Hoy se conmemora un nuevo aniversario de la toma de Barcelona en la Guerra de Sucesión por el trono de España el 11 de septiembre de 1714. En homenaje a los dos principales protagonistas de aquella jornada, Rafael Casanova y… Leer más ›
CATALANS HISPANS
Mor a 95 anys Josep Vinyet, autor de «Diari de guerra d’un requetè català»
L’escriptor Josep vinyet, autor del llibre Diari de guerra d’un requetè català (Garsineu Edicions, 2010), va morir ahir divendres a la tarda a l’edat de 95 anys. Després de lluitar a la guerra al bàndol nacional com a requetè, Vinyet es… Leer más ›
Catalans hispans: Jacint Arxer i Bussalleu
Jacint Arxer i Bussalleu (Arenys de Mar, 1877 – 1964). Cronista i mestre. Va escriure poesies i obres teatrals per a infants com per exemple “L’avi de la muntanya”. Fou corresponsal de la publicació científica dirigida pel Dr. Josep Comas… Leer más ›
Catalans hispans: Celso Gomis i Mestre, contructor de la xarxa de carreteres de Espanya
Celso Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català. Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d’Espanya d’aquella època, així com de les línies ferroviàries…. Leer más ›
Una obra patriótica del catalán Marquina: «En Flandes se ha puesto el sol
En Flandes se ha puesto el sol es una obra de teatro enverso del escritor catalán Eduardo Marquina, escrita en1910. Compuesta de cuatro actos, ha sido considerada la obra que marca el apogeo del teatro patriótico español. Marquina plantea la rivalidad… Leer más ›
La frase «El Barça és més que un club» va ser d’un catalanista-franquista
Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d’Empordà 1905- Barcelona 1991 ) Polític i advocat. Milità a la Lliga Catalana i recolzà l´aixecament militar i fou secretari particular de Francesc Cambó fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona,… Leer más ›
Una de almogávares
De ese centenario se ha hablado poco, pues nadie puede hacerse fotos a su costa. Hace setecientos años justos, además de salvar el imperio bizantino del avance turco, los almogávares arrasaron Grecia. Fue un episodio sólo comparable a la conquista… Leer más ›
Muere el actor José Sazatornil «Saza», un catalán amado en toda España
El actor José Sazatornil, ‘Saza’, ha fallecido en la madrugada de este jueves en Madrid, a los 89 años. Nacido en Barcelona en 1925, comenzó actuando en el teatro de aficionados, etapa en la que llegó a interpretar 280 comedias… Leer más ›
Monumento a los héroes de Tarragona
La idea de erigir este monumento a los defensores del asedio de 1811 la había promovido el ayuntamiento en diciembre de 1909 mediante un concurso restringido a tres escultores. En el verano de 1911 conmemoraron en Tarragona el centenario de la defensa de la… Leer más ›
Catalans hispans: La familia Aubà
Enric Aubà i Messeguer. (Gandesa 1882- Zaragoza 1943). Farmacèutic establert a Saragossa a principis de 1909. Va destacar com a preparador d’especialitats farmacèutiques que van ser àmpliament utilitzades a Saragossa i pobles propers, entre elles les marques nomenades: “Vitalógeno”, “Sabañolín”,… Leer más ›
Catalans hispans: Gil Armangue i Rius, un defensor de la españolidad de Gibraltar
Gil Armangue i Rius, (Barcelona 1926- Madrid 2001). Diplomàtic, escriptor e hispanista. Ambaixador espanyol, membre del “Equipo Castiella” de joves diplomàtics que movien els fils de la diplomàcia hispana durant el franquisme. Va escriure un dels llibres més radicalment hispanistes… Leer más ›
El fundador de Freixenet va ser assassinat durant el govern de Companys
Francesc Sala Ferrés va fundar el 1861 la Casa Sala, la primera marca exportadora de vins a Sant Sadurní d’Anoia. El seu fill, Joan Sala Tubella, va seguir amb el negoci i, després del casament de la seva filla Dolors… Leer más ›
Maurici Carrió i Serracanta: heroi del Bruch
Segons la tradició, en Maurici Carrió i Serracanta és un dels herois de la Guerra del Francès i també de Manresa. Hauria participat en la crema del paper segellat napoleònic i comandat una part dels sometents que participaren en la… Leer más ›
Com eren els catalans d´abans: testimoni de l´assassinat de Mn. Peypoch.
Vídeo del testimoni esgarrifós i emocionant sobre l´assassinat de jesuita Manuel Peypoch Sala, un català que va plorar a Manila quan els nordamericans van substituir la bandera espanyola, per la nordamericana. Va morí al 29 de juliol del 36 assassinat sota… Leer más ›
Las banderas de la Guerra de la Independencia (y 7) … pero seguirá …
Alfredo Opisso y Viñas (Alfred Opisso i Vinyas en catalán) (Tarragona, 1847 – Barcelona, 1924) fue un médico, botánico, periodista, escritor, crítico de arte, historiador y traductor español. Usó a veces el pseudónimo de Carlos Mendoza. Era… Leer más ›
La historia de los Voluntarios catalanes que liberaron Buenos Aires del ataque del Imperio Británico (y 2)
Continuamos con los documentos sobre los «Minyons» que defendieron Buenos Aires. * * * Lista de los Individuos del Batallon de Urbanos Voluntarios de Cataluña de mi cargo que se han ofrecido al servicio extraordinario de ir á socorrer á… Leer más ›
La historia de los Voluntarios catalanes que liberaron Buenos Aires del ataque del Imperio Británico (1)
Gran Bretaña, tras su victoria en Trafalgar, lanza su flota a conquistar “mercados” en las colonias de sus enemigos. En enero de 1806, ataca y conquista la colonia holandesa del África austral: el Cabo de Buena Esperanza. La perspectiva financiera… Leer más ›
Felipe Pedrell, padre del patriotismo musical español.
España, saturada de ópera italiana durante el siglo XIX, tardó en despertar al patriotismo musical más que otras naciones. Esto sucedería con Granados y Albéniz, y más tarde, ya en pleno siglo XX, con Falla. Sin embargo, ninguno de estos genios se… Leer más ›
L´artífex de las fonts de Montjuïc va haver de fugir de Barcelona el 1936 per evitar ser assassinat
Carles Buïgas i Sans. (Barcelona 1898- Cerdanyola del Vallès 1979). Arquitecte, enginyer i luminotècnic conegut per haver dissenyat la Font màgica de Montjuïc. L’any 1922, Buïgas va començar a fer els primers projectes de fonts i cascades lluminoses. L’any… Leer más ›
La Generalitat va permetre l´assassinat d´un membre de la Reial Acadèmia de la Història
Joan Baptista Altisent i Jové (Anglesola 1886- Lleida 1936). Doctor en teologia, sacerdot, historiador i periodista. Estudià al Seminari de Solsona i després al de Tarragona on es doctorà en Cànons i Sagrada Teologia. Ordenat sacerdot el 5 de… Leer más ›
De españolista a catalanista y de catalanista a franquista: Salvador Arquer i Esteva
Salvador Arquer i Esteva. (Cardedeu, 1884 – 1968). Propietari rural, polític de dretes i comerciant. Regidor de l’Ajuntament de Cardedeu en diverses ocasions des de 1918, en els anys vint fou membre de la junta local de la Unión Patriòtica… Leer más ›
De catalanista a franquista: Eugenia Arolas i Vergés
Eugeni Arolas i Vergés (Llers 1891- 1941). Empresari flequer, poeta i polític. Dirigent de la “Lliga Regionalista” des de 1913, director del diari “”. Amic de Salvador Dalí, fou detingut el 1923 per les seves postures catalanistes e hispàniques…. Leer más ›
Antonio Capmany y su ‘Centinela contra franceses’
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra… Leer más ›
Catalans assassinats durant la presidència de Companys: Joaquim Ausellé i Rigau
Joaquim Ausellé i Rigau. (La Cellera de Ter XIX- 1936). Poeta, professor del Colell, músic i sacerdot. Rector de la parròquia de la Cellera de Ter, era organista i compositor. Dinamitzador del “Centre Parroquial”. Fou detingut a l´inici de… Leer más ›
Unos cuantos catalanes con cargos de responsabilidad política durante el franquismo. Y hubo miles más.
“[Durante los primeros meses de la posguerra] dos civiles pasaron a desempeñar la Alcaldía y la presidencia de la Diputación, dos personajes de primera fila, don Miguel Mateu Pla y don Josep María Milá i Camps.” “No fue la época… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (y VII)
Josep María Vidal i Casas (Pineda de Mar 1918, jutge de pau i dretà, va fugir de Catalunya i fou voluntari al “Terç de Requetès Nostra Senyora de Montserrat”); Salvador Trullols i Buergo (Barcelona 1915-1993, industrial i polític de… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (VI)
Agustí Sandoval i Panasachs. (Tarragona 1905- Camp de Tarragona 1948, empresari d´esparteria, polític de dretes, pèrit industrial, procurador a les Corts espanyoles el 1940 i alcalde de Tarragona del 1940 al 1948, propietari de “Sandoval Import”. Fou director de la… Leer más ›
Don Miguel de Ribas, fundador de la ciudad de Odesa
Hace 215 años falleció en San Petersburgo el catalán y español don José Pascual Domingo de Ribas y Boyons, que llegó a ser almirante de la flota rusa en tiempo de Catalina II, y nada menos que fundador de la ciudad… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (V)
Famosa biografía de Carles María Rey-Stolle, escrita por su hermano jesuita con el pseudónimo de Adro Xavier Carles María Rey-Stolle i Pedrosa. (Barcelona, 1916 – Logroño, 1939, advocat, alféres aviador, pertanyent a la burguesia barcelonina, es va allistar volunatri… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (IV)
Pere Fusté i Salvatella (Vilanova i la Geltrú 1912, advocat, era membre de la FJCC i va fugir de Catalunya i com a voluntari s´incorporà a la “IV de Navarra”); Isidre Roca i Folch (Barcelona 1915-1998, voluntari als terços navarresos,… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (III)
Pere Barbeito i Zapata (Barcelona 1918-2006, Enginyer, oficial de l´exèrcit i president de la “Hermandad de Sargentos Provisionales”); Joan Torra-Balari i Llavallol (Barcelona 1912-1987, empresari, enginyer, químic, pèrit mercantil i gerent de la fàbrica de teixits “Torra-Balari S.A.”, fou oficial… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (II)
Joaquím Lichart i Ragull (Oficial de marina i president de l’ “Hermandad de Marineros Voluntarios de la Cruzada, de Barcelona); Lluis Costa i Camps (Barcelona 1915, membre del Requetè, va lluitar en els Terços aragonesos i fou regidor de Barcelona);… Leer más ›
Per què els llibres d’història no parlen d’aquests catalans? (I)
Joaquim Amat i Llopart. (Terrassa 1907). Industrial tèxtil. Vocal de l’Institut Industrial. Fou alcalde de Terrassa des de 1940 fins 1945. En temps de la República havia militat a “Renovación Española”; durant la Guerra fugí de Catalunya per evitar ser assassinat… Leer más ›
L´evolució de la familia Avilès: de defensors de «feixistes» a socialistes.
Gabriel Avilès i Cucurella. (Barcelona 1900- 1959). Advocat. Fou un reconegut advocat dretà i defensor dels “feixistes” detinguts per la República. Va escriure “Tribunales Rojos. Vistos por un abogado defensor” (llibre sobre les seves terribles experiències viscudes durant la República,… Leer más ›
Catalans hispans: Felip Bertran i Güell.
Felip Bertran i Güell, fill de Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López, fou president d’Asland i escriví en plena Guerra civil dues obres que reflectien perfectament la seva posició como català: «Preparación y desarrollo del… Leer más ›
Catalans hispans: Joan Alegret i Mora.
Joan Alegret i Mora. (Canet de Mar 1864- Barcelona 1936). Comerciant i polític. Membre i dirigent de la Lliga Regionalista i posteriorment d´Acció Ciutadana i de la CEDA. Fou nomenat alcalde de Canet de Mar durant el Bienni negre… Leer más ›
Dos edificios emblemáticos de Madrid, diseñados por un catalán
José Grases Riera (Barcelona, 25 de abril de 1850 –Madrid, 12 de febrero de 1919), se formó en la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (1871-1874) y en la Escuela Provincial de Arquitectura de Barcelona (1874-1877), donde obtuvo el título en… Leer más ›
Biblioteca: La «Nacionalització» de la Sardana.
LA NACIONALITZACIÓ DE LA SARDANA Pere Anguera, Ed. Dalmau. La modernització de la sardana s’inicià amb l’estrena de la llarga, sembla que el 1844, a Torroella de Montgrí i la publicació d’un primer manual el 1850. Als anys 1870 i 1880… Leer más ›
Josep Maria Albert i Arnau, organista i compositor gironí i de germà falangista
Josep Maria Albert i Arnau. (Cistella 1897- Figueres 1987). Sacerdot, músic i compositor. El seu pare fou el secretari del poble i creador del sindicat agrícola. Va estudiar al seminari de “El Colell”. Organista des de 1922 del Sagrat Cor… Leer más ›
Lluís Pericot Garcia, un gironí que va dirigir «La Historia de España»
Prehistoriador i arqueòleg, Lluís Pericot i Garcia va néixer a Girona, però no renunciava a les arrels andaluses de la seva mare, tal com ho demostra la seva frase: «No us negaré que un cert mestissatge té el seu… Leer más ›
somatemps.me 