Cuando pintábamos algo en Madrid, de Josep López de Lerma, debutó esta semana entre los libros más vendidos de Cataluña. Lo hizo irrumpiendo en la quinta posición de la clasificación de no-ficción, informa La Vanguardia en su ranking semanal. El periódico de Grupo Godó actualiza su lista con información que recibe de las principales librerías catalanas.
Es una crítica serena pero demoledora de la autodestrucción del catalanismo moderado y de la deriva a ninguna parte.
Aquí: [DESCARGA LAS PRIMERAS PÁGINAS]
Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS, POLÍTICA
somatemps.me 
Sàvies paraules les exposades ahir al vespre per Josep López de Lerma a la seva ciutat natal. Sempre amb aquest caràcter tan afable, pròxim i modest que el caracteritza. Va relatar en un llenguatge molt proper i col·loquial, les seves experiències del passat.
Des de la dura transició, fins el moment de la seva decisió de posar fi a la seva etapa política. Destaca, del seu llibre,que no és un text nostàlgic. Doncs fa clares referències al present i futur, per a qui ho vulgui entendre. Amb la serenitat i tranquil·litat d’un polític de llarg recorregut, reclama un gir cap a la serenitat,el diàleg i l’empatia entre governants dels diferents Partits. Els quals, sí destaquen,és per parlar i no escoltar, per tirar pel dret, per la crítica i desqualificació, dels qui defensen legítimament una altra opció política. I… dels polítics improvisats que s’atribueixen el do, de la veritat absoluta.
Moltes gràcies per aquesta estona tan agradable, plena de coneixements que resten per sempre a l’Història del nostre País, i dels quals has près part molt activa. Actualment tenim una greu manca de reconeixement de la feina ben feta. De quan Catalunya decidia a Madrid.
La nova idea de trencament amb l’Estat, ens ha portat al col·lapse i a l’immobilisme, amb el perill que si continuem per aquest incert camí, correm el risc a caure a l’abisme.
Un fort reconeixement d’un admirador.
Me gustaMe gusta
Con estos relatos algunos de «alcoba» y Otros de intriga política nos descubre la cruda lucha partidista de los partidos por imponerse a los del resto pero también nos pone en aviso del intelecto de aquellas personas con respecto a hoy
Me gustaMe gusta
Sàvies paraules les exposades ahir al vespre per Josep López de Lerma a la seva ciutat natal. Sempre amb aquest caràcter tan afable, pròxim i modest que el caracteritza. Va relatar en un llenguatge molt proper i col·loquial, les seves experiències del passat. Des de la dura transició, fins el moment de la seva decisió de posar fi a la seva etapa política, per discrepàncies internes de la direcció del partit que representava. Destaca que no és un text nostàlgic, doncs fa clares referències al present i futur, per a qui ho vulgui entendre. Amb la serenitat i tranquil·litat d’un polític de llarg recorregut, reclama un gir cap a la serenitat, al diàleg i l’empatia entre governants dels diferents Partits Polítics. Els quals, si destaquen, és per parlar i no escoltar, apostar per tirar pel dret, per la crítica i desqualificació del qui defensa legítimament una altra opció política. I… dels polítics improvisats que s’atribueixen do, de la veritat absoluta.
Moltes gràcies per aquesta estona tan agradable, plena de coneixements que resten per sempre a l’Història del nostre País, i dels quals has pres part molt activa. Actualment tenim una greu manca de reconeixement de la feina ben feta, de quan Catalunya decidia a Madrid. La nova idea de trencament amb l’Estat, ens ha portat al col·lapse i a l’immobilisme, amb el perill que si continuem per aquest incert camí, correm el perill a caure a l’abisme.
Un fort reconeixement d’un admirador.
Me gustaMe gusta
Pues de este suicidio no parecen enterarse los votantes catalanes, claro, de esto no se habla en los medios subvencionados, ya lo denunció Cárdenas muy acertadamente
Me gustaMe gusta
A buenas horas mangas verdes.
Se ve que el suicidio significa eso: «suicidio»; no kermesse.
Me gustaMe gusta