“Unes vambes grogues” per Albert Soler


vic225.jpg

Font: Diari de Girona

M’he comprat unes vambes grogues. L’anunci pot semblar intranscendent, però a la Catalunya llacista un detall aparentment sense importància com aquest marca la frontera entre optar o no a càrrec públic. Un observa com es van repartint càrrecs a tort i a dret, sense pescar-ne ni un, i ha de prendre decisions. Els llaços proliferen molt, la competència és alta. La roba interior costa de veure, requereix mostrar-la a qui té potestat d’atorgar el càrrec, i no és cosa d’entrar al despatx d’un conseller i abaixar-me els pantalons. Una camisa groga no la puc utilitzar cada dia, i menys a l’estiu. La solució eren les vambes. No eren cap ganga, 85 euros, però serà una inversió si al final assoleixo l’objectiu pel qual van ser adquirides, què dic adquirides, potser creades.

Ha sigut recuperar l’autonomia de tota la vida i començar a repartir càrrecs com si no hi hagués demà, atenent només al color groc. El crit «Burro l’últim» ha substituït el de «Tenim pressa». A la Catalunya llacista, els currículums no importen. Fa poc, Fabian Mohedano va ser contractat per a no sé quin consell, és igual, el que importa és el sou i treballar poc. Al currículum posava que és «treballòleg». No riguin, que això marca un abans i un després. Vol dir que al currículum un ja pot incloure bromes, collonades i insults a la intel·ligència, mentre tingui l’ànima groga. Ara bé, com que aquesta no es veu, millor dur també un llacet, una gorra, una corbata o unes arracades d’aquest color. O unes vambes.

Els llaços proliferen molt, la competència és alta. La roba interior costa de veure, requereix mostrar-la a qui té potestat d’atorgar el càrrec, i no és cosa d’entrar al despatx d’un conseller i abaixar-me els pantalons

Si jo fos dona –ningú no ha desmentit aquell càrrec d’ERC–, en faria prou de tenir bones mamelles per ser col·locada, potser no caldria ni que me les pintés de groc. No seré jo qui protesti per certa discriminació positiva. En lloc de lamentar la falta de mamelles vaig aconseguir vambes grogues, que tampoc no en tenia però es poden adquirir sense passar pel quiròfan.

La república pinta bé. En altres llocs, per posar-li despatx a algú, se’n valoren les capacitats, cosa que és discriminatòria perquè de capacitats, com de mamelles, no tothom en té. Aquí, col·locant a dit presidents com Puigdemonti Torra, es va enviar el senyal que d’ara endavant el més limitat pot accedir on es proposi. A Catalunya, tothom aspira a un càrrec. La república era això. Això, i unes vambes grogues.

 

 

4 comments

  1. Son muchas palabras a traducir pero ese señor no es independista por sus botas. También me parece a mí José Borrell, un tipo muy raro, gafe y cenizo, vale para seguir Largo Caballero como a Besteiro que quiso parar a aquellas turbas que asesinaron rápido y después se adaptaron al franquismo.Yo prefiero imaginarme a La Madre Teresa e intentando intuir que es parecido,cuidar leprosos y oír mia y comulgando, que dijo ella y que yo no comprendo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s