Indrets: la Colònia Vidal de Puig-reig


avidal

La xemeneia de la Colònia Vidal

 

La visita que us proposem s’inicia el dissabte al matí a la Colònia Vidal de Puig-reig.

La Colònia Vidal és una de les 16 colònies que hi va haver al llarg de 20 km al riu Llobregat; com la resta, es va edificar en un terreny aspre i inservible que l’amo va aconseguir a un preu molt barat. De tipus tèxtil, va ser l’última que es va construir (1900) i la primera que va tancar (1984). Ara encara hi ha unes 20 persones (antics treballadors de la colònia) que viuen en algun dels 111 habitatges, tots de 70 m² (tant era si la família es componia de tres, cinc o nou membres), tres habitacions, menjador, cuina i una comuna que amb el temps es va convertir en lavabo.

La passejada comença amb un audiovisual que es projecta al teatre de Can Vidal i inclou la visita a algunes de les instal·lacions: la botiga, el safareig, un habitatge, les dutxes comunitàries, l’oficina de Caixa Manresa, l’escola -pareu atenció al mapa de Palestina que penja d’una de les parets-, la biblioteca, la nau dels telers, la màquina de vapor i, finalment, el cor de la colònia, la turbina, que encara produeix 700 kW l’hora. La colònia va ser adquirida fa un temps per la constructora nord-americana Hines amb la intenció de reformar els habitatges i vendre’ls, un projecte que ara mateix està aturat i que esperem que no acabi amb les visites guiades a aquesta peça del patrimoni industrial català.

Un cop acabada la visita, ja podeu fer cap a Viver i Serrateix, entre les comarques del Bages i el Berguedà que ressegueix les passes d’en Caracremada, l’últim maqui català. La ruta, de 25 km, es pot fer en dues hores i mitja sense parades.



Categorías:CULTURA

1 respuesta

  1. Hace poco visité Can Vidal y me sorprendió agradablemente. A pesar de las explicaciones ideologizadas y distorsionadoras de los guías, se puede considerar un ejemplo edificante de aplicación de la Rerum Novarum a la realidad de la época. La preocupación por la escolarización de los niños y de las niñas, la construcción de viviendas (bastante dignas, por cierto) suficientemente cerca de la fábrica pero también suficientemente lejos para una mejor calidad de vida, el recurso adicional para las familias de pequeños huertos particulares, la centralidad del templo y el servicio litúrgico garantizado, la obligatoriedad del descanso dominical, etc., son muchos elementos positivos propios de la acción católica empresarial. Pero lo que más me gustó fue la biblioteca: una gran sala donde podían estudiar no sólo los hijos del dueño sino el resto de escolares. En sus estantes las obras completas de Balmes, Donoso Cortés, Vázquez de Mella…

    Me gusta

Replica a MABS Cancelar la respuesta

DESPERTA

Red sociocultural