junqueras-puigdemont-k0jB--620x349@abc.jpg

 

Aquest article ha estat enviat a e-notícies per un exconseller de la Generalitat

D’ençà de l’atac de sinceritat que va acabar costant-li el càrrec al Conseller Baiget, sabem que els membres del Govern i alguns alts càrrecs de l’Administració catalana pateixen pels seus patrimonis particulars. Un patiment que, pel que sembla, es porta en silenci i que es fonamenta en els reiterats advertiments que tant el Govern central, com la Fiscalia o el Tribunal de Cuentas, fan a cada pas de l’anunciat Referèndum del proper 1-O.

La por és legítima, s’han afanyat a dir públicament diferents membres del Govern i del PDCAT, sense adonar-se de la profunda contradicció en la que queien fent aquesta afirmació. Si els Consellers i, per extensió, els alts càrrecs concernits confiessin de veritat en la llei anomenada de transitorietat jurídica que el sobiranisme impulsa des des del Parlament (o des del Teatre Nacional), no haurien de témer pels seus patrimonis. Costa de creure que el legislador, a l’hora de provenir seguretat jurídica, s’hagi oblidat dels honorables membres del Govern, no ? Així les coses, neix una pregunta inquietant: quina mena de seguretat jurídica aporta la llei anomenada de Transitorietat al Procés, quan els mateixos membres del Govern no es consideren prou emparats? O, pitjor encara: a la vista de l’escaqueig de mig Consell Executiu en tot el que fa referència als preparatius de l’1-O, com pretén el Govern que els funcionaris es creguin que aquesta llei els empara i protegeix?

Quan els membres del Consell Executiu expressen les seves pors, conscientment o no, estan assenyalant amb total nitidesa que la legalitat que proveeix veritable seguretat jurídica és la que s’emmarca dins l’ordenament jurídic Constitucional al ser aquesta l’única legalitat possible.

A aquestes alçades del Procés, tot apunta a que estem davant d’una monumental presa de pèl i d’un irresponsable exercici d’improvisació. En el capítol de les contradiccions, per bé que en un àmbit ben diferent, aquests dies hem assistit a la celebració d’una fructífera Junta de Seguretat de Catalunya per la qual cal felicitar-ne al Govern. Estaria bé, però, que algú ens expliqués perquè el nostre Govern, que diu voler marxar d’Espanya, vincula més estretament la nostra Policia als organismes estatals. A vegades, els misteris del Procés són inescrutables.