final de la Rambla, que a veces parece haberse confundido con la sede de otras tertulias literarias –diurnas y más convencionales– situada en la confluencia de la Gran… Leer más ›
Voluntaris Catalans a Cuba. La Guerra de los 10 años.
L’any 1869, uns 3600 catalans van marxar a Cuba a arriscar la seva vida a la Guerra dels 10 anys. Però, què feien combatent allà? CONTEXTE HISTÒRIC Ens trobem amb un Imperi Espanyol absolutament esgotat i decadent, que porta… Leer más ›
Marià Fortuny: Corrida de toros. Picador ferit (1867-1868)
L’oli presenta el «terç de vares» tret d’uns esbossos en aquarel·la El Picador ferit i Corrida (sort de vares), uneix ambdues temàtiques en aquesta pintura on apareixen dos grups, en una meitat l’acció del picador i el cavall contra les… Leer más ›
Catalans hispans: Felipe Alfau
Felip Alfau. (Barcelona 1902- Nova York 1999). Escriptor, emigrat a Estats Units, que va escriure la majoria de les seves obres en anglès sobre temes hispànics. Va emigrar a Estats Units amb la seva família quan tenia només catorze anys,… Leer más ›
Lluís Maria Andriani: defensor de Tudela i Sagunto
Lluís Maria Andriani. (Barcelona, 1773 – 1856). Militar. La seva participació en la defensa de Tudela, durant la Guerra de la Independència, li valgué el grau de coronel; l’agost de 1811 fou nomenat governador del castell de Sagunt. Assetjat… Leer más ›
Josep Dalmau Carles: l´editor gironí que va vendre llibres en castellà arreu del món.
Josep Dalmau Carles va néixer a Sant Cebrià dels Alls, un poble abandonat al mig de les Gavarres; va estudiar magisteri, que era la seva vertadera vocació, va fer classes nocturnes a les obreres de Palamós i va ser un… Leer más ›
Un tortosino fue alcalde de Madrid.
Alberto Bosch y Fustegueras llegó a ser durante la restauración alcalde de la capital de España. Este tortosino alcanzó la alcaldía en 1885 y también entre 1891 y 1892. Anteriormente había sido diputado varias veces por el Partido Conservador. En su… Leer más ›
De catalanista a franquista (i tornada): Josep Maria Pons Guri
Durant la República va ser president de l’Acció catòlica i de la Lliga Regionalista. Va passar la guerra amagat. Arribada la pau va ser nomenat alcalde franquista a Arenys de Mar. Va organitzar l’ajuntament amb altres catalanistes i es va… Leer más ›
La Cerverza San Miguel llegó a Cataluña gracias a un leridano franquista
Tras la Guerra Civil, y con la llegada del turismo a partir de los años 50, la cerveza se instaura definitivamente como una de las bebidas típicas en Cataluña. Es en esta época cuando una de las conocidas marcas… Leer más ›
El otro Mas: el defensor de la Unidad Ibérica
El protagonista de esta historia se llamaba Sinibald de Mas. Nació en Barcelona el 4 de septiembre de 1809. Recibió una formación humanística y científica, y desde muy joven destacó en el estudio de las lenguas -hablaba 20 idiomas-. En… Leer más ›
El restaurador dels Mossos d´Esquadra durant el franquisme i promotor del català: Joaquim Buxó
Per decret del ministre de la Governació Blas Pérez, Joaquim BUXÓ DULCE D’ABAIGAR, marquès de Castell-Florite, fou nomenat president de la Diputació elegida en les primeres eleccions municipals celebrades d’acord amb la Llei de bases de règim local. No estava… Leer más ›
Catalanes en el Retiro: los Pilarotes y Manuel Fuxà
Manuel Fuxá nace en Barcelona el 2 de septiembre de 1850 y realiza estudios en la Escuela de Bellas Artes de la Lonja y con el escultor Rosendo Nobas Balbé. En 1896 fue nombrado ayudante en la Lonja barcelonesa, pasando… Leer más ›
Catalanes en el Retiro: las sirenas, obra también de catalanes
Las cuatro sirenas que aparecene en el Monumento a Aldonso XII, bajo los leones, las realizaron también escultores catalanes. De Antonio Alsina, tenemos la sirena que toca la lira y va montada sobre una tortuga; de Rafael Arteche es la… Leer más ›
Alfons Miàs: el padre el catalanismo en el Rosellón, fue un «fascista» colaboracionista de Vichy
Alphonse Mias, más conocido como Alfons Miàs, con el nombre en catalán con el cual él mismo firmaba (Palalda, Amélie-les-Bains-Palalda, 1903 – Barcelona, 1950), fue un político y escritor francés, considerado el padre del catalanismo en el Rosellón francés, que… Leer más ›
Catalanes en el Retiro: Los leones de la escalinata, obras de Vallmitjana y Estany.
La Plataforma sobre la que se levanta el Monumento a Alfonso XII está delimitada entre la columnata y la escalinata que baja hasta el lago. Ésta es de forma semicircular, dividida en cinco tiros a los que separan pedestales de… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (y 4)
El esplendor de estas misiones catalanas decayó a finales del siglo XVIII, aunque todavía encontramos en 1816 una expedición compuesta por quince capuchinos dispuestos a relanzar las misiones. También aparece la figura fray Pedro de Lliçà de Munt que… Leer más ›
Catalanes en el Retiro: «El ejército» de Josep Montserrat.
Josep Montserrat i Portella (Barcelona 1860-1923) fou un escultor català. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Llotja, deixeble de Josep Reynés. El 1879 va opositar a la Pensió Fortuny de l’Ajuntament de Barcelona i va guanyar una… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (3)
Entre los fervorosos misioneros catalanes debemos destacar especialmente dos: Fray Benito de la Garriga y Fray Mariano de Mataró. En el año 1772 remontaron el Orinoco y cruzaron la Gran Sabana, pisando territorios que nunca antes habían visto ojos… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (2)
Las dificultades fueron tales que hasta 1722 los capuchinos no consiguen una evangelización sistemática y fructífera. Ello fue posible gracias a varios frailes como Tomás de Santa Eugenia, Dionís de Barcelona o fray Brú de Barcelona, entre otros. Estos intrépidos… Leer más ›
Misiones de capuchinos catalanes en el Orinoco (1)
En 1646, el Papa Inocencio X autorizaba a los franciscanos españoles la fundación de misiones en América. En principio acudieron frailes andaluces. Pero la labor era tan ingente que pronto reclamaron la ayuda de frailes navarros y de la… Leer más ›
Catalanes en el Retiro: el conjunto escultórico dedicado a Alfonso XII de Josep Grases.
José Grases Riera (Barcelona, 25 de abril de 1850 – Madrid, 12 de febrero de 1919). Se formó en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (1871-1874) y en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona (1874-1877), donde obtuvo el… Leer más ›
Narcís Xifra Masmitjà, el portador de l’electricitat a Espanya
Narcís Xifra Masmitjà va néixer al carrer de la Barca de Girona l’any 1848 i va cursar la carrera d’enginyer industrial a l’escola de Barcelona, on va obtenir el títol l’any 1875. Va trobar la primera feina a… Leer más ›