D’esquerra a dreta, els historiadors Agustí Alcoberro, Vicent Baydal, Àngel Casals i José Enrique Ruiz-Domènec

Agustí Alcoberro, Vicent Baydal, Àngel Casals i J.E. Ruiz-Domènec denuncien les teories i mètodes d’investigació de les tesis sobre l’ocultació de «l’autèntica història de Catalunya» de l’Institut de Nova Història

En un dels gravats més reconeguts de la sèrie Caprichos, el pintor Francisco de Goya va immortalitzar un lema que ha fet fortuna: «El sueño de la razón produce monstruos«. Des que va publicar-se, l’any 1799, s’hi han donat diverses interpretacions.

El cas de l’Institut Nova Història (INH), capitanejat per Jordi Bilbeny, podria adherir-se a totes dues accepcions. Però el silenci i el desdeny que els historiadors li han dedicat fins ara ha provocat que el fenomen creixés i ara sigui, en paraules de José-Enrique Ruiz-Domènec, «una amenaça per al prestigi internacional de la historiografia catalana».

Perquè el que va començar com l’afirmació, d’altra banda gens innovadora i perfectament discutible, sobre els orígens catalans de Cristòfor Colom, s’ha convertit en una conxorxa mundial de falsificació d’arxius i censura en diversos països. El seu missatge conspiratiu, però, té una recepció fàcil i ha creat una legió de seguidors arreu de Catalunya, que omplen auditoris disposats a creure’s, acríticament, totes les «descobertes» que se’ls planteja.

Casals: «És el moment de dir prou i de desemmascarar unes pràctiques pseudohistòriques»

Àngel Casals parla clar: «És el moment de dir prou i de desemmascarar unes pràctiques pseudohistòriques que no s’allunyen gaire de les teories d’Erich von Däniken sobre la intervenció extraterrestre en la construcció de les piràmides egípcies, maies i les línies de Nazca». És per això que, el passat 18 de gener, Sàpiens va reunir quatre reconeguts historiadors, especialistes en l’edat mitjana i l’edat moderna, i amb molt de treball de camp a l’esquena, a l’Ateneu Barcelonès.

L’objectiu no era tant rebatre les tesis de l’INH, sinó «desemmascarar les seves pràctiques i deixar ben clar que el que fan els seus pretesos investigadors no és història», assevera Vicent Baydal, que de forma ben planera resumeix: «Com tota ciència, l’estudi de la història requereix un mètode, que crea un consens científic, i saltar-se’l és tant com afirmar que la Terra és plana». I, sobretot, insisteix Ruiz-Domènec: «Cal deixar ben clar que això no és catalanisme, no hi té res a veure».

Fuente: Sàpiens

Categorías:HISTÒRIA I RELATS, MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS