Durant la República va ser president de l’Acció catòlica i de la Lliga Regionalista. Va passar la guerra amagat. Arribada la pau va ser nomenat alcalde franquista a Arenys de Mar. Va organitzar l’ajuntament amb altres catalanistes i es va enfrontar al seu cosí que era falangista. Va ser Diputat provincial fins a l’any 1954. Després de la mort de Franco va simpatitzar amb Convergència, però no va militar a les seves files.

A més a més, fou un personatge il·lustre i una de les ments més lúcides en el camp de la recerca de la història jurídica de Catalunya. Com a responsable de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar va poder desenvolupar una tasca lloable d’investigació a la comarca i, sobretot, a la zona de l’antic vescomtat de Cabrera.

Autor prolífic, Pons i Guri va rescatar la història de les institucions de la Catalunya medieval. També va publicar molt en matèria de metodologia històrica i paleografia. L’historiador va ser durant anys un habitual en els cercles de debat sobre la realitat territorial de la comarca, de la qual negava l’existència. «El Maresme no existeix, és una realitat oficial», deia.

Aquest ex -alcalde franquista va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1987, la medalla d’honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra i la Medalla del President Francesc Macià (2005).

Va poder publicar en català durant el franquisme. Entre les obres publicades de Pons i Guri destaca Estudi dels pilots (1960), El llibre de la Universitat de la Vila de Blanes (1969), Senyors i pagesos (1978), Entre l’emfiteusi i el feudalisme (1984), Aspectes judicials de la Cort General a l’època medieval (1991), Diari d’uns anys de guerra, 1808-1814 (1993), Quan nasqué, s’emancipà i s’organitzà una vila (1999) i Viatge a l’infern d’en Pere Porter (1999). Ara bé la seva obra magna van ser els quatre volums de Recull d’Història Jurídica Catalana.

Categorías:CATALANS HISPANS, MITES NACIONALISTES / MITOLÓGICAS