Bisbes catalans

Enguany els nostres bisbes ja han fet pública la seva nota davant les eleccions al Parlament del proper 27 de setembre que s’escauran a la festa de Sant Vicenç de Paül (http://www.tarraconense.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=22648).

            Hem d’agrair l’esforç i la cura dels nostres Pastors per il·luminar amb la llum de l’Evangeli el present escenari polític, per tal de que els cristians catalans discernim les opcions polítiques que se’ns presenten en aquestes properes eleccions. A més, alguns dels nostres bisbes també han publicat en els darrers dies en les cartes dominicals les seves respectives glosses sobre la necessitat de votar el 27 de setembre.

            Em faig càrrec de les diferents sensibilitats i visions que cadascun dels bisbes de les diòcesis catalanes poden tenir legítimament i que no deu ser fàcil consensuar una posició comuna. En els darrers segles Catalunya ha vist tota mena de prelats, catalans o forans: austriacistes, filipistes, regalistes, jansenistes, liberals, ultra-montans, mestissos, carlins, catalanistes, franquistes, demòcrates, constitucionalistes o nacionalistes. En tot cas, amb independència de les seves conviccions o preferències polítiques, la gran majoria d’ells han estat uns pastors zelosíssims del bé espiritual –alguns fins a vessar la sang per Crist- i compromesos amb el bé comú temporal de la porció del poble cristià que els havia estat encomanat.

            Doncs bé, pel que fa al superior exercici dels tres munera dels nostres bisbes (l’ofici profètic, sacerdotal i pastoral), vull posar de relleu, constructivament i com una aportació personal al debat, algunes qüestions que, al meu parer, queden força diluïdes en la nota de la conferència episcopal de la nostra província tarraconense:

• Són realment legítimes totes les opcions polítiques que se’ns presenten el 27-S?
• Quins criteris més concrets ens aporten els nostres bisbes per fer un discerniment de la legitimitat d’aquestes opcions, a banda de la pretesa indiferència sobre el futur polític de Catalunya?
• Si el Sant Pare Benet XVI, a l’exhortació post-sinodal Sacramentum caritatis, esmentava els “principis no negociables” que havien de defensar els polítics catòlics, hi ha alguna opció política a les properes eleccions que els proposi com a part integrant o inspiradora del seu programa?

“83. És important notar el que els Pares sinodals l’han denominat coherència eucarística, a la qual està cridada objectivament la nostra vida. En efecte, el culte agradable a Déu mai no és un acte merament privat, sense conseqüències en les nostres relacions socials: al contrari, exigeix el testimoni públic de la pròpia fe. Òbviament, això val per a tots els batejats, però té una importància particular per als qui, per la posició social o política que ocupen, han de prendre decisions sobre valors fonamentals, com el respecte i la defensa de la vida humana, des de la seva concepció fins al seu final natural, la família fundada en el matrimoni entre home i dona, la llibertat d’educació dels fills i la promoció del bé comú en totes les seves formes. Aquests valors no són negociables. Així doncs, els polítics i els legisladors catòlics, conscients de la seva greu responsabilitat social, han de sentir-se particularment interpel·lats per la seva consciència, rectament formada, per presentar i recolzar lleis inspirades en els valors fonamentats en la naturalesa humana. Això té a més una relació objectiva amb l’Eucaristia (cf. 1 Co 11,27-29). Els Bisbes han de cridar constantment l’atenció sobre aquests valors. Això és part de la seva responsabilitat envers el ramat que els ha estat confiat”.

• Val la pena recordar que aquests “principis” no són quelcom confessional, sinó valors objectius, que una raó pràctica no desvirtuada pot reconèixer sense la fe, i per tan assumibles per les persones de bona voluntat, professin una creença religiosa o no. Quina garantia tenim que a partir del 27 de setembre aquests principis siguin més respectats a Catalunya?
• Certament, ens correspon als laics el vetllar pels afers temporals, tot donant testimoni de les exigències del nostre baptisme i de la salvació que ens ha aconseguit Nostre Senyor. Ningú ho farà per nosaltres. ¿No és tanmateix preocupant que en la nostra societat post-cristiana, en un marc social plural, els laics no hem estat fins ara capaços d’articular una o més representacions polítiques políticament rellevants i que es guiïn per un ideal cristià de la política (explicitat per la doctrina social de l’Església), no rebaixant aquestes exigències? Quina és la presència efectiva dels catòlics, no merament nominal, en la vida política del nostre país? El poble cristià a Catalunya tan exànime es troba que es veu incapaç de reaccionar davant una concepció del món que contradiu la seva identitat cristiana?
• Efectivament, a tots ens queda el recurs de la pregària, però una pregària audaç que mogui muntanyes necessita la fe dels nostres avis, que sembla que entre tots hem perdut. Mare de Déu de Núria pregueu per nosaltres!

MB.

Categorías:Uncategorized