El digital nació digital publica una molt interesant entrevista a Sami Naïr, un dels gurús de la Esquerra europea. En ella ens parla de la «qüestió catalana» i la seva visió des de Europa. Per la seva importancia recollim un extracte. (Naciódigital, 24/07/2014)

Sami Naïr:

«El procés és un conte per a rucs que no entenen res de política»

Quant a Catalunya, sosté que el clam independentista es redueix a una estratègia «per aconseguir més diners de l’Estat»

El politòleg, filòsof i sociòleg Sami Naïr (Tlemcen -Algèria-, 1946) és tot un referent per al progressisme continental. Assessor del govern de Lionel Jospin entre 1997 i 1999, i eurodiputat entre 1999 i 2004, acaba de publicar el llibre El desengaño europeo (Galaxia Gutenberg). (…) Quant al procés independentista català, assegura que «respecta» el catalanisme i que les reivindicacions que formula «són molt comprensibles», però defensa aferrissadament que l’únic que es busca és poder negociar un nou acord econòmic amb l’Estat espanyol des d’una posició de força. Nega també que es tracti d’un problema europeu -«A nosaltres no ens interessa la majoria catalana, el que ens interessa és la majoria espanyola»- i, mirant-s’ho des d’una òptica jurídica, sentencia: «Els catalans no canviaran la realitat europea.» (…)

– Entrant en l’Estat espanyol, vostè escriu al llibre que «la democràcia només funciona quan hi ha un poble unit i homogeni». A Catalunya, part de la ciutadania discrepa que aquí hi hagi un sol poble, sinó que creu que n’hi ha dos, i que ara un d’aquests dos vol marxar. Comparteix aquesta anàlisi?

– No puc entrar en aquest debat, perquè no conec bastant bé la situació. El problema d’Espanya no és d’avui, sinó del segle XVI, i ve de la formació mateixa de l’Estat nacional espanyol, de les batalles històriques entre els espanyols, de la manca de construcció d’una identitat nacional acceptada per tots, i probablement incrementada en les seves contradiccions a través de la història. La història espanyola dels segles XIX i XX no és una història d’unitat, sinó de guerra civil potencial. És un Estat que no es va constituir en Estat-nació en el sentit francès, o alemany, o holandès, o fins i tot italià o grec. Té les seves característiques i s’han de respectar. Tenint clar això, el problema de la democràcia és que implica un poble. Perquè implica una identitat comuna i una «afectio societatis». És a dir, cadascú considera a l’altre com a legítim. El problema amb les immigrants és que els nacionals no consideren els immigrants com a legítims ciutadans. Es necessiten anys i anys, tres generacions… Nosaltres considerem Manuel Valls com un ciutadà francès, però van fer falta dos segles d’integració, i un segle d’integració del espanyols, per arribar fins a ell. Aquí esteu dient que hi ha dos pobles. Un poble espanyol i un català, i que aquest poble català no és espanyol. I que necessita tenir tots els atributs dels pobles democràticament constituïts: una Constitució, un exèrcit, un segell, una bandera… Hi ha dos pobles? No puc dir si és veritat o no. El que veig és que hi ha un problema, i no hi ha fum sense foc, com es diu en francès. Hi ha alguna cosa, sí. I el que discutiu entre vosaltres és com se solucionarà aquesta cosa.

– Comenta que Europa no pot ser una unitat perquè no és homogènia. A Espanya podria passar-li el mateix?

– El que sí és segur és que fora d’Espanya, el problema no existeix. Fora d’Espanya, Catalunya és una regió d’Espanya.

– I per què s’han pronunciat Angela Merkel i Manuel Valls?

– Des de fa un any i mig, hi ha catalans que reclamen que Europa es pronunciï, i dient que es quedaran a Europa sortint d’Espanya, que es quedaran a l’euro… Si Espanya demà decideix que Catalunya pot sortir, això sí que ho podem discutir. Però necessiteu l’autorització de l’Estat espanyol, no del poble català. És diferent. Perquè Europa és una unió jurídicament de nacions, no de regions.

– Però si quatre milions de ciutadans europeus decideixen una cosa, això té legitimitat o no?

– Ara hi ha 796.000.000 ciutadans europeus. Què signifiquen quatre milions?

– I què significa Dinamarca?

– Dinamarca és un Estat-nació. I Catalunya, no. S’ha de pensar jurídicament.

– Però part del catalanisme sí que vol ser-ho.

– Pot ser. Però també hi ha els corsos, els de la Lliga Nord… Això no és un problema d’Europa, és un problema de les nacions. És un problema d’Espanya. És un problema entre espanyols, uns de catalans i uns de no-catalans. És un problema entre els espanyols, i heu de trobar una solució entre vosaltres. Els europeus mai no s’hi posaran. Com a eurodiputat vaig viure la reivindicació, que considero justa, de poder parlar català a Brussel·les. Però els eurodiputats tenien clar que no es posarien en problemes espanyols! Perquè si et poses en problemes espanyols…, per què no et poses en problemes italians, anglesos…?

– Perquè aquí hi ha una majoria del 80% del Parlament que reclama una consulta sobre la independència.

– Però no és la majoria espanyola! A nosaltres no ens interessa la majoria catalana, el que ens interessa és la majoria espanyola. 46 milions d’habitants! És aquí la majoria, no a Catalunya. Catalunya no és un país diferent d’Espanya, jurídicament parlant. I que consti que parlo des del punt de vista jurídic, per explicar la posició dels europeus, no pas la meva posició.

– Entenc que em parla de fets consumats.

– Parlo de dret, de la realitat. I que els catalans no canviaran la realitat europea. No és la bona via. N’hi ha d’altres, però aquesta, no.

– I si la via és, com suggereix Artur Mas, declarar la independència unilateralment?

– I què més? I després? Proclames la creació d’un exèrcit? Deixes de pagar els impostos a l’Estat-nació espanyol? Proclames l’existència de fronteres? Tot això és només per vendre el pastís als ciutadans que no entenen res de política. Tot això és únicament per negociar, per aconseguir més diners de l’Estat.

– Sí?

– Per descomptat! Tot això és una enorme manipulació! Enorme! Saben que jurídicament no poden fer-ho! No poden proclamar la independència! Els europeus diran: «Ah sí? Un nou Estat a Europa? D’on ha sortit?» Però què és tot això? Proclamar la independència i quedar-se a l’euro? On és el Banc Central Català? Amb qui parlaran? Estan enganyant a la gent. Només els rucs que no entenen res de política poden creure’s aquestes coses! És un conte de fades per a gent que no entén res a nivell polític! Faran una prova de força? Sang als carrers? Una guerra civil entre els que accepten la proclamació i els que no? Tot això és per negociar. Estan negociant. I el que estan negociant en realitat, i ho sé perquè llegeixo els diaris, i llegeixo entre línies, és una nova relació econòmica, per una banda, i per l’altra acabaran acceptant la posició del Partit Socialista, que consisteix en dir que reformaran la Constitució si guanyen i es crearà un Estat federal, perquè és l’única solució per a aquest país. És el que s’està tramitant ara. I podràs dir perfectament que l’Estat federal espanyol és una federació de nacions.

– Això no s’accepta des de la concepció castellana de l’Estat.

– Però el PSOE ho reclama. No s’accepta des de la dreta, però no des de tot el món castellà. Hi ha moltes regions interessades en fer-ho. És l’única manera de resoldre els problemes del País Basc, de Catalunya, d’Andalusia…. Perquè significaria una rediscussió total de tot. Una assemblea constituent per elaborar una nova Constitució, per fer que cadascú pugui funcionar com a nació dins la seva comunitat si així ho vol. Tenir més atributs, tal com ara tenen els bascos, i seguir pertanyent al mateix espai, el de la península ibèrica espanyola. Tota la resta és regateig per poder negociar. La política és així.

Categorías:BIBLIOTECA Y CITAS