Entrevista a Daniel Arasa: “El procés ens ha portat a la catàstrofe”


arasa

Una entrevista de Xavier Rius al veterà periodista Daniel Arasa

Daniel Arasa no ho sap però sempre m’ha recordat a Helen Thomas, la veterana que va cobrir les rodes de premsa de la Casa Blanca durant cinquanta anys. En efecte, quan jo vaig començar a cobrir les rodes de premsa de Govern, Jordi Pujol encara hi era. En Daniel era sempre el primer a fer la pregunta. I també sempre l’encertava.

 

– Com ho veu?

Malament, passi el que passi el 21 de desembre, guanyin uns o altres les eleccions, però pitjor si segueixen al capdavant els independentistes. Ens espera un sobreesforç d’anys per remuntar el país. Molts ni s’entreveuen el deteriorament produït. Només cal tenir en compte dos paràmetres: La fugida massiva d’empreses i altres conseqüències econòmiques com el boicot a productes catalans, i la profunda divisió operada en la societat.

– El veig pessimista

Hi ha empreses que estan notant ja l’efecte de la deslocalització, però el més greu serà en el futur. Han canviat la seu social més de 2.500 empreses. Sembla que canviar la seu social sigui poca cosa, però comporta serveis jurídics i reunions de la cúpula fora de Catalunya de les empreses trànsfugues. Segueix la marxa de la seu fiscal, i ja són més de 1.000. Per tant, l’impost de societats es paga allà, i, a més obliga a directius i part dels administratius a traslladar-se també de manera habitual a la nova seu. Fins l’encapçalament de la documentació i factures canvia tot. Marxa el cap i els càrrecs alts. A més, algú creu que les futures inversions d’aquestes empreses es faran a Catalunya?

– Com es noten aquestes coses?

La fugida de companyies es nota poc en un primer moment, però és un desastre. La majoria d’empreses grans han marxat, però moltes de les mitjanes i petites treballen per a elles. Aquestes possiblement no es deslocalitzen, però no poques tanquen o acomiaden part de la plantilla. En total, adéu a moltíssims milers de llocs de treball. Que ningú no s’enganyi, una gran part de les empreses que marxen ja no tornen. L’alentiment del turisme ho noten ja en els hotels, la venda de cotxes s’estanca, en algunes zones d’Espanya augmenta la gent que boicoteja productes catalans. El “procés” ens ha portat a la catàstrofe.

– Li preocupen les relacions personals de futur?

Molt. Fins i tot participo i promoc iniciatives per millorar la convivència. Hi ha tensió. No només la derivada de la lògica pluralitat d’opinions. Va molt més enllà. Tot el que ha generat el “procés” es basa no en el raonament sinó en l’emotivitat. Això distància molt més a les persones que discrepàncies de criteri per motius ideològics, i porta a l’enfrontament. A moltes famílies hi ha tensió, en d’altres s’ha decidit no parlar de l’assumpte per evitar xocs. El mateix entre amics. Es trigarà anys a recompondre tot això.

– Pot fer-me vostè un balanç de la República Catalana? No acabo de veure que sigui positiu.

A aquesta República catalana haurien de canviar-li el nom: “República de la lletera”. Perquè ha estat simplement una faula com la d’aquell famós conte. S’ha enganyat la gent de manera miserable. Anem als exemples, sense disquisicions: Qualsevol lector pot recordar o fins i tot recuperar vídeos de “No marxarà ni una empresa”, però sabien que Planeta, Banc Sabadell, Caixabank, … portaven anys avisant. Curiosament, una de les que de moment no ha marxat pensant que les coses anaven a canviar després de l’aplicació del 155 és Freixenet, tot i que Josep Lluís Bonet l’ha advertit moltes vegades. Si les coses no es redrecen és obvi que marxarà. No recorden que ens repetien que Europa ens acolliria amb els braços oberts perquè “som els millors” i “no poden perdre un territori i mercat com el català“. Ningú a Europa, ni al Parlament de Flandes vol saber res de Catalunya independent. Però això ho sabien ja Mas, Puigdemont, Junqueras … perquè a més del text dels tractats on es diu que la UE és unió d’Estats i és obvi que qui marxa queda fora, des de Barroso a Junker, passant pels mil portaveus comunitaris havien repetit que Catalunya quedava fora si marxava d’Espanya. Nou engany. I no repetia Junqueras que exercíem un dret d’autodeterminació d’acord amb la legislació internacional? No existeix tal legislació. La que es va fer era pels països colonials i oprimits. Per la forma en què viu la major part de gent a Catalunya, s’atreviria vostè a dir que a la Cerdanya, Barcelona, ??Reus, Lloret de Mar o Mollerussa la gent viu oprimida i sense recursos de subsistència? Les rendes de la majoria són de nivell molt alt.

– Són presos polítics?

Hi ha llibertats cíviques en aquest supòsit Estat opressor? Si resulta que fins i tot els polítics que estan a la presó -en la meva opinió injustament, però no són ‘presos polítics’ sinó ‘polítics presos’ perquè no hi són per opinions sinó per actes- segueixen escrivint articles als diaris defensant les seves postures i TV3 contínua actuant d’Agència d’Agit-Pro fins i tot amb l’aplicació de Article 155! És molt legítim ser independentista, però no mentir. A més, als que hem anat dient que era un error la forma en què s’estava portant tot això ens han tirat moltes floretes. La de botifler és la més suau.

– Passarà factura l’electorat?

Espero que l’acumulació de mentides evidents portarà el fet que certa gent reflexioni. No als hooligans, però si a alguns dels mateixos independentistes. Aquests els hi faran pagar. Els han ficat en un embolic, perdre dies i recursos, anar a més manifestacions embolicats en l’estelada, dir que tenien a les mans la independència i … resulta que ara reconeixen que tot era mentida. Ni tan sols hi havia base social, diuen els mateixos que han agitat les masses. Li vaticino que més d’un alcalde d’aquests que han anat amb la vara a Brussel·les haurà d’emigrar del seu poble perquè pel carrer l’insultaran els seus, els de l’estelada, quan vegin que els seus fills estan sense feina i que tot el que els hi prometien i el què els hi impulsaven a abocar-se era fum.

– Ara diuen que no hi havia majoria social. S’ho podien haver pensat abans.

Efectivament. Saben que van tenir majoria parlamentària per la llei electoral, no pels vots dels ciutadans. Recordem. Els partits independentistes van aconseguir en les que ells van qualificar d’’eleccions plebiscitàries’ el 47,8 per cent dels vots. O sigui, van perdre el plebiscit. I malgrat això tiren el carro pel pedregar! I fan totes les trampes al Parlament. Per un assumpte de magnitud com la independència crec que es requereix una amplíssima majoria social, molt, moltíssima, més que la meitat més un dels vots. Doncs imaginem si ni tan sols s’arriba a la meitat. Ha estat una imprudència immensa, una indignitat que ha causat greus danys.

– Quina llàstima haver arribat al 155, no?

Tant de bo no s’hagués produït, però l’han buscat al màxim els propis independentistes. Tampoc no era cap secret el que podia aplicar-se o que s’aplicaria. Si està a la Constitució i des de fa molt de temps apareixia cada dia a les pàgines de tots els diaris, en les veus de la ràdio i en les tertúlies de televisió! I ho deien també des del Govern de Madrid i fins i tot alguns citaven articles de la Constitució més durs que el 155.

– Quins han estat els errors del procés?

Entre l’allau d’errors de l’independentisme un ha estat menystenir l’Estat Espanyol. “No havíem pensat que l’Estat es defensaria” diuen ara. Algú pensa si la Provença es vol separar a França, o Baviera d’Alemanya, els respectius estats centrals no faran res? Com l’independentisme es va creure la seva pròpia propaganda que l’Estat Espanyol era un nyap no van valorar la seva capacitat. Quan la maquinària de l’Estat es posa en marxa de debò és un tsunami. Una virtut de tota persona, i més d’un líder polític ha de ser la prudència. Saber calcular les forces i les del contrari. Cap general sensat plantejaria una batalla amb 10.000 soldats contra un altre amb 40.000 i a més millor armats i perfectament advertits. Ara es troben amb els resultats. Sé que diré alguna cosa més que no agrada: Tot i la propaganda, fins el moment, l’aplicació del 155 està sent molt moderada.

– Per què Puigdemont no va convocar eleccions aquell fatídic dijous?

Ja coneixem la rufianada de les 155 monedes de plata, els milers de twits dient-li botifler, etc. Van tocar la seva fibra. Puigdemont no té conviccions fermes més que una cosa, l’independentisme. En això és absolutament coherent. Que li diguin botifler en el que és l’essència de la seva vida li va fer fer marxa enrere. Va cedir precisament perquè falla en altres aspectes, com el de la manca de prudència en mesurar les conseqüències dels seus actes i en l’absència de realisme.

– La culpa és de Pujol, Mas, de Puigdemont o dels tres?

És d’ells i de molts més. És també de TV3 que ho va promoure durant anys, i de donar un protagonisme desorbitat a l’ANC i Òmnium, i de finançar a entitats i mitjans de comunicació independentistes …

– A veure si em clarifica els meus dubtes: En què va fallar Mas? Perquè quan va arribar a president prometia. Parlava idiomes, era treballador, no tenia embolics de faldilles, en principi tampoc diners a l’estranger.

Tinc molta estima personal cap Artur Mas i el valoro, encara que crec que s’ha equivocat del tot. Al meu entendre la seva decisió va ser cremar les naus. A partir de 2011-2012, veient el fort moviment independentista als carrers va pensar que allò era el futur, la veritable Catalunya. No va adonar-se que una altra Catalunya no hi era, i a més, que tot aquell ‘procés’ portava al desastre si no s’aplicava amb un punt, una prudència i una paciència infinits. En haver cremat les naus i posar l’orgull no va saber veure que hi havia marxa enrere reconstruint encara que fos una simple barca, per la qual cosa va continuar la fugida cap endavant, cada vegada pitjor.

– Què hauria de fer Xavier Trias després de les informacions sobre els seus diners en un paradís fiscal?

Una altra persona que li tinc molta estima! Ho considero honest i estic convençut que és veritat el que diu, que ell no ho sabia. Em fa pena el que està passant. Sens dubte pateix molt. De totes maneres, penso que, deixant clara la seva innocència, seria millor que dimitís o que per un temps es deixés veure poc. Encara que sigui només perquè en cas contrari li estaran amargant la vida contínuament polítics i periodistes.

– Vostè s’imaginava que Puigdemont acabaria a Brussel·les?

Puigdemont és una caixa de sorpreses. És innegable la seva creativitat i capacitat de desconcertar als altres, siguin amics o adversaris, així com la seva gran inventiva per sortir als mitjans de comunicació. Tot això pot ser fantàstic per a un prestidigitador del circ o fins i tot per un cap de màrqueting, però dubto que ho sigui per al president d’un govern. Sintetitzant: Puigdemont aconsegueix sortir a la premsa i en les televisions europees, però no que torni una sola empresa, ni que vinguin inversions estrangeres, ni estimula els turistes a visitar Catalunya. Sortim a la premsa europea, però anem a la ruïna.

– Quin balanç fa del procés?

En primer lloc, que els seus promotors han fet un pèssim servei a aquesta Catalunya a la que diuen voler independent, rica i plena. Com ha dit l’ex de tot Santi Vila, hem volgut saltar a la independència i hem quedat a la pre-autonomia. Els de Madrid ho han fet molt malament, no els hi vull exonerar de culpa, però crec que s’ha de tenir la lucidesa de fer un balanç global, i qui ha llançat el vaixell contra les roques és l’independentisme. El procés ens ha portat a una pèssima posició de sortida a la pole de futures carreres en el desenvolupament i fins tot a l’autogovern.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s