Jaume Agelet i Garriga. (Lleida, 1888 – Madrid, 1980). Diplomàtic espanyol, advocat i poeta. El seu pare, Miquel Agelet i Besa, (Lleida 1845 – 1915) fou comte de Vinatesa, advocat i diputat a corts per Lleida i Solsona entre 1886 i 1901 pels liberals dinàstics. Es llicencià en dret a Madrid, i el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica, dins la qual exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, l’Haia i París. Agelet no publica el seu primer llibre de poemes, Domassos al sol (1924), fins a una edat molt avançada, trenta-sis anys, malgrat reconèixer que els seus primers versos són molt anteriors. Publicà, entre altres reculls: Domassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celístia (1949), Pluges a l’erm (1953), Font de lluna (1960), etc. Pòstumament, aparegué el llibre 100 poemes (1993). La seva poesia, que estableix les “secretes correspondències” pròpies del simbolisme francès, és d’una rica plasticitat. El 1935, el poeta i la seva esposa es traslladen a París, L’esclat de la guerra civil agafa el poeta a París. Immediatament després de l’inici del conflicte bèl·lic, el 30 d’agost de 1936, Jaume Agelet dimiteix del seu càrrec diplomàtic a causa de l’assassinat de l’alcalde de Lleida, Joan Rovira i Roure, afusellat per les esquerres aquell mateix agost i va recolzà el govern de Burgos.