Poema a la Mare de Déu del Carme, del beat Pere Tarrés (amagat del terror revolucionari, 1937)


Mare de Déu del Carme (2).jpg
Mare de Déu del Carme.
Museu d’Art de Girona, s. XVII.
Procedent del Monestir de
Sant Pere de Galligants de Girona.

 

La Verge que n’és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l’aubada!
Quina alegria al matí!
Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s’hi cenyeix
la corona del Diví.
Per què, per què tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un aucell que allà venia
digué, tot saltironant:
“N’és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriiu,
mentre son Fillet riu, riu…
i els serafins van cantant.”

Del Dr. Pere Tarrés (beat). Escrit en la festa de la Mare de Déu del Carme com a felicitació a la seva mare. Any 1937, mentre estava amagat en la Catalunya de Companys.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s