LA FRASE: “Auguro el naixement d’un independentisme constitucionalista” (Ramon espadaler, catalanista moderat)


Espadaler-afirma-dialogo-concertacion-salida_EDIIMA20150228_0322_4-640x300.jpg

Exconseller d’Interior i de Medi Ambient, Ramon Espadaler és secretari general d’Units per Avançar, formació hereva d’Unió. Des del gener del 2018 és diputat al Parlament en el grup del PSC, amb qui va concórrer a les eleccions del 21-D. És erràtica aquesta trayctòria? creiem que no. En absolut.

Aquesta és la nova moda, «el catalanisme moderat»: una mena de convergència de les restes de CiU i socialistes que s´en diuen constitucionalistes, tot i que són federalistas. Per això Espaler ara es diputad pel PSC.

A una entrevista al diari Ara, ens diu:

¿Entén que el PSOE no vulgui dependre de vots independentistes?

En una lògica espanyola ho entenc. Dit això, l’independentisme està en un procés de revisió profunda i s’ha de valorar. El pacte a la Diputació de Barcelona n’és una expressió, i també l’abstenció d’ERC a la investidura. Hi ha moviments de fons, tot i que els criminalitzen ells mateixos.

També ho fa el PSOE?

Criminalitzar no, però hauria de tenir amplitud de mires. I vaig més enllà: aquí hi havia un independentisme de naixement, un altre de sobrevingut, un altre de tàctic… Però jo auguro el naixement d’un independentisme constitucionalista, que mantindrà l’objectiu però aparcarà la unilateralitat, entendrà les regles del joc i transitarà per aquest camí. I serà capaç de fer política, aportar estabilitat a Espanya, incrementar l’autogovern a Catalunya…

¿Han fet prou, els socialistes, per resoldre el conflicte?

És evident que tothom podria haver fet més, però tampoc espero que hi hagi una proposta fins que no es resolgui el govern espanyol.

¿Què n’espera de la sentència del judici al Procés?

Que sigui el final de la no política.

Si és condemnatòria, ¿hi ha d’haver una resposta social i política?

És viure en una altra galàxia pensar que en una societat amb dos milions d’independentistes hi hagi una condemna i sigui com si no hagués passat res. L’expressió social i política, però, s’ha de poder canalitzar per vies democràtiques, i defujo molt propostes com la d’una vaga continuada perquè no resolen res.

Des de Waterloo es planteja, tal com va avançar l’ARA, fer un referèndum o eleccions plebiscitàries l’1-O del 2020. Què en pensa?

Quan hi hagi propostes en ferm ja opinarem. A mi m’ha semblat veure els últims dies que hi ha un cert retorn per part del Govern a allò que se’n deia el mentrestant. I jo demano, en la línia del que va expressar el grup PSC-Units, parlar seriosament dels pressupostos. Si es baixa a la realitat hi ha punts de trobada.

PD: Els recorda les declaracions recents del president de SCC?



Categorías:POLÍTICA

6 respuestas

  1. Parlei de democracia pero sabem que a Espanya hi ha una autocracia

    Me gusta

  2. Para que decir nada más, que lo desvariado que está este señor! Dentro de la CE no cabe independencia de ninguna parte de España. Posa’t a treballar i amb exemple algún dia les coses poden canviar per a tothom a millor!

    Me gusta

  3. Avatar de Desconocido

    Bueno…….Lo que dice este señor, es que es bueno poner al zorro al cuidado de las gallinas 🦊🐓🐓🐓

    Me gusta

  4. ¿’Independentismo constitucionalista»?

    No, no están confundiendo las churras con las merinas, ni logrando la cuadratura del círculo.

    No existe el independentismo constitucionalista, porque la independencia va en contra de la Constitución.

    La manipulación del nombre tiene un fin:
    Manipularnos a nosotros y hacernos creer lo que quieren que creamos.

    Es la típica manipulación a que nos tienen acostumbrados los ingenieros sociales del proces pujoles, como presentar el falso referéndum de secesión sin control democrático como una opción democrática.

    Los lobos se han puesto una piel de cordero a ver si picamos….

    Y lo haremos: es cuestión de tiempo, del lavado de cerebro y de la orden final del Gran Oriente de Francia.

    A esta estafa es a lo que llamamos democracia.

    Me gusta

  5. Esta es la vieja táctica Pujol de:

    «hoy paciencia y mañana independencia «.

    De esta manera se aseguran no desaparecer entre la vorágine independentista que ellos mismos han creado, fomentado y radicalizado; además de convertirse en el locutor «privilegiado» de Madrid en virtud de su misma «moderación» (lo que antes en «Madrid» decían con alivio y previsión «seny») y… ¡Quién sabe!…

    …hasta les vuelven a nombrar «españoles del año».

    Cosas más raras se han visto.

    Y, cosa extraordinaria, tienen de reserva a esos chicos tan majos: el Hereu de los coches y el Hereu de la política que necesitan estar ocupados y demostrar que de buena raza Pujolera vienen los galgos.

    ¡Menuda farsa de democracia!

    Los de la Venezuela del Mediterráneo van a acabar convirtiendo en suizos a la Venezuela del Caribe.

    Afortunadamente siempre tienen un zapatero traidor en la Moncloa.

    Me gusta

  6. «quina quadrilla de marfaeners, a veure quan es dediquen a treballar.»

    Me gusta

Replica a Javier Cancelar la respuesta

DESPERTA

Red sociocultural