Uns 15 terrassencs en van formar part de la Divisió Blava, i només Salvador Gros va morir. La gran majoria eren persones anònimes, poc conegudes a la ciutat i humils en recursos. Molts es van apuntar per ideals i per lluitar contra un genocida comunista: Stalin. No eren «nazis» ni racistes; al igual que durant la nostra Guerra Civil, arribaren voluntaris a lluitar a les Brigades internacionals pels seus ideals.

Dons que mal hi feia un carrer amb el seu nom? les revenges no són bones pels pobles.

EL PERSONATGE: 

Fins al 2013, al barri de la Cogullada de Terrassa, un carrer portava el nom de Salvador Gros. Qui era? La placa del carrer Salvador Gros, ho deixava molt clar: «Terrassa, 1914 – Front de l’Est (Rússia), 1943. Excombatent de la División Azul».

L’Ajuntament durant el franquisme li va concedir a Salvador Gros la Medalla d’Or d’excombatent, a títol pòstum, atès que va morir al front. La División Azul.

Salvador Gros Florido era fill de Domènec Gros i Serra i de la malaguenya Encarnación Merino Florido. El 1941 les autoritats del règim franquista els van concedir el primer premi a la Natalitat de la Província de Barcelona. Havien fet mèrits suficients, al portar al món fins a 21 fills.

L’avi, Antoni Gros i Pons, era un pagès procedent de Can Pobla, i carlí manifest. El besavi, Joan Gros i Pobla, havia baixat a viure a Terrassa amb motiu de la primera guerra carlina.

No va cometre cap crim més enllà d’haver-se allistat a la «División Azul».

Categorías:CATALANS HISPANS, HISTORIA