Tauromàquia catalana (VI): «Fer correr bous» a Olot


toros cataluña

Correbou al Firal d’Olot, l’any 1896.

Com en altres poblacions del país, a Olot la realització d’espectacles amb braus té uns quants segles d’història. Les notícies  relacionades amb esdeveniments festius excepcionals proporcionen informacions sobre la manera de divertir-se els olotins en el passat, i una de les primeres referències està relacionada, precisament, amb la capella –ara santuari– de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, concretament amb l’estrena del nou retaule que s’havia col·locat a l’altar major.

Una llegenda tardana explica que la marededéu va ser trobada per un bou del mas Caritat i per això la imatge va ser venerada, ja en el segle XV, amb l’advocació del Tura, per recordar que havia estat trobada per un «tura», nom que es donava antigament als toros o braus joves a la contrada. La imatge romànica venerada al santuari fa segles, doncs, té per símbol o distintiu la figura d’un bou ajagut, posat sota els peus de Maria.

L’estrena del retaule abans esmentat es produí pel setembre de 1636 i va fer-se coincidir amb el dia de la Nativitat de Maria, en què s’escau la festa de les marededeus trobades, i, per tant, la de la Mare de Déu del Tura. L’esdeveniment va motivar que es fessin unes festes extraordinàries, amb una densa programació d’actes religiosos i populars. Un dels espectacles públics va ser el correbou que tingué lloc a la plaça Major de la vila l’endemà de la festivitat mariana, a la tarda.

El document que narra aquelles festes diu  que, al matí, a la sortida de l’ofici que va dir-se a la capella del Tura, «va arribar un Brau molt valent per correrlo á costas del Capitá y en haver dinat tancaren tots los cantons, y corregueren lo dit Brau sens corda en la Plassa ahont era las dos companyas de musichs que sonaven, los dos Atambors de la Companya y lo Pifre y una trompeta que sonave un Nepolitá que era una cosa nunca vista y tots los soldats ab llurs penatxos vestits á las mil maravellas corrian lo Brau y lo varen matar en la Plassa los soldats y apres se ajuntaren tots los soldats y ab llurs atambors á modo de filera passaren per la Carniceria y alli va repartir lo dit brau entre tots lo soldats que era cosa graciosa de veurer». Com passava en altres poblacions, per fer córrer bous era necessari habilitar un espai  públic, que a Olot era la plaça Major; els nou carrers que donen a la qual degueren possiblement tancar-se, en aquella ocasió, amb carretes, feixines, mobles inservibles i fustes velles, tot situant-se els espectadors als terrats i en les obertures de les cases que  donen a la plaça.



Categorías:CULTURA / INDRETS (LUGARES)

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

DESPERTA

Red sociocultural

A %d blogueros les gusta esto: