VOSTRA SANG VESSADA, MAI SERÀ OBLIDADA

Hem estat convocats en aquest emblemàtic paratge per honrar als catalans que jeuen aquí per defensar la Pàtria en Ultramar. Ens hem aplegat per pregar per ells i comprometre’ns a seguir el seu exemple en aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Com en 1898, som testimonis d’un desastre de dimensions insospitades. Igual que va passar fa més d’un segle, la nostra Pàtria s’esqueixa traïda per una classe política curt de vista, maldestre i traïdora. Els catalans de socarrel, aquells que estimem les tradicions i no oblidem als nostres avantpassats, contemplem l’agonia social amb que ens colpejen els nostres dirigents.

Com aquells catalans que van lluitar a Cuba o Filipines, i en tants altres indrets, de vegades ens sentim isolats i abandonats dels que tenen altes responsabilitats. Molts són els enemics que tenim, i els pitjors són els que es diuen «amics». Som joventut catalana conscient que no tenim més aliats que l’honra, l’amistat i els ideals. I no tenim més principis que Déu i el deure envers la Pàtria.

El nostre enemic no només és el separatisme. El separatisme tal com el coneixem és el fruit de l’arribisme de tota una classe política. Els nostres enemics són els polítics catalans, són els governs centrals, són els que es diuen espanyols i només confien en un paper anomenat Constitució i altre dit Estatut; són els que es diuen patriotes i no són capaços de més sacrificis que anar a votar cada quatre anys per legitimar els que enfonsen la nostra Pàtria i la venen per no res per tal d´acontentar nacionalistes o mundialistes. Els nostres desamics de vegades porten estelades i moltes altres vegades un patriotisme de cartró.

Els nostres aliats són pocs. Es diuen fidelitat, noblesa, humilitat, disciplina, coherència amb el bé, intransigència amb el mal. I, com no, amor, estimació profunda a la nostra terra. Però aquestes virtuts no s’aprenen per si soles. Hem de aprendre-les dels que ens van precedir.

Per això, el jovent català aquí aplegat vol retrobar-se amb els herois que van donar tot per la seva Pàtria més enllà de la mar; amb els voluntaris catalans que van ensementaren el Globus amb les seves gestes i les seves tombes. No només ho van fer ells, sinó que el van realitzar agermanats amb milicians de tots els pobles hispans, tan diferents i tan semblants alhora. Mai en la història de la Humanitat, la diversitat i la unitat es van conjuminar tanta harmonia com en el somni de la Hispanitat pel qual lluitaven.

Avui, la TRACA, seguint una tradició iniciada fa anys per joves i entusiastes catalans, ha volgut apropar-se a aquest Mausoleu dels voluntaris catalans que van lluitar a Cuba, ja que aquesta terra mai no podrà deixar de ser casa nostra. Mai a cap dels nostres grans reis se li va ocórrer anomenar colònia a sòl espanyol, encara que aquest fos a milers de quilòmetres de la península i calgués travessar oceans per trepitjar-lo.

Hi sóm ací, en primer lloc, per pregar pels caiguts i els que van batallar posant en risc les seves vides, ja que és un deure moral envers ells tenir-los presents i no oblidar mai la seva sang vessada.

Venim, en segon lloc, per suplir l’oblit de les autoritats polítiques i militars que cada any haurien de honrar oficialment les seves restes. Davant tal desistiment, nosaltres assolim aquest compromís que, si Déu permet, s’ha de tornar a fer cada any.

Estem, finalment, per conjurar, i comprometre’ns davant el més Sant, que no lliurarem mai les nostres banderes davant l’enemic, com a temps enrere van fer els herois de Baler, els nostres últims de Filipines. Però tampoc abaixarem la guàrdia davant enemics més perillosos que el separatisme, ja que són la seva veritable causa.

Ens referim al materialisme, als falsos paganismes, a la idolatria a la nació com una realitat sense transcendència, al relativisme moral i polític, al curt termini polític i, en definitiva, al liberalisme despersonalitzador -en allò econòmic i en allò social- veritable mal del nostre temps i excusa per als populismes de tota mena que desfan les veritables pàtries.

No creiem en falsos pobles ni en mites fundacionals. Creiem en la nostra Pàtria, arrelada en una tradició que va fusionar cultures, llengües i races. La diversitat en la universalitat ha estat la nostra grandesa. Aquesta va ser la fe dels nostres avis, besavis i rebesavis, i això és el que celebrem avui, ací, on reposen molts d’ells.

Que aquest Mausoleu als caiguts i tants d’altres, siguin les arrels que nodreixin a aquesta representació de la joventut catalana, exemple de renovació de l’ideal hispà. Sense arrels no hi ha vida, ni pàtria. I sense cel tampoc hi ha fonament d’ideals.

Déu i Pàtria; Cel i Terra; quan s’uneixen brolla la vida i la civilització com així ho va demostrar Espanya en la història. Que ningú els separi i qui ho pretengui s’ha de trobar amb nosaltres davant. I si algú pregunta qui som, respondrem com va assenyalar el gran Maeztu: «Som els cavallers de la Hispanitat».

Catalans, un cop més, en la nostra pàtria petita es juga el futur de la Mare Pàtria. En els que aquí reposen tenim el nostre exemple a seguir. Demanem a Déu forces perquè en el combat que s’aproxima siguem fidels al que ens exigeix l’honor.

Mai rendirem les nostres banderes, mai defallirà la nostra voluntat, mai els nostres cors deixaran d’estimar la nostra Pàtria, mai els nostres llavis deixaran d’invocar a l’Altíssim.

Descendents dels Almogàvers, dels lleials Terços, dels Voluntaris de l’Àfrica, dels Batallons d’ultramar, cridem junts.

Visca la Catalunya sempre hispana!

Glòria als voluntaris caiguts!

VUESTRA SANGRE DERRAMADA JAMÁS SERÁ OLVIDADA

Hemos sido convocados en este emblemático lugar para honrar a los catalanes caídos por defender la Patria en Ultramar, para rezar por ellos y comprometernos a seguir su ejemplo en estos tiempos críticos que nos ha tocado vivir.

Como en 1898, somos testigos de una debacle de proporciones insospechadas. Igual que pasó hace más de un siglo, nuestra Patria se desgaja traicionada por una clase política miope, torpe y traidora. Los catalanes de raigambre, aquellos que amamos las tradiciones y no olvidamos a nuestros antepasados, contemplamos la agonía social a la que nos han abocado nuestros dirigentes.

Como aquellos catalanes que lucharon en Cuba o Filipinas, y en tantos otros lugares, a veces nos sentimos solos y abandonados de los que tienen altas responsabilidades. Muchos son los enemigos que tenemos, y los peores son los que se dicen “amigos”. Somos juventud catalana consciente que no tenemos más aliados que la honra, la amistad y los ideales. Y no tenemos más principios que Dios y el deber para con la Patria.

Nuestro enemigo no sólo es el separatismo. El separatismo tal y como lo conocemos es el fruto del arribismo de toda una clase política. Nuestros enemigos son los políticos catalanes, son los gobiernos centrales, son los que se dicen españoles y sólo confían en un papel llamado Constitución; son los que se dicen patriotas y no son capaces de otro sacrificio que ir votar cada cuatro años para legitimar a los que hunden nuestra Patria y la venden a precio de saldo para contentar a nacionalistas o mundialistas. Nuestros enemigos a veces portan esteladas y otras muchas veces un patriotismo de cartón.

Nuestros aliados son pocos. Se llaman fidelidad, nobleza, humildad, disciplina, coherencia con el bien, intransigencia con el mal. Y, cómo no, amor, amor profundo a nuestra tierra. Pero estas virtudes no se aprenden por sí solas. Debemos aprenderlas de los que nos precedieron.

Por eso, la juventud catalana aquí reunida quiere reencontrarse con los héroes que dieron todo por su Patria allende los mares; con los voluntarios catalanes que sembraron el Globo con sus gestas y sus tumbas. No sólo lo hicieron ellos, sino que lo realizaron hermanados con soldados de todos los pueblos hispanos, tan diferentes y tan semejantes a la vez. Nunca en la historia de la Humanidad, la diversidad y la unidad se conjugaron tan armoniosamente como en el proyecto de la Hispanidad por el que luchaban.

Hoy, la TRACA, siguiendo una tradición iniciada hace años por jóvenes y entusiastas catalanes, ha querido acercarse a este Mausoleo de los voluntarios catalanes que lucharon en Cuba, pues esa tierra nunca podrá dejar de ser parte de nuestra Patria. Jamás a ninguno de nuestros grandes reyes se le ocurrió llamar colonia a suelo español, aunque éste estuviera a miles de kilómetros de la península y hubiera que atravesar océanos para pisarlo.

Venimos, en primer lugar, a rezar por los caídos y los que batallaron poniendo en riesgo sus vidas, pues es un deber moral para con ellos tenerlos presentes y no olvidar nunca su sangre derramada.

Venimos, en segundo lugar, para suplir el olvido de las autoridades políticas y militares que cada año debieran honrar oficialmente sus restos. Ante tal dejación, nosotros asumimos este compromiso que, si Dios permite, deberá repetirse cada año.

Venimos, por último, para conjurarnos, y comprometernos ante lo más Sagrado, que no rendiremos jamás nuestras banderas ante el enemigo, como tiempo atrás hicieron los héroes de Baler, nuestros últimos de Filipinas. Pero tampoco bajaremos la guardia ante enemigos más peligrosos que el separatismo, pues son su verdadera causa.

Nos referimos al materialismo, a los falsos paganismos, a la idolatría a la nación como una realidad sin trascendencia, al relativismo moral y político, al cortoplacismo político y, en definitiva, al liberalismo despersonalizador –en lo económico y en lo social- verdadero mal de nuestro tiempo y excusa para los populismos de todo tipo que deshacen las verdaderas patrias.

No creemos en falsos pueblos ni en mitos fundacionales. Creemos en nuestra Patria, forjada en una Tradición que fusionó culturas, lenguas y razas. La diversidad en la universalidad ha sido nuestra grandeza. Esa fue la fe de nuestros mayores y esto es lo que celebramos hoy, aquí, donde reposan muchos de ellos.

Que este Mausoleo a los caídos y tantos otros, sean las raíces que alimenten a esta representación de la juventud catalana, ejemplo de renovación del ideal hispano. Sin raíces no hay vida, ni patria. Y sin cielo tampoco hay fundamento de ideales.

Dios y Patria; Cielo y Tierra; cuando se aúnan brota la vida y la civilización como así lo demostró España en la historia. Que nadie los separe y quien lo pretenda se ha de encontrar con nosotros enfrente. Y si alguien pregunta quienes somos, responderemos como señaló el gran Maeztu: “Somos los caballeros de la Hispanidad”.

Catalanes, una vez más, en nuestra patria chica se juega el futuro de la Madre Patria. En los que aquí reposan tenemos nuestro ejemplo a seguir. Pidamos a Dios fuerzas para que en el combate que se aproxima seamos fieles a lo que nos exije el honor.

Nunca rendiremos nuestras banderas, nunca desfallecerá nuestra voluntad, nunca nuestros corazones dejarán de amar nuestra Patria, nunca nuestros labios dejarán de invocar al Altísimo.

Descendientes de los almogávares, de los leales Tercios, de los voluntarios de África, de los batallones de ultramar, gritemos juntos

¡Viva la Cataluña siempre hispana!

¡Loor y gloria a los caídos!

Categorías:ACTIVIDADES, DOCUMENTS / PREMSA