Archivos de autor
-
El alma catalana en la revista «Alma española»
Eran otros tiempos. Joan Maragall podía escribir sobre el alma catalana en la revista «Alma española». Transcribimos su artículo Alma catalana de Juan Maragall en la revista Alma Española, Madrid, 24 de enero de 1904 Año II, número 12, página 6. El… Leer más ›
-
Recordando al «Negro de Bañolas» … qué nostalgia.
Reproducimos un escrito que apareció cuando aún se discutía sobre el famoso (ya pronto nadie lo conocerá) «Negro de Bañolas». Era un clásico de las excursiones y hacía las delicias de los niños … hasta que llegó la ´dictadura de… Leer más ›
-
Terror entre los nacionalistas: el paraíso andorrano se desmorona
200 millones de euros se han movido de los cinco bancos andorranos durante la semana que estalló el escándalo de la Banca Privada de Andorra (BPA), según los cálculos del regulador del sector en el Principado, el Instituto Nacional Andorrano… Leer más ›
-
Prudenci Ribó i Bros: de catalanista a franquista, batlle de Castellterlçol
Prudenci Ribó i Bros va ser fondista. El seu avi, Prudenci Bros, va fundar l’Hotel Prudenci, que el seu pare, Albert Ribó*, va convertir en un dels atractius turístics de la vila. Militant de la Lliga Regionalista de jove i… Leer más ›
-
La vieja guardia del pujolismo vuelve a sentarse en el banquillo: Prenafeta y Alavedra.
El juez Pablo Ruz ha dictado este miércoles el auto de apertura de juicio oral contra once presuntos miembros de la trama de corrupción urbanística que actuó en los ayuntamientos deBadalona, Santa Coloma de Gramenet y Sant Andreu de Llavaneres… Leer más ›
-
Barcelona és objectiu prioritari dels islamistes
«No hem de fer alarmisme, però hem de ser realistes. A làrea metropolitana de Barcelona els últims deu anys hi ha hagut força detencions i s’han desarticulat alguns comandos. És més perillosa Barcelona que d’altres ciutats de l’estat», ha assegurat… Leer más ›
-
La crema catalana es diu en realitat Crema de Sant Josep
L’origen de la tradició de prendre Crema per Sant Josep es deu a que històricament en aquestes dates a les cases de pagès hi havia excedent d’ous, perquè les gallines en ponien més. D’altra banda, se suma al costum de… Leer más ›
-
Sant Josep: dia Gran a Catalunya
Goigs a Sant Josep Puig vos sou Sant sens igual, Y de Deu lo mes amát, Siaunos, Joseph, advocat, En esta vida mortal. … Anna y Joaquim volguéren Fos llur Filla vostra Esposa, La mes santa y mes hermosa Que… Leer más ›
-
Conferència a Girona
El professor Barraycoa, membre de la Junta de Somatemps, va impartir una conferencia a Girona sobre la persecusió a la reraguarda de Catalunya durant el periode 1936-39. Analitzant les causes i raons de més de 8.000 assassinats que es varen… Leer más ›
-
El corralito de Banco Madrid, deja a los Pujol sin acceder a 1,3 millones de euros.
La imposibilidad de retirar fondos de la filial española de la Banca Privada de Andorra (BPA), Banco Madrid, afecta sólo a 21 de los 74 productos que ofrecía, aquellos que tienen como depositaria a esta entidad que será liquidada por… Leer más ›
-
Al 2014 haviem de ser independents … doncs no.
Independència 2014. El full de ruta d’Esquerra Independentista Diversos autors Editorial Dux Primera edició de 2007 232 pàgines “L’apagada elèctrica i el caos ferroviari han fet despertar Catalunya en una incruenta foscor indissimulable. Ens hem adonat a cop d’avaria, a… Leer más ›
-
La hipocresía de la casta catalanista: la web de ‘Transparencia’ se adjudica a una sobrina de Mas.
El 29 de julio de 2013, el Gobierno catalán anunciaba a bombo y platillo la puesta en marcha de la web de Transparencia. Una unión temporal de empresas (UTE) formada por la multinacional HP y por VASS, que en Cataluña… Leer más ›
-
La vieja Fonda España en Barcelona
El Hotel España se encuentra situado en la calle San Pablo de Barcelona. Dos hermanos Joan y Pau Riba, fundaron la «Fonda España» hacia el año 1850, y por la buena acogida que tuvo el negocio decidieron ampliarlo para convertirlo en el… Leer más ›
-
Com es deien els habitants dels Comtats de la Marca el 812?
L´any 812, Carlemany llença un precepte des d´Aquisgran. Estava dirigit als Comtes de Barcelona, Girona, Carcassona, Rosselló, Empúries, Narbona i Arle. S´hi notifiquen les queixes de 42 hispans (isti ispani) davan les opressions dels comtes. Al 812 no exitien catalans als… Leer más ›
-
A Puigcerdà, els cavalls encara són hispans
Cada any, a Puigcerdà, es celebra la Fira del cavall Hispà-Bretó que agrupa a 1.100 caps de bestiar i més de 25.000 visitants i és pot considerar una de les fires més importants dels Pirineus. Consta d’un espai firal… Leer más ›
-
L´evolució de la familia Avilès: de defensors de «feixistes» a socialistes.
Gabriel Avilès i Cucurella. (Barcelona 1900- 1959). Advocat. Fou un reconegut advocat dretà i defensor dels “feixistes” detinguts per la República. Va escriure “Tribunales Rojos. Vistos por un abogado defensor” (llibre sobre les seves terribles experiències viscudes durant la República,… Leer más ›
-
Com van ser rebudes les tropes espanyoles a la Barcelona de 1652
4 d´octubre de 1652, Don Joan d´Austria envia emisaris per pactar la rendició de Barcelona. En aquell moment, Catalunya havia estat entregada als francesos, per culpa de Pau Claris. Tota Catalunya va patir ser el teatre d´operacions de la guerra… Leer más ›
-
Los trabajadores de Panrico señalan a Felip Puig y CCOO
Panrico «hace lo que le da la gana». Una docena de trabajadores y extrabajadores de la empresa de pastelería industrial de Santa Perpetua han comparecido este miércoles en el Parlament para informar que la dirección de Panrico «se… Leer más ›
-
Una placa que conmemora a la Radio Nacional de España en Barcelona
En la barcelonesa y paradigmática calle Petritxol, podemos encontrar una curiosa placa dedicada a Radio Nacional de España. El viernes seis de junio de 1969 se celebraron los veinte años de Radio Nacional de España en Barcelona. Fue un acontecimiento… Leer más ›
-
Francesc Gorina i Graells: d´anarquista a batlle franquista de Parets del Vallès
Francesc Gorina i Graells, amb 12 anys va marxar de casa i va anar a treballar a peu a Sabadell, on va viure alguns anys i s’afilià a la CNT. En els primers mesos de la Guerra Civil, la presentació… Leer más ›
-
Quan la República assassinava a catalans: Afusellaments al Prat del Triai
A Olot i els pobles de la comarca hi havia una Fossa comuna amb tots els cossos dels assassinats al Prat del Triai (1936) i a d’altres indrets, així com combatents de L´Exèrcit nacional. Un monument ho commemora. 36 assassinats; tenim dades de 30 d´ells:… Leer más ›
-
La «rauxa» de la veritable Catalunya endins: els catalans hispans
A principios del siglo XX, cuando nacía el catalanismo, todavía quedaba una sociedad tradicional de catalanes hispanos, capaces de defender la unidad de España a machamartillo. Y, lo más evidente, es que nadie podría duda de su catalanidad. En… Leer más ›
-
Santa Madrona, la patrona oblidadíssima i els espiadimonis
Diuen que fa molt i molt de temps al segle III dC, en l’època en què l’emperador Dioclecià perseguia els cristians arreu, va néixer a Barcelona una noia anomenada Madrona, que de ben jove va anar a viure a Salònica… Leer más ›
-
Més brutícia: Els alcaldes de Tarragona i Cornellà, entre els nous imputats pels sobresous a la FMC
Una vintena de regidors i alcaldes han estat imputats per la jutgessa que investiga el cobrament de sobresous per part de membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), una derivada del cas Mercuri. Entre els nous… Leer más ›
-
Catalans hispans: Felip Bertran i Güell.
Felip Bertran i Güell, fill de Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López, fou president d’Asland i escriví en plena Guerra civil dues obres que reflectien perfectament la seva posició como català: «Preparación y desarrollo del… Leer más ›
-
Quan el catalanisme de Sant Sadurní es va fer franquista: història d´una cinta espanyola
El desenllaç de la Guerra Civil espanyola va provocar que una gran nombre de militants i simpatitzants catalanistes de la Lliga Regionalista abracessin la causa franquista i s’hi comprometessin públicament. Aquest fenomen també va esdevenir a Sant Sadurní d’Anoia… Leer más ›
-
La participació dels sometents d’Igualada a la batalla del Bruch
Pel que fa a la participació dels sometents d’Igualada al Bruch, cal assenyalar la partida d’igualadins que, sota el comandament dels germans Llimona, va partir el dia 5 de juny i una altra que sortí el dia 6 amb la… Leer más ›
-
Sense escrúpols: L’alcaldessa convergent de Sant Sadurní s’apropia de Càritas
L’alcaldessa convergent de Sant Sadurní d’Anoia, Maria Rosell, ha provocat la indignació de Càritas Diocesana de Sant Feliu en utilitzar el nom d’aquesta entitat en la seva campanya preelectoral. CiU ha repartit per la vila uns pamflets de propaganda… Leer más ›
-
Sense vergonya: CiU manté el diputat imputat Crespo en una situació insostenible
La denúncia del Tresor dels Estats Units contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) per la suposada participació activa d’aquesta entitat en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals esquitxa dues figures de la vida pública catalana i qüestiona la… Leer más ›
-
La desmemoria de Codorniu: las izquierdas casi liquidan la empresa en 1931
En iniciar-se la dècada dels trenta, Codorníu, S.A. era de lluny l’empresa més important del municipi de Sant Sadurní. El seu propietari, Manuel Raventós Doménech (1866 – 1930), havia constituït el 1926 la societat anònima amb un capital de cinc… Leer más ›
-
Principio de autodeterminación, menos para los negros (el esclavismo y la burguesía catalana)
Está documentada la participación de embarcaciones catalanas en el tráfico negrero desde 1789 hasta mediados del siglo XIX. El comercio de esclavos pasó por un periodo legal (1789-1820) y otro ilegal (1821-1845). La causa más importante del comercio de esclavos… Leer más ›
-
Les accions del Bruc: Catalunya canta a Espanya
El dia 5 de juny de 1808 havia plogut molt i la columna d’uns 3.800 homes comandada pel general Schwartz, que es dirigia cap a Lleida i Saragossa, es va detenir a Martorell. Això va donar temps als pobles del… Leer más ›
-
«Sardana carlina» Versus «Sardana republicana»: Contrapaso contra sardana larga
L’Empordà era un dels feus republicans federals més destacats no només de Catalunya sinó també de tot l’Estat. De la ciutat de Figueres en sortiren grans polítics republicans, el pioner i més destacat, Abdó Terrades. Els figuerencs Narcís Monturiol,… Leer más ›
-
Lo que debería recordar el padre Abad de Montserrat
Exhumació de les despulles d’onze dels monjos assassinats per ser enterrades a la cripta de la basílica. «Aquell dia els residents, pressentint quelcom, l’havien dedicat especialment a la pregària. Vers les onze de la nit uns milicians armats que perseguien… Leer más ›
-
Leceístas contra Cruzados: revolución o tradición
El Teatro Principal de la Rambla es el más antiguo de Barcelona. La historia de este teatro se remonta hasta el 1597 cuando tuvieron lugar las primeras representaciones en la llamada Casa de Comedias, una sala cubierta que se… Leer más ›
-
Hay otra Cataluña: domingo 22 de marzo, procesión de San José hasta la Sagrada Familia.
-
El otro 6 de Octubre de 1934: un masón encabezó la reacción españolista contra Companys
Barcelona, 6 de octubre de 1934. A las 8 de la tarde, desde el balcón de la Generalitat, el president Lluís Companys proclama el Estado Catalán dentro de la República Federal Española. Escamots de Estat Català y militantes de… Leer más ›
-
Diferencias y parecido entre dos esculturas
Las diferencias y semblanzas serían las siguientes: 1) Ninguna tenía o tiene ningún símbolo específico ni del fascismo ni del comunismo. 2) La de la Victoria, que conmemoraba la Victoria de las fuerzas nacionales sobre las republicanas,… Leer más ›
-
Recolocando que es gerundio: el antiguo cap dels Mossos pasa a la cadena separatista Bonpreu
El 27 de mayo de 2014, el entonces director de los Mossos d’Esquadra, Manel Prat, anunciaba su dimisión «por motivos estrictamente personales», después de la polémica generada por la desastrosa gestión de la policía autonómica, que dio hasta siete versiones… Leer más ›
-
Fortí del Maurici en Balsareny (Bages)
Enfront del castell de Balsareny i situades al Serrat del Maurici trobem unes runes. Es tracta d’una construcció militar d’època carlina (1838) de planta pràcticament quadrada, amb tres torres de secció circular als vèrtexs, excepte pel cantó de llevant on… Leer más ›
somatemps.me 